Des de la llitera puc sentir els harmoniosos cants dels ocells que, entrellaçant-se cel amunt, volen, reposen i tornen a aixecar el vol.

El cruixir dels arbres, i el xipolleig del riu en saludar l’endormiscat entorn.

També noto les agradables olors de les flors insinuants i la fortor que prové de la fusta humida.

La música de les fulles, en l’’intent d’’acompanyar el vent.

Ja sento el bategar de les flors, que onejant la superficie, romanen lleugeres, alegres de mantenir la seva bellesa, simple però verdadera.

Gairebé puc notar com les fulles respiren part del meu ésser, que acoixina la suau brisa del matí.

Puc escoltar la mainada, que alimenta l’ambient amb joioses rialles i tristos plors.

En conjunt és un clima serè, però també nerviós; tranquil·litzador, i en part neguitós. Sembla carent d’ordre i, malgrat això tot manté una forma, tot esdevé una unitat.