Dissabte, 3 de octubre de 2007

Hola!

Avui començo un nou diari! Així que em presentaré.

Em dic Sony i sóc un comandament a distància de televisió, sí , sí d’aquells que teniu a casa, que us baralleu per tindre’l.

Doncs un cop presentat, us explicaré el que m’ha passat avui.

Els meus amos són persones molt tranquil·les que em tracten molt bé, per sort, treballen tots els dies de la setmana excepte el diumenge així que no estan molt a casa i per tant no em molesten gaire.

Avui s’han aixecat més tard del normal, han decidit no anar a treballar i anar-se’n a comprar, ho he trobat normal ja que treballen tots els dies, per un que no treballin no els diran res. Fins aquí tot normal. La sorpresa o més ben dit l’ensurt me l’he emportat quan he vist un gos enorme dirigint-se cap a mi, i acte seguit agafant-me amb les seves dents i mossegant-me, sort que els meus amos han estat ràpids, arriben a trigar un minut més i sóc història.

Aquest ha estat el meu primer ensurt del dia, i el segon me l’he emportat quan han picat al timbre i han entrat els tres nebots bessons de vuit anys dels meus amos que havien vingut a passar el dia. Per a mi, s’ha convertit en un dels pitjors dies de la meva vida, em llençaven de l’un a l’altre, canviaven tantes vegades com canals hi havia, de pressa com un fórmula 1, em llençaven al terra, em xutaven en fi aquells petits endimoniats m’han fet passar un dia desastrós, fins que la seva mare els ha vingut a buscar a les vuit del vespre i aprofitant-ho els meus amos han anat a passejar el gos durant una hora, que l’he aprofitada per dutxar-me i descansar una mica.

Quan han arribat el gos no m’ha molestat i ells, com cada dia, m’han tractat bé, canviant amb suavitat, sense anar tan de pressa i sense tirar-me de l’un a l’altre com si fos una pilota de tennis.

Resumin, avui ha estat un dia molt dur per a mi, espero que demà tot sigui més tranquil i que el gos no em mossegui mai més!

Adéu, fins demà!

Sony

XÈNIA MIRA