Els cabrouktencs

Ara us explicaré una història. Una història real. Una història que encara que us l’expliqui, no podreu explicar-la a ningú perquè a part que no us creuran i us pendran per bojos, és d’un lloc secret, d’un origen no revelat.

Vaig néixer allà, a Càbroukt. Un poblet situat al centre d’una petita illa salvatge, anomenada Mínkulk. Situada entre el mar Atlàntic i el Pacífic, és una illa que no hi surt als mapes, una illa mai vista, mai trobada, d’uns habitants estranys, no-humans, una illa que no és d’aquest món…

Abans allà tot era diferent del que esteu acostumats a veure: els cabrouktencs, no anaven tapats amb fulles i fent el “hula-hula” al voltant d’un foc, com us deveu imaginar tots; eren éssers estranys. No tenien ni rei, ni lleis, ni cap tipus de costum o hàbit, no sabien com tenien que actuar, eren uns éssers com desorientats, desubicats.

A Mínkulk el temps passava molt més ràpid: quan per vosaltres hauria passat una setmana, a l’illa ja havia passat un any sencer. Van saber de l’existència del vostre món, i de la fama de les vostres grans ciutats, i que es vivia tan bé, que van decidir fer una rèplica d’una de les grans ciutats. Com que no en sabien res, van triar un cabrouktenc, anomenat Dírton, perquè anés cap a ella i copiés la forma de vida del humans. En Dírton va agafar el que veia que tenia més èxit a la ciutat. Per exemple: de menjar, va portar-ne d’un tipus anomenat “fast food”, i una altre cosa que li va cridar l’atenció, especialment pels colors i el gust anomenat “gominoles”, per beure, va decidir agafar el que li van recomanar, que va ser l’alcohol, ja que li van dir que era molt preuat. Va dur el soffing (paraula cabroutkenca del verb soffà. Pels de la gran ciutat, apalancar-se al sofà a fer el mandra o qualsevol altre cosa), també en va portar el fúmmok (pels de la gran ciutat, el hàbit de fumar) en veure que tanta gent ho feia i moltes botigues en venien. Va dur idees d’un hàbit que es diu “treballar” (entrar en un edifici molt gran, sempre de mal humor i amb presses i asseur’es davant d’un objecte que anomenen “ordinador” i començar a contemplar-lo, passar-s’hi 8 hores i acabant portant a casa un tal “estrés” ). A canvi d’això n’obtenen els “diners” (paper bastant brut, que per ells té molt valor) i moltes altres coses.

En adaptar tot això, i fer la vida igual que els de la gran ciutat, van veure que el poble s’estava convertint en un caos. Van notar que començaven a emmalatir i a trobar-se molt malament. Tothom estava fent soffing, anava a treballar amb l’estrés a coll-i-be, feien fúmmok a les hores lliures i cada cop s’anaven tornant més grassos. El clima i l’ambient s’estava convertint cada cop més gris i fosc (degut a que el paisatge i el clima en aquesta illa, es configuraven amb l’actitud i els pensaments dels cabrouktencs). Van fer una reunió els savis i representants de l’illa i van dir que no entenien que els humans actuessin d’una manera que els conduís a una vida tan contaminada. Els savis van suposar que Dírton s’havia oblidat d’agafar una idea, la que debia ser més important per als humans. Van demanar a Dírton que tornés a la ciutat i que preguntés, busqués i trobés l’única idea que faltava per completar la rèplica, la idea que feia que els humans tinguessin una bona vida.

En Dírton va tornar a la ciutat. En arribar-hi, va començar a buscar i en veure que no trobava res, va decidir preguntar a un pagès mentre conreava el seu hort. Li va preguntar què era per ell l’èxit d’una bona vida, i el vell pagès, li va agafar un grapat de terra i una llavor i li va respodre: “això, noi, això”. Ell li va agafar de les mans i s’ho va guardar. Més tard va preguntar-li el mateix a un nen petit que jugava pel carrer, i li va respondre que per ell, era sortir cada tarda a jugar amb els amics, riure i passar-s’ho bé. Després va fer el mateix amb un senyor, un escritor, i li va respondre, que senzillament era poder sortir cada dia a fer footting, respirar l’aire fresc de matinada i inspirar-se per un nou capítol del llibre. Va estar parlant amb una mare, i ella li responia que per tenir una bona vida, només calia cuidar-se: menjar aliments de primera qualitat, amb dieta equilibrada, no fumar, fer esport, intentar ser positiu a la vida, cuidar el planeta on vius… Coses que encara que costin més esforç, valen la pena per tal de dur una bona vida.

Al tornar a Mínkulk ho va explicar, i en posar-ho en pràctica, tot va anar millorant. Aquest el gran secret, i la gran idea que faltava. Havent vist el futur, no us recomanen d’oblidar-vos, de l’ultima i princial idea. Per viure bé, cal viure una vida sana.

Així que si us trobeu amb alguna persona, que per casualitat us pregunti el que és per a vosaltres l’èxit d’una bona vida, aneu pensant el que li direu, ja que després, ho haurà de replicar…

CLARA TORNÉ

One thought on “Els cabrouktencs

  1. Dani

    M’ha agradat molt aquest escrit, em recorda un llibre que encara no he acabat de llegir, sobre un home d’una tribu africana que passa uns dies a la civilització i explica als seus companys de tribu cóm viuen els altres. Crec que el nostre model de civilització ha caducat, no és vàlid i ens calen fórmules creatives per a refer-lo. En els joves com tu està la clau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *