A Sud-àfrica, els investigadors han desenterrat un taller de 100.000 anys d’antiguitat que va ser utilitzat per fer, barrejar i emmagatzemar pintures.
Les restes de la vi·la romana trobades a la zona de construcció de la nova estació de l’AVE a la Sagrera de Barcelona podrien ser anteriors al segle IV o V. Inclouen un conjunt arquitectònic amb mosaics que haurien de conservar-se in situ, segons els experts. Es tracta d’una vil·la romana de grans dimensions amb termes i patis, en què uns setanta arqueòlegs treballen durant tot l’estiu.
Estava fet de fusta, tenia un mànec clarament diferenciat i el van utilitzar els homes de neandertal que vivien a l’Abric Romaní (Capellades) fa més de 50.000 anys. Els investigadors de l’Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que treballen en aquest important jaciment van presentar ahir aquest artefacte excepcional, el més antic que es coneix fet amb fusta del registre arqueològic mundial.
Un nou estudi realitzat basat imatges preses des de satèl·lits espacials revelen l’existència de 17 piràmides perdudes a Egipte. Les imatges infraroges també posen al descobert més de 1.000 tombes i 3.000 assentaments antics soterrats. Segons informa la BBC, unes primeres excavacions ja confirmarien algunes d’aquestes troballes, incloent-hi dues de les suposades piràmides.
Una inhumació neolítica de fa 6.000 anys composta per l’esquelet d’una dona i el seu aixovar han estat les restes arqueològiques que aquesta setmana han vist la llum arran de les obres d’ampliació d’un pàrquing a la plaça de la Gardunya. Ha estat a més de 3 metres de profunditat on els arqueòlegs han trobat les restes d’aquest enterrament prehistòric pertanyent a una dona adulta que fou inhumada segons els rituals propis del neolític, en posició fetal i acompanyada d’una urna o vas d’ofrena. L’esquelet conserva els seus ornaments personals lítics i d’os, consistents en un braçalet de denes de variscita, un collaret de petites denes d’esteatita i un penjoll corresponent a un ullal de senglar.
Arqueòlegs del Vaticà han descobert a les catacumbes romanes de Santa Tecla quatre frescos que representen els apòstols Pere, Pau, Andrei i Joan, considerades les tres últimes imatges més antigues d’aquests seguidors de Crist.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/B8ZMsgfPoXI" width="210" height="175" wmode="transparent" /]
La malària i una malaltia òssia van causar la mort prematura de Tutankamon als 19 anys d’edat, segons un estudi paleogenètic que també revela la seva nissaga i que amb tota probabilitat era fill del faraó Akhenaton. Els científics van dur a terme exhaustius anàlisis antropològiques, radiològiques i de l’ADN de la mòmia de Tutankamon i altres deu mòmies de l’època (entre 1.410 i 1.324 aC) possiblement emparentades amb ell, de les quals només es coneixia amb certesa la identitat de tres .
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/dkrJ6W7AWEM" width="210" height="175" wmode="transparent" /]
Els científics assenyalen que és la primera vegada que es reconeix en els neandertals la pràctica d’ornamentació del cos, que els arqueòlegs consideren com una conducta moderna i un pensament simbòlic característic dels éssers humans moderns.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BSt7lnu4TTw" width="210" height="175" wmode="transparent" /]
L’11è Congrés d’Història de Barcelona ha posat en comú les noves aportacions acadèmiques que estan redibuixant la imatge de la colònia fundada sota August i que el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, està disposat a començar a divulgar: un centre amb una muralla cívica simbòlica, amb espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager que arribaria fins a Martorell.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ItgPbhqPWX4" width="210" height="175" wmode="transparent" /]
El cos embalsamat del rei Pere el Gran abandonarà els pròxims mesos el sepulcre de pòrfir vermell egipci que l’ha protegit durant 707 anys. Els tècnics del Museu d’Història de Catalunya ja han confirmat, després d’introduir una càmera endoscòpica a la tomba, que el cadàver del fill de Jaume I, conquistador de Sicília i vencedor del rei de França, segueix intacte a l’interior del seu monument funerari del monestir de Santes Creus.
