Hola.

No se ben bé com comença aquesta carta, la veritat és que he rumiat molt el començament.

Pot ser que comenci amb una descripció meva o amb una idea del que jo crec que seria la nostra relació o amb la meva experiència amb les femelles…

Però he arribat a la conclusió que el millor seria començar explicant per què vaig decidir escriure aquesta carta.

Jo mai m’he interessat per aquest tipus de trobades però es que em sento molt sol, soc petit i ningú es fixa amb mi i a més soc tímid i em costa parlar amb la gen, però tinc una cosa bona: m’agrada escriure, i s’ha d’aprofitar.

Potser no ser parlar amb les femelles però els hi se escriure, soc molt romàntic, això si, i puc assegurar que si algú em dona una oportunitat puc ser el pardal més romàntic i afectuós.

De físic, doncs… jo sempre he dit que jo no puc opinar sobre aquest tema i he preferit ensenyar-vos una foto meva per evitar confusions:

No sóc el millor del món però prefereixo conformar-me amb el que tinc i no martiritzar-me, perquè encara que em queixi no podré ser més guapo o llest.

Com ja he dit, sóc molt romàntic i sempre he volgut tenir algun fill.

M’agradaria que féssim un niu ben còmode i maco pels nostres fills amb les millors branques; m’agradaria empaitar-te per l’aire i volar fins que es faci fosc, veure la posta del sol sobre la branca més alta… però sobre tot m’agradaria passar amb tu tot el temps possible i recordar-te sempre com t’estimo.

No ser si aquesta carta servirà d’alguna cosa però per intentar-ho no perdo res així que si esteu interessades podeu venir al plataner de la cantonada del carrer Sant Pere o trucar al: 612345678

Us hi espero.

El més romàntic dels pardalets

ALBA