Mmm…la veritat és que no estic gaire convençut de fer això que vaig a fer, és a dir, escriure aquesta carta. Si no fos pel meu amic Gulle. Bé, el cas és que em va recomanar que ho fes, perquè ell ja va escriure una carta l’any passat i la cosa li va anar força bé.

Mita’l ara que feliç que se’l veu amb la seva xicota!, però, clar, tot s’ha de dir, jo no he tingut mai gaire sort amb les dones.

Suposo que s’ha de començar per una descripció meva.

Jo sóc un pingüí normal, no sóc tan maco i atractiu com el meu amic Guller

però això sí, no sóc pas lleig.

Sóc romàntic i m’agrada molt anar a pescar peixos, però no suporto les orques, i és clar que no les suporto! Quin pingüí amb una mica de seny li poden agradar les orques?

Això sí, noies, mai estareu tristes al meu costat perquè sóc un pingüí molt rialler i bromista i també m’agraden les noies així.

Quan arribi l’època de cria seré un pare molt responsable ja que em cuidaré molt bé de l’ou,i estaré disposat a passar els 62-64 díes d’incovació que calen mentre que vosaltres, com unes bones mares, estaríeu al mar.

Quan naixés el nostre fill també estaria disposat a donar-li de menjar i a fer torns per vigilar-lo.

Doncs sí, noies, ja sé que no he fet una gran carta romàntica ni la millor carta per enamorar una pingüina, però és que això d’escriure no se’m dóna gaire bé. Com ja us ho he dit abans: sóc romàntic i no podeu arribar a imaginar de com ho sóc, però…

Oh! estimades dames, si jo us tingués davant i fosiu meves no compendríeu el gran amor que us transmetria aquest jove cor.

Freturosament,

Bru

DANIELA