Hola,

Sóc un solitari mussol, trist i desplomat, com que tinc més de deu anys i encara no he conegut l’amor, escric aquesta carta perquè alguna femella s’interessi per mi.

Jo visc en camp obert tocant la frontera, el terra conté una bona superfície per construir un niu, per tant, no us podeu queixar que visc en un mal lloc. Però el seu únic inconvenient és que, no es troba molt aliment en aquestes contrades.

És clar, com que ja sóc vellet, no estic en tan bona forma com fa cinc anys però encara serveixo per fer moltes coses. Però és clar com que en totes les cartes es menteix una mica, jo no faré una excepció. Em considero valent i forçut però una mica maldestre. La responsabilitat no és el meu fort, per tant, necessito que la femella s’encarregui dels ous.

Jo em conformo amb poca cosa, només necessito companyia i descendència, però ja posats, m’agradaria que a l’hora de caçar fos àgil, com el lleó que salta per capturar la pressa, lleugera, com les plomes que se’m cauen a mi, sinistra, com el xiprer dels cementiris a mitja nit, rancorosa com la bala que surt ràpidament d’una pistola. Però a l’hora de cuidar els polls m’agradaria que faci companyia, com el fidel gos que acompanya el seu amo; protectora com la muralla del castell en època de guerra; amable com el bon temps en èpoques de pluja, i pacient com la petita llavor que es convertirà en un gran arbre.

Això és tot, i espero que alguna em contesteu aviat.

Amb interès, MÉS SOL QUE UN MUSSOL.

JESÚS SÁNCHEZ