Em dic Pico i sóc un canari orgullós, de plomes brillants, roges com el foc incandescent, amb totes les tonalitats, des dels grocs profunds fins als vermells més intensos. Tinc un bec fi i afilat com una navalla, ulls foscos i penetrants i unes potes pelades com un camp sec i aspre. Sóc un animal solitari, però no veig tan lluny com abans el dia en que m’enamori d’una femella, sinó que més aviat ho veig com un moment proper. Ella hauria de ser esvelta, una ombra sense fi en la foscor d’una daurada vesprada, hauria de tenir una oïda fina, per sentir les notes de la meva refilada, delicada música que impregnarà l’aire amb una flaire d’una amarga dolçor. Viatjaré amb ella als confins de la terra més bonics, on mai hagi estat, sols, ella i jo. Construirem el niu més bonic que es pugui imaginar, i on els nostres fills creixeran com els millors canaris que un hagi pogut imaginar.