Entre nosaltres tres no hi havia molta comunicació, cadascú vivia la seva vida i feia veure que estava bé.

Jo ara entenia el significat de la frase tenir un nus a l’estómac, l’havia sentit molts cops però mai l’havia entès.

Per això un dia va venir la mare i ens va dir que havia trobat un nou treball i que marxàvem de casa, una excusa per començar una nova vida i oblidar el passat. Era un canvi molt brusc per a nosaltres, canviar d’amics, d’escola… però no vam dir res, vam començar la mudança. Llavors quan estava recollint les coses del traster vaig trobar un sobre molt vell, em va sobtar veure que estava enviada des del mateix poble on aniríem a viure. El vaig obrir amb compte de no fer-lo malbé i vaig treure’n tres fulls escrits. El primer que vaig mirar va ser la firma, a l’última pàgina, era d’ algú que jo no coneixia, però vaig començar a llegir. Pel que vaig llegir vaig suposar que era d’un amic molt especial. Li deia que anés a viure amb ell, que jo i en Tom ho entendríem.

Però no li podia comentar res a la mare d’aquella carta. Em diria que no hauria de mirar les seves coses i a més tampoc sabia com dir-li. Vaig fer com si res encara que en el fons estava

tota l’estona pensant que podria significar tot allò. Que de cop la mare volgués canviar de vida. No entenia res però a la vegada ho entenia tot.

Vam acabar d’empaquetar-ho tot i vam deixar aquella casa on jo sempre havia viscut. Vam marxar amb el tren observant tot el camí d’anada a una nova vida.

La casa era gran, no sabria dir si més o menys que l’antiga.

Pocs dies després d’instal·lar-nos la mare ens va presentar un home, en Jan, i ens va explicar que era un vell amic. Venia alguns dies a dinar o a sopar. La mare algun cop m’havia preguntat si em queia bé jo li responia que si perquè ja sabia perquè ho preguntava.

Mica en mica en Joan va anant-se introduint en la nostra vida. A mi no m’importava entenia a la mare i se la veia més feliç, però llavors tot seria més diferent. Havíem canviat de casa, d’amics, d’escola i ara això.

Però els canvis sempre porten coses bones i coses dolentes.

Jo faria el possible per fer nous amics i viure la meva vida tal com era i amb els altres canvis que es presentarien.

Alba