La projecció de la pintura mural sobre l’absis de Sant Climent de Taüll pretén oferir un producte cultural de qualitat que sigui un reclam turístic d’alta gamma per a dinamitzar la Vall de Boí, considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 2000. El visitant ara pot observar el programa iconogràfic que decorava l’església originàriament, segons els resultats recents de recerca.
El Born Centre Cultural és un espai singular i excepcional que relliga tres segles de la nostra història. Sota l’estructura d’un mercat emblemàtic de l’arquitectura del ferro del segle XIX, trobem la Barcelona del 1700, la ciutat pròspera que va patir el setge del 1714, d’èpica i heroica resistència, abans de derivar en la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya, encara no restituïdes tres segles després.
El jaciment d’Oxirrinc es va identificar durant l’expedició de Napoleó Bonaparte i ha estat excavat des de 1897. L’any 1992 s’hi va trobar una important necròpolis (664 a C a 640 dC), per això, es va iniciar un programa conjunt entre la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte per fomentar l’estudi de la societat de la zona. Aquestes intervencions van rebre el suport econòmic de la Societat Catalana d’Egiptologia així com subvencions del Ministeri de Cultura.
Es tracta d’una mina amb canals, basses i dipòsits per al rentat i la decantació del mineral. Ningú abans no havia sospitat que a A Mariña s’hagués extret or. És la primera mina que apareix i podria arribar a unes dimensions enormes: 150 Ha de terreny repartides entre Foz (50 Ha) i Barreiros (unes 100). Segons això, es tractaria del aurífer romà més gran de Galícia.
Un equip d’investigadors de la UAB ha trobat les primeres restes d’un tumor ovàric calcificat a la part dreta de la pelvis d’un esquelet d’època romana que correspon a una dona d’entre 30 i 40 anys. L’enterrament procedeix de la necròpolis romana del jaciment de La Fogonussa, a Sant Martí de Maldà (Urgell).
Una nova anàlisi forense de la mòmia de Ramsès III suggereix que el faraó de l’antic Egipte va ser degollat en un intent de cop d’Estat fa més de 3.000 anys. Els raig X han revelat una profunda ferida al coll de Ramsès III que s’havia mantigut oculta fins ara per una capa de benes que mai s’han retirat per no empitjorar l’estat de conservació de la mòmia.
Una nau al Cap de Creus -que va naufragar entre l’any 10 aC i el 10 dC- construïda amb tècniques inèdites sorprèn als arqueòlegs. La seva conservació i estudi fa pensar que no era un vaixell romà sinó iber.
El moviment de terres que s’ha portat a terme per aixecar la terminal ferroviària a La Sagrera ha destapat a prop del pont de Bac de Roda un jaciment prehistòric sense precedents tant per la seva dimensió com pel seu estat de conservació. Els arqueòlegs han descobert fins ara, perquè els treballs segueixen i continuaran durant bastant temps, les restes de 125 individus del neolític d’uns 4.000 anys d’antiguitat.
Les obres de reforma integral de les Drassanes Reials de Barcelona, seu del Museu Marítim que renaixerà totalment renovat el 2014, han destapat el verdader origen de les esveltes naus considerades fins avui una joia de l’època gòtica. En realitat, com en tants altres casos, la majoria del recinte es va alçar sobre vestigis anteriors. Va ser a finals del segle XVI i al llarg del XVII, més de 300 anys després de la creació dels primers tallers de construcció de galeres per a la Corona d’Aragó, durant el ple desenvolupament de l’arquitectura gòtica civil i religiosa.
Els arqueòlegs han trobat sota la basílica gòtica de Sant Just i Pastor de Barcelona restes d’un mur del segle I, l’època en què es va fundar l’antiga Barcino, altres elements del segle IV, que evidencien l’existència d’un temple antic, i un immens ossera amb restes de ciutadans de 1714. Durant les excavacions també s’han trobat estructures del segle IV i en concret, dins de les tombes del sòl de la basílica, ha aparegut una columna de granit de 80 centímetres de diàmetre que possiblement pertanyia a una antiga església sobre la qual es va edificar l’actual.