Aquest es un dels molts títols amb què es critica la violència de gènere. Hauríem de ser conscients que aquesta violència no és llunyana a nosaltres. Hem d’obrir els ulls i adonar-nos que aquestes situacions són molt properes. Molts d’aquests crims passen al costat nostre i no fem res per aturar-los, sinó que a més, els i donem l’esquena.

Tot el món pateix aquesta violència: des de les dones musulmanes del tercer món, vestides amb el burka de cap a peus i que no tenen cap dret, fins a les dones lliures de l’Europa desenvolupada. Totes les dones comparteixen la mateixa característica: estan preses per el marit, una mà que les apresa, les amenaça, les delimita, les maltracta i les fa plorar.

On més es dóna aquesta violència és als països musulmans, com Pakistan, Afganistan… Allà, i encara actualment, les dones no tenen cap dret i tenen moltes obligacions: no poden votar, han de portar el burka sempre, no poden parlar amb segons qui, sortir de casa… Però no cal anar tan lluny per veure bestialitats contra la dona. A Europa, passen coses semblants a diari: assassinats brutals de dones comesos pels marits, maltractaments amb tot tipus d’objectes… Crec que s’hauria de respectar més la dona, tenir-la com un ésser igual i trencar aquest fil del passat per oblidar-lo.

ADRIÀ BARDAGÍ