ALICE NEEL (1900-84) & LAURA KNIGHT (1877-1970)

La pintora Alice Neel (1900-1984) no va seguir les modes del moment i només va ser reconeguda molt al final de la seva vida. El tema princi-pal de la seva obra és el retrat. Retrata personatges marginals -gent negra, hispana-, els seus fills i filles, amants, amics (en fer-se famosa va rebre encàrrecs de gent rica a la qual va retratar amb la mateixa agudesa i manca d’autocensura que havia tingut envers la gent del seu entorn). Va fer nombrosos nus, bastants d’ells de dones embarassades, tema absolutament oblidat en l’art occidental.

Laura Knigth (1877-1970) figura amb aquest autoretrat a la National Portrait Gallery de Londres. En ell es representa com a pintora en l’acte de pintar un retrat d’una model nua. Aquest tema ha estat tractat moltes vegades pels artistes des del Renaixement i és considerat un tema “masculí” per excel.lència ja que presenta un home en l’acte de mirar i crear i una dona passiva que és mirada i és pintada. Laura Knight, trenca totes les convencions en no respectar les associacions home-artista-activitat dona-model -passivitat.

http://homagetowomen.blogspot.com.es

 

Rant again

Pensava que no havia llegit Rant sencer, i passa que després de dos anys el torno a treure de la biblio i m’agrada, vaig per la 64, és repugnant, tot s’ha de dir, però enginyós, força. Tot eñ que passa ésbastant sorprenent, la forma de contar-ho interessant, a través d’uns parlaments dels personatges i familia que envoltà la seva estranya vida d’assassí en sèrie.
Els Nadals són una merda. (No m’agrada emprar aquesta paraula). El menjar és excessiu, el temps passa lent i feixuc i sempre és de nit. Temps de lectura i infusions, chi-kung al matí, Pilates a la tarda. Salut i relax.

Més llibres!

Com el soldat repara el gramòfon de Saša Staniši

Saša Staniši? nació en la extinta Yugoslavia, en Visegrado, ciudad que ahora pertenece a Bosnia-Herzegovina, en 1978, de madre bosnia y padre serbio. En esta ciudad a orillas del Drina y su viejo puente medieval transcurrió toda su infancia. Poco después de estallar la guerra de los Balcanes, en 1992, Staniši? huyó a Alemania con su familia. En 1998 sus padres emigraron a Estados Unidos, pero él permaneció en Heidelberg, donde completó sus estudios de Filología Alemana y Eslava. Posteriormente, continuó su formación e impartió clases en Estados Unidos. Desde 2004 compagina la escritura con su doctorado en Literatura Dramática y Nuevos Medios en el Deutsches Literaturinstitut de Leipzig. Ha obtenido numerosos premios y becas, entre ellos el Premio de los Lectores en el certamen Ingeborg Bachmann de 2005, y en la actualidad es escritor residente en la Universidad de Graz en Austria. Con su primera novela, Cómo el soldado repara el gramófono, traducida a veinte idiomas, fue finalista del Premio Alemán del Libro 2006.

La cova del sol de Elias Khoury

la fragilità humana

Edward Wadie Said (Jerusalén, 1 de noviembre de 1935Nueva York, 25 de septiembre de 2003) fue un activista palestino, crítico político y teórico literario. Fue autor y columnista de fama mundial y miembro del Consejo Nacional Palestino (1977-1991). Según el periódico de la Universidad Columbia de Nueva York, fue “uno de los académicos más influyentes del mundo” y “se trató indudablemente de una de las mentes más brillantes del siglo XX“.

EL CONTADOR DE HISTORIAS
de ALAMEDDINE, RABIH

Llibres

Vaig acabar Rant i no em va agradar tant com esperava, la part inicial és la més interessant per mi:  comportament dels personatges que l’envolten durant la seva infantesa; decididament no me’l compraré.

Després un de Kjell Ole Dahl: MANNEN I VINDUET, l’he llegit en català no penso ésser capaç de llegir-la en noruec, tanmateix l’he gaudit per la recreació de la ciutat d’Oslo i altres moltes coses, recordar Noruega després de 32 anys que hi vaig viure és un poc màgic. La novel·la té alts i baixos, però es llegeix bé, mostra una certa psicologia nórdica i uns universals: amor, odi, revenja que ens arriben a tots. No me’l compraré, però segurament rellegiré l’autor.

Ara  acabo de començar HUNDEHOVET, de Morten Ramsland, un altre nòrdic, aquesta vegada danès, les primeres 60 pàgines prometen, una saga que comença als anys 30 i recrea l’actual Noruega, una novel·la plena d’aventures i històries que, almenys per mi, enganxen. 320 pàgines de plaer m’esperen!

Demà anem al cinema: HAPPY-GO-LUCKY ha guanyat a THE BOY IN THE STRIPPED PYJAMAS, tragicomèdia vs drama, el llibre de  John Boyne el vaig llegir aquest estiu, em va impressionar la història, el llibre no em va agradar massa, no sé el perquè.

També aquest estiu vaig llegir d’una tirada MALE DI PIETRE de Milena Agus, el tinc en italià, regal d’un amic del Vèneto; em va agradar moltíssim, és una concentració divertida de sentiments; he fet conscient el que sabia: la joia de l’amor pot ésser una il·lusió (dels sentits)  no desestimable.

Altres llibres de l’estiu que m’han semblats magnífics (els que no ni els nomeno): DESFENT EL NUS DEL MOCADOR de Ramon Erra, un calidoscopi d’humanitat i un desenvolupament de la història captivador i original. L’altre 800 pàgines de Rafik Schami,  DIE DUNKLE SEITE DER LIEBE, autor siri que viu a Alemanya i recrea la història política del seu país d’origen a través d’una història d’amor plena de interès i complexitat que parla de prop d’un segle; cada pàgina paga la pena (el tinc en castellà)!

Ja no recorde cap més lectura avui, entremig he llegit Mankell i Grafton, en italià per practicar la llengua. Bons moments!

Si em veig amb cor un altres dia buscaré més dades dels autors d’avui i ampliaré la informació.

Bona nit!