– Vaig descobrir Banksy l’any 2009 en un llibre amb fotografies dels seus grafittis. És divertit, emocionant i molt enginyós. He traduït una ressenya d’un bloc de crítica cultural (El destilador cultural) del documental “Exit through the gift shop”.

Banksy és el famós artista urbà (la seva identitat segueix oculta encara avui) que ha decorat les parets de les ciutats amb el seu peculiar estil, i molts crítics d’art no dubten ja a lloar-lo. És el mateix que ha penjat les seves pròpies pintures en museus com el MOMA de Nova York o el British Museum de Londres, o que va pintar uns famosos graffitis en el mur de la vergonya que separa els territoris ocupats de Cisjordània.

“Exit through the gift shop” és el documental dirigit pel propi Banksy, que en principi sembla aparentar que tractarà sobre el misteriós artista urbà, però en realitat el protagonitza un altre personatge, en Thierry Guetta, un videoaficionat maldestre i divertit, i amb una gran sort.

La pel·lícula, a través dels testimonis del món del graffiti, llança una reflexió sobre l’art, la còpia, i l’obra d’art com instrument mercantilista desfigurat.

Banksy juga de forma enginyosa i intel·ligent amb l’espectador al llarg de tot el documental, i a sobre aconsegueix que l’humor estigui present en tot moment. L’habilitat narrativa d’aquest artista (segons sembla podríem afirmar que multidisciplinar) s’inicia amb el gir que pateix la línia argumental del documental. Aquest comença centrant-se en la inesperada figura de Thierry Guetta, un francès establert a Los Àngeles obsessionat amb les càmeres de vídeo (d’aquests que van al lavabo amb ella). A partir d’aquí, el personatge a través dels seus testimonis davant de la càmera comença a descriure el procés de creació del film que l’espectador està contemplant. Explica com a poc a poc es va anar introduint en el món de l’ street art, i com aquest va seduir-lo i atrapar-lo. Davant de la seva càmera d’aficionat passen reconeguts artistes graffiters com Space Invader o Shepard Fairey, fins que se’ns introdueix per primera vegada la figura de Bansky.

Guetta està tan admirat d’aquest home, que decideix centrar la pel·lícula en ell. Aquí apareix el famós anglès tapat amb la seva caputxa, amb el rostre completament fosc, i amb la veu distorsionada tipus Darth Vader. Sens dubte, tota aquesta escenificació, li afegix veracitat i li aporta més misticisme a la figura de l’anònim artista urbà anglès, del que no existeix ni una sola imatge.

Després d’un primer muntatge absurd, que per descomptat, no convenç gens al seu principal protagonista, el documental torna a donar un últim i sorprenent gir.

Fins a aquí la delirant història que ens explica Banksy, plena de comicitat, i focalitzada en un personatge que aparenta ser el director de tot l’embolic i acaba convertint-se en el veritable protagonista de la cinta.

La veritable gràcia del documental és aconseguir que l’espectador es dugui a casa el dubte de què era real i què era fals de tot allò que ha pogut copsar. Ens quedem amb el dubte, de si Guetta i el seu Brainshaw és merament una invenció de Banksy, o si és el propi Banksy venent les seves obres a través d’aquest real Thierry Guetta, o que de sigui de debò tot allò extraordinari que explica el film. Veient l’halo de misteri que envolta Banksy crec que mai aclarirem del tot el dubte.

“Exit through the gift shop” és molt més que un documental sobre el graffiti i el pop art, és una encertada reflexió sobre l’art, sobre allò que es considera art, sobre la banalització, i sobre el seu mercat. I ho fa a través d’un enginyós i intel·ligent format (en la millor tradició del fals documental) que traspassa una vegada i una altra la fina línia que aquí separa allò real de la ficció i desbordant humor i entreteniment en el seu camí. Banksy ha construït, de moment, el documental de l’any.

Extret i traduït del web: http://www.eldestiladorcultural.es/