Muntem les maquetes

Finalment, un cop construits els cossos geomètrics, cada grup s’ha dedicat a anar muntant les maquetes de cada estança.

Per fer les maquetes i poder mostrar realment com seria aquella habitació amb els mobles que han triat, i que el matrimoni pugués fer-se una idea exacta de com podria ser, les nene i les nenes van decidir que folien decorar d’alguna manera les prismes. Vaig aprofitar per donar-lis la idea de fer servir la imatge del moble de la web per posar-lo a la cara davantera del prisma. D’aquesta manera els he pogut ensenyar a utilizar les eines d’imatge que ofereix el processador de textos.

Els alumens també s’han adonat que hi havia mobles com les cadires i les taules que amb un prisma no es podia percebre bé l’espai que ocupa ni quin tipus de moble era, així que un grup va decidir fer servir plastilina per fer les potes i cartulina per a la part superior. Altres grups van aprofitar la idea per a alguns dels seus mobles.

El toc final l’han donat les parets; aquest detall els ha encantat posar-lo ja que li donava més vida a la maqueta. Les parets les han folrat amb paper d’un color similar al que les propietàries els hi deien en els mails.

Ara queda la part que esperen amb més entusiasme, que és la d’enviar el resultat i els documents i esperar la resposta.

MAQUETES I COSSOS GEOMÈTRICS

El treball de fabricació de les maquetes ha estat molt profitós. He observat que els alumnes estaven acostumats a fer un treball de construcció (retallar i enganxar) dels diferents cossos geomètrics, però no a construir-los per ells mateixos des de zero.

Penso que encara caldria seguir treballant en aquest aspecte ja que alguns encara no han vist la relació de les mides, és a dir, quina mesura correspon a cada línia. En aquest cas, el fet d’haver d’utilitzar les tres mesures dels mobles, alçada, amplada i profunditat, ha permés començar a fer un tastet de com el podem projectar en l’espai i de la relació de cada mida a l’hora de passar-ho al paper.

He vist que la motivació que els transmetia el projecte feia que no els donés mandra aquest treball de construcció dels diferents prismes, inclús en els moments en què els havien de repetir perquè no havien sortit bé o havien calculat malament determinades mesures.

https://goo.gl/photos/wmwzmu28puvdNCNT7

Treball sobre el pla

Els grups finalitzen el treball sobre el pla. Cada grup em mostra la distribució que farà dels diferents mobles que ha triat.

Fetes les comprovacions, ara es divideixen la feina: uns es dedicaran a anar construint els diferents prismes per a la maqueta en 3D i els altres aniran realitzant el document word o power point amb tota la informació dels mobles per a poder enviar a les noies.

Treballem les àrees, els polígons i l’escala

Un cop han decidit els mobles que volen col.locar s’inicia el treball més enfocat a la geometria: polígons, àrees i escala.

Aquí haig de fer un “kit-kat” per tal de poder-los explicar quin és el concepte d’escala, com el podem treballar i com el podran utilitzar en aquest projecte. Aprofito per recordar conceptes sobre els polígons i també per introduir el concepte de l’àrea.

Un cop he fet aquestes explicacions els grups continuen doncs amb les seves feines.

Ara és el moment de comprovar si els mobles que han decidit comprar caben a les habitacions, quin espai ocupen, si aquest és suficient o no… En aquest moment, alguns grups es troben que algun dels mobles els han de canviar ja sigui per gran o per petit, perquè on el volien posar molesta per obrir la porta (els he fet dibuixar l’angle d’obertura de la porta). Aprofito per anar controlant la feina que van fent, els faig preguntes sobre les característiques dels mobles, els faig reflexionar, si no s’han adonat, dels espais que queden entre els mobles, i de què aquests espais han de ser suficients per poder-se moure i passar, agafem els metros i fem comprovacions passant les mides a la realitat, col.locant taules separades per aquestes mides i veient si ells podrien passar.

Aquest ha estat un aspecte difícil ja que lògicament no estan acostumats a fer aquestes feines d’anar a comprar-se els mobles que necessiten per la seva habitació o per casa seva. Ells haurien comprat tot el que els agradava i cap a casa. D’aquesta manera han pogut aprendre que abans de comprar qualsevol moble s’han de comprovar les mides del lloc on el voldria posar ja que ocupa un espai, té un volum i potser no és adequat.

Iniciem el treball!

Després de fer la presentació del projecte a través de la lectura de la carta, els alumnes fan els grups. No dóna gaires complicacions, s’agrupen per si sols; ara bé, a l’aula només hi ha 4 alumnes de 5è que s’ajunten per fer un sol grup, aleshores els proposo que els semblaria si en lloc de montar els grups així, aquest en concret el desfem, i cada nen va a un grup amb els seus companys de 6è. Els sembla bé i ràpidament cadascu es posa en un grup.

A sorteig els reparteixo les estances que té el pis; un cop fet això els dono un plànol del mateix i un sobre amb els diners de què disposaran per a moblar i decorar. Repassem tots plegats les característiques i normes del treball cooperatiu. Es reparteixen els càrrecs que realitzaran i els dóno la direcció de correu electrònic a través de la qual es podran comunicar amb la Isabel i la Marta.

Amb moltes ganes i entusiasme s’agrupen i comencen a treballar: compten els diners (és molt divertit veure les cares quan els tenen comptats i se n’adonen de les quantitats), agafen els ordinadors i de seguida se’n van a la web d’Ikea. En aquests moments els faig parar. Els recordo que tot i les ganes amb que comencen, potser estaria bé primer fer una llista amb tot el que creuen que necessitarà aquella estança.

Planificació de les tasques

TASCA 1→ Fem una descripció sobre les estances de la casa de la família sueca: el menjador, la sala d’estar, el bany,etc.
Objectiu final→ Descriure totes les estances de la nova casa de la família sueca (per equips).

A) COMPRENSIÓ LECTORA
“Un sofà”. Maria Barbal, dins La mort de Teresa.

Preguntes de comprensió lectora (contingut) i sobre expressions lingüístiques pròpies del text descriptiu: noms, adjectius, metàfores, comparacions, abundància d’enumeracions… (forma).

Descripció objectiva/ subjectiva (forma).
B) GRAMÀTICA I VOCABULARI (recursos lingüístics del text descriptiu):

– Temps verbals: predomini del present d’Indicatiu i de l’imperfet d’Indicatiu (opcional)
– Noms i adjectius clars i precisos (o construccions equivalents): un sofà cadaquesenc (adj.), un sofà de Cadaqués (prep. + N).
– Comparacions, metàfores, metonímies.
– Abundància d’enumeracions.
– Connectors espacials que ordenen l’espai: aquí, dins, fora…
– Gentilicis (cadaquesenc, italià,suec, europeu…)

C) EXPRESSIÓ ESCRITA (per equips, finalment fem la descripció d’un menjador, d’una cuina, d’una cambra…- cada equip de treball pot fer la descripció d’un espai de la casa diferent).

TASCA 2→ Expliquem els passos (instruccions) per muntar una prestatgeria per l’hort de la terrassa de la futura casa dels suecs.
Objectiu final→ Escriure un text instructiu, a partir de la comprensió oral d’un programa televisiu sobre bricolatge: “Ja t’ho faràs!”, de tv3.

A) COMPRENSIÓ ORAL
Característiques del text instructiu (material necessari: eines de bricolatge/ passos)
En què consisteix l’activitat?:
Escoltem les instruccions del capítol del dia 27 F (Fer una prestatgeria per l’hort de casa). I fem anotacions.
B) GRAMÀTICA I VOCABULARI:
– Forma verbal emprada en un text instructiu (l’imperatiu)
– Lèxic de bricolatge (cargol, serra, tornavís) Activitat extreta del llibre “On és l’Ona” i adaptada, (ed. Àlber).
– Dialectes. El conductor del programa parla en menorquí. Expliquem-ho als suecs (on es parla català?)extret del pla 1 de sisè d’enguany. Activitats d’amplicació.
Podem fer un quadre.
Com ho diem nosaltres? Cat. central Com ho diuen en balear? Escoltem les expressions del programa i les anotem

C) DE LA COMPRENSIÓ ORAL AL RESUM ESCRIT
Escriurem el text instructiu (que serà de gran utilitat a la família sueca):
-Eines
-Passos
Es tracta de tornar a escoltar el programa de tv3 ja t’ho faràs del dia 27 F i escriure les instruccions.

LA CASA. TREBALL DE VOCABULARI PREVI

Per parelles, fem un power point recollint el vocabulari relacionat amb el tema de la casa: noms, adjectius i verbs.
Els proporcionem un llistat de recursos lingüístics amb imatges, així com pàgines web d’on poden extreure la informació.
El treball ha de contenir tres parts diferenciades:
– Noms relacionats amb la casa: la catifa, l’endoll, el balcó, el terrat, el garatge, el comptador, la canonada, l’electricitat, l’estudi, l’habitació, la sala d’estar, el menjador, la cuina, el safareig… (fem la tria de les paraules que resultin més difícils).
– Adjectius: desendollat –el radiador-, parada –la taula-, assolellat/-da, endreçat/-ada, cèntric/-a, modern, antic, ben comunicat, mal comunicat, sorollós/-a… (a partir de situacions).
– Verbs: reparar, espatllar, comprar, llogar, vendre, planxar, cuinar, rostir, fregir, sofregir, endreçar, fer el llit, estudiar, esbandir, escombrar, fregar, netejar, cosir… (a partir de situacions).

pw1 pw2

El treball transversal de valors com la diversitat familiar i la coeduació

Ha estat molt interessant comprovar a mida que anavem avançant en el treball interdisciplinari d’aquest projecte referent a la “Decoració d’un pis”, com relacionavem nous conceptes des de Matemàtiques, Català, Educació en Valors i C. del Medi, a partir dels interessos i motivacions de l’alumnat, que encaminaven precisament la direcció i els nous camins que el mateix projecte anava prenent.
Així, el pla de treball inicialment proposat des de l’àrea de Matemàtiques, ha fet lloc realment a àrees com Llengua, C. Medi i Educació en Valors.
En aquest apartat, tanmateix, ens volem centrar en el treball transversal que s’ha fet no només des de la mateixa àrea d’Educació en Valors (la sessió setmanal), sinó que sempre que ha sorgit la necessitat, s’ha fet especial èmfasi en els valors com la coeducació i la diversitat familiar d’avui en dia.
La carta que presenta el projecte, per exemple, està signada per una família composta per dues mames i els seus fills, com una simple anècdota que senzillament demostra la normalitat dels diferents tipus i casuístiques familiars de la societat d’avui.
El tema que treballem, a més, referent a la casa, permet aprofundir el en treball de la coeducació: “qui fa les feines domèstiques a casa?”, “qui se n’encarrega a casa de reparar els aparells que es fan malbé?”.
Ho podem debatre a les sessions de tutoria o Ed. en Valors, però des de Llengua, quan proposem el treball de vocabulari de la casa a partir de situacions, ens fixem en no reproduir els vells esteriotips, i fem especial èmfasi en mostrar imatges d’homes rentant plats o planxar, p. ex. (i no només dones!)
A més a més, des de l’àrea de C. del Medi treballem precisament el tema de La Reproducció, i fent referència a models familiars diversos d’avui: famílies homosexuals, famílies monoparentals, famílies extenses…etc. parlem (i estudiem també) de la reproducció assistida. Així com de valors relacionats amb l’educació sexual i sentimental.
Considerem que de vegades tot allò que podria formar part perillosament de l’anomenat currículum ocult, podria fer que treballant el tema de la casa s’obviessin models alternatius o es reproduïssin vells tòpics i esteriotips referents a models familiars tradicionals, només.
Pensem també que la coeducació ha de ser un treball conscient per part del mestre/a, per poder acompanyar l’aprenent en l’aprenentatge del seu propi esperít crític.