Hi havia una vegada un petit planeta anomenat Terra on hi vivien milions de persones amb les seves fonts vitals com ara l’aigua, el menjar ,etc .

Però aquesta raça amb braços, cames, cap i peus (els humans) no sabien que estaven malgastant l’aigua del planeta de forma que quan no quedés aigua, el planeta s’assecaria i per tant no podrien fer collites i molts dels seus aliments desapareixerien de forma que moririen per falta de menjar i aigua .

Un dia com qualsevol altre, una persona va començar a pensar que no podia ser que l’aigua fos infinita i que es podia acabar en qualsevol moment , era un polític famós i va aprofitar per anunciar que no es podia malgastar l’aigua d’aquella manera i va dir :

-Senyores i senyors, me n’he assabentat que l’aigua que tenim en aquest món no és infinita i per això he pensat hem d’utilitzar correctament l’aigua .

Quan va sortir d’aquella reunió va seguir veient la gent per tot arreu malbaratava l’aigua i es va adonar que no li havien fet cas.

Però va dir :

-No em rendiré tan fàcilment , aconseguiré que la gent no malbarati la poca aigua que ens queda .

I així doncs va començar a fer anuncis i a sortir pels teleprogrames advertint de la sequera del planeta: Des d’aquell moment van començar a escoltar-lo mes gent però no eren prous, perquè encara hi havia molta gent que no l’escoltava. Va decidir raccionar unes hores d’aigua per totes les cases i jardins per no gastar tanta aigua .

Va funcionar però quan va tornar a deixar que tinguessin aigua tot el dia van tornar al mateix problema d’abans .

Va convocar una reunió d’urgència per solucionar d’una vegada i per totes el problema. Els politics de la sala ja el començaven a escoltar i van estar d’acord a posar restriccions contra aquesta sequera de la manera següent :

-La persona que estigui malbaratant aigua pel carrer haurà de pagar una multa .

I les fonts dels aeroports, de les places, etc. no estaran enceses tot el dia .

I altres lleis van seguir a aquestes.A partir d’aleshores les pluges van començar a omplir els pantans i les reserves d’aigua de tot el món i van poder contrarestar la sequera gràcies al polític .

ÒSCAR GIL