Aquestes són les declaracions d’una dona maltractada pel seu marit. Aquestes declaracions es van fer uns anys després que hagués passat. La dona va ser maltractada físicament i psíquicament pel seu marit. Per això va tardar tant temps a explicar-ho, perquè li havia costat molt pair-ho i acceptar-ho.

La dona va poder dir després de molta espera això:

El meu marit i jo ens vàrem casar el 24 d’octubre de 1999 després d’estar sortint junts durant 2 anys. Fins aquí la cosa anava molt bé i ens estimàvem molt.

Quan feia un any i ja havíem estalviat bastants diners per poder anar al seu país, per veure els seus pares i presentar-me’ls.

Vam estar allà dues setmanes molt ben atesos, però el meu marit es va començar a comportar-se d’una manera molt estranya. A la tornada quasi que no em parlava.

Després va començar a cridar-me i no em deixava sortir sola amb els amics, perquè deia que em volia protegir dels meus amics, perquè deia que jo era molt atractiva i que estaven enamorats de mi.

Al cap d’uns dies va començar a donar-me cops i això va anar evolucionant i al final em va començar a pegar. Tots els dies em deia que no tenia amigues, que ningú em volia i que ningú m’estimava, a partir d’aquest moment vaig començar a perdre les amigues i a dubtar de les que tenia.

Encara no li havia dit a ningú, però com que anava tota plena de blaus la gent va començar a sospitar, però jo deia que m’havia caigut per les escales.

Al cap d’un temps, em va tirar al terra i em va començar a cridar i insultar-me, a partir d’aquest dia els veïns van estar a punt de trucar a la policia, però no se que els va dir el meu marit que van canviar d’opinió.

Al cap d’ens dies vaig haver d’anar al metge sense que el meu marit sapigués res per que des d’aquella caiguda tenia moltes molèsties al braç. El metge va dir que tenia una fractura al braç i que me l’havia de enguixar.

Quan vaig arribar a casa, al meu marit li vaig dir que la porta del cotxe se m’havia tancat i vaig anar d’urgències i no l’havia avisat per això.

Al cap d’uns dies uns policies van venir i varen començar a interrogar el meu marit i a mi. Resulta que el doctor que m’havia atès va veure que abusaven de mi i ho va denunciar a la policia.

A partir d’aquí van dictar una ordre dient que no es podia acostar a mi 500m. També vam firmar els papers del divorci.

Vaig començar a anar al psicòleg perquè no volia dir res a ningú del que havia passat, però ara em costa, però ho puc explicar. Ara ja faig vida normal i he recuperat les meves amigues.

En vista d’aquestes declaracions volem fer una crida a les dones maltractades i els volem dir que no ho amaguin i ho denunciïn!

MARINA PÉREZ