En Luck era un noi silenciós, pensatiu. Tot el dia rumiava en altres coses, coses impossibles, irrealitzables. També somniava amb el seu futur… Per això els professors i alumnes se’n en reien. “Somia truites” o “que, com s’està a Mart?” eren unes de les frases preferides dels companys i del professorat. Però això en Luck no li importava. Ell estava bé amb els seus pensaments, i de gran volia ser escriptor, per escriure tots els seus somnis. A més, sempre que pensava s’ho relatava a ell mateix com s’hi estigués escrit en un llibre. Hi n’estava orgullós.

Però els pensaments interiors preferits d’en Luck eren els que parlaven sobre la situació actual del medi ambient. Hauríeu de saber que el nostre protagonista era una persona molt crítica amb aquests temes tan delicats als que últimament estem sotmesos i dels quals tan difícil es despendre’s. Us n’explicaré un:

“ Últimament el medi ambient no està gens bé. Amb la gent que governa, no hi ha qui hi visqui, en aquest planeta. El món es un llibre gegant on cada frase està plena de faltes d’ortografia i barbarismes. El malgastar aigua, la contaminació atmosfèrica i lumínica, el desglaç dels pols… N’estic fins al capdamunt que la gent no doni importància aquests temes. Cada vegada empitjorem més. Estats Units que no vol firmar el protocol de Kioto i per tant contamina molt més, els pols s’estan desfent tres vegades més ràpid del que s’esperava… Ara s’haurà de regar els jardins amb aigua no potable, vigilar a l’hora de regar gespa… És tot una merda. Així no podem anar, un no pot viure en aquestes condicions. Els presidents no haurien de tenir el dret d’ escollir si firmen un protocol o no, es firma i ja està. Igual passa amb les guerres. No s’arriba enlloc amb elles, i molts cops són per afany de poder o per motius imbècils, però hi mor molta gent i el malgastar les coses necessàries es immens.

Jo seria capaç de donar moltes solucions, i encara que les tatxessin d’imaginatives serien millor que les que són capaces de decidir ells mateixos.

Molts cops em pregunto: què passaria si tinguéssim un cop, només un cop, un president apte? O millor; que tots els països tinguessin un president apte? Moltes d’aquestes preguntes em faig però es difícil que succeeixi, per això m’ho imagino. Per això estic sempre distret. Per això em diuen que somio impossibles. Perquè milloro el món dins dels meus pensaments. I crec que això es bo perquè ho penso escriure i vull que el món se n’adoni.”

Tot això és el que vaig aconseguir recopilar en una entrevista que li vaig fer. Va dedicar la seva vida a millorar el món, a lluitar contra els països que no seguissin les normes ambientals… Va moure grans masses de gent al seu favor, però es va crear molts enemics. Sempre va rebutjar la protecció dels estats, fins que el van matar al portal de casa seva, amb dos trets a l’esquena.

Adrià