No puc entendre, com encara ara la gent malgasta energia, aigua, menjar entre d’altres coses. Potser ara ens ho podem permetre, però arribarà un moment en què no ens quedarà de res.
La gent es mor de la gana, els nens han de caminar quilòmetres i quilòmetres cada dia per poder beure aigua potable, gent que no és feliç, i no per problemes dels que tenim aquí, sinó per d’altres vertaderament importants.No ens adonem del que realment passa. Potser, nosaltres tot això no ho vivim, perquè tenim moltes facilitats, però molta gent és el pa de cada dia.
Hi ha persones, nens, que no poden anar a l’escola, perquè han de treballar, han de fer el possible per ajudar a la seva família, per viure una mica més bé cada dia, simplement per a aconseguir una mica de menjar. Tots els nens i les nenes tenen dret a escola.
Com pot ser que comencin a treballar als 4 anys? En aquesta edat, nosaltres estem a l’escola, aprenent cada dia una mica, estem feliços amb els pares, sense cap preocupació, jugant tot el dia, perquè això és la infantesa, una etapa de la vida no massa llarga que serveix per gaudir. Ajudem a aquests nens a fer realitat tot això, que no només siguin paraules, sinó un fet real.
Molta gent mor al dia per culpa d’aquests problemes que nosaltres no volem veure, d’uns problemes que pateixen mig món.
Podem pensar com ajudar, no podem fer res! Però la veritat és que es poden fer coses, una d’elles, són les ONG, encara que també hi ha altres maneres d’ajudar a la gent necessitada.
També hi ha gent que ajuda, com pot, però ajuda. Nosaltres dia a dia també ho podem fer, pel bé d’aquelles persones i també pel nostre. Tancant l’aixeta aconseguim estalviar una mica d’aigua, ajudant a què no s’eixugui el planeta, perquè ells serien els primers en patir les conseqüències. Destinant un euro a una ONG, també ajudem, perquè encara que per nosaltres no sigui res, un euro d’aquí i un altre d’allà, dóna per molt. Apagant els llums, els televisors, els ordinadors i tancant les aixetes, ens ajuden sembla que aquestes petites coses no tinguin importància, però la veritat si que la tenen, fen això, ajudem a fer una mica millor aquest planeta on vivim, també ajudem a la gent del “tercer món”.
Col·laborem tots una mica, fem tots un petit esforç i tots acabarem guanyant.
SANDRA RUÍZ