Sempre me’n recordaré, d’aquell dia d’estiu…
Tot va començar al matí, m’havia llevat a dos quarts d’onze perquè havia quedat amb la meva millor amiga, la Carlota, per anar a la piscina municipal. Però ella va dir que no podia. Em va dir que si ella em podria tenyir el cabell. Li vaig dir que sí però jo no estava molt segura, tenia por que em quedés malament, ja que la Carlota no és una professional del cabell. Al final, quan ja m’ho va fer, no va quedar tan malament. Estàvem les dues tenyides de ros. Ens vam anar a menjar a les nostres cases, i quan vam acabar vam sortir un altra cop, i vam pensar d’anar a la caleta. És un lloc meravellós, és una petita platja que només coneixem ella i jo, amb una aigua cristal·lina, amb peixos de tots els colors, hi ha palmeres, és una preciositat de platja. Pel camí ens vam trobar el Roger. És un noi de la nostra classe i totes les noies estan enamorades d’ell. És el típic noi d’anuncis de televisió, ulls blaus, ros, alt i és molt bona persona. Després d’uns 20 minuts vam arribar a la caleta. Quan vam arribar ens feien ganes de ficar-nos a l’aigua, estava molt transparent i no hi havia onades. Però ni la Carlota ni jo ens vam portar els banyadors. Vam anar a buscar corrents els banyadors a casa. I ens vam trobar la Rosa, que és una noia de qui et canses al segon, sempre esta dient el mateix, que si ha fet un anunci, que el seu pare i la seva mare treballen en una empresa de molts diners, que té 3 cases… Avorreix molt aquesta noia. Vam arribar a casa, després de posar-nos els banyadors i posar la crema i la tovallola a la motxilla ens vam anar un altre cop. Quant baixàvem per anar a la caleta vam veure el David, un noi molt simpàtic de la nostra classe. S’estava fent petons amb una noia que no anava a la nostra classe. Després d’uns minuts, quan vam arribar a la caleta, el primer que vam fer es deixar les motxilles al terra i la roba, i després ficar-nos dins l’aigua. Ens vam quedar a l’aigua, dos quarts d’hora. Després vam sortir de l’aigua ràpidament perquè vam veure una medusa, i ens vam quedar prenent el sol. Ella i jo ens ho estàvem passant molt bé. Vam jugar amb la pilota, a cartes, amb les raquetes, vam estar parlant… Ens vam anar a dos quarts de sis, perquè em havíem de fer les fotografies del DNI. Ella em va acompanyar. Vaig sortir amb tota la boca oberta a la fotografia, per culpa de la Carlota, m’estava fent riure! Quan vam sortir de la botiga de fotografies vam anar a la piscina municipal, ens vam ficar a l’aigua i vam jugar una bona estona. El socorrista era molt guapo i simpàtic. Quan vam sortir de la piscina vam anar als lavabos, que tenien dutxes i ens vam dutxar, vam posar l’aigua molt calenta i tot el mirall del lavabo es va quedar borrós de tant vapor. Vam fer molts dibuixos al mirall. La dona de la neteja ens va cridar per dibuixar al mirall i deixar tot el terra amb aigua. Ens ho vam passar súper bé. Quan ja era l’hora d’anar a casa vam marxar. La Carlota en va dir que si voldria que em quedes a sopar i a dormir, perquè els seus pares i la seva germana gran s’anaven a sopar fora. Li vaig dir que si molt ràpidament, sense preguntar als meus pares. Però igualment els meus pares em van dir que si. Ells coneixien a la Carlota i als seus pares des de que jo tenia 2 anys, ella i jo erem com germanes. Vam calenta el menjar al microones, de tanta estona que vam deixar el menjar es va cremar…semblava pols negra. No teníem res mes de menjar, només crispetes. Vam calenta la bossa de crispetes tres minuts i les vam menjar totes entre les dues. No era un bon sopar, però no hi havia res més a la cuina. Desprès de sopar ens van trocar els pares de la Carlota dient que es quedaven a dormir a un hotel de Barcelona perquè uns amics els havien invitat per assumptes de treball. La Carlota i jo ens vam quedar fins les tres de la matinada veien pelis del vídeo club. Fins que teníem son i ens vam anar a dormir a l’habitació de la Carlota, que te una llitera. Però no vam dormir molt perquè ens vam quedar parlant. Ens ho vam passar d’allò més bé aquell dia d’estiu. Ara encara queda tot un trimestre per a que sigui estiu, però de tant en tant vaig anant a la caleta amb la Carlota, i recordem aquell dia i altres que vam passar en aquet lloc tant meravellós.
RAQUEL