EN JOAN VE DE LA CUINA

En Joan ve de la cuina,

Uh, uh, uh, ah, ah, ah!

En Joan ve de la cuina

carregat amb el sopar.

En Joan porta les sopes,

Uh, uh, uh, ah, ah, ah!

En Joan porta les sopes

i al damunt un tros de pa.

Mentre ell menja les sopes,

Uh, uh, uh, ah, ah, ah!

Mentre ell menja les sopes

un gossot li pren el pa.

Si en Joan empaita el “quisso”,

Uh, uh, uh, ah, ah, ah!

Si en Joan empaita el quisso

és segur que el bordarà.

Val més que mengi les sopes,

Uh, uh, uh, ah, ah, ah!

Val més que mengi les sopes

i que deixi córrer el pa.

LA VIUDETA

Allà a dalt, a l’Esquirol,

si n’hi havia una viudeta,

que festejava el barber

i ara estima el senyor mestre.

Anem-hi tots dos

i no massa de pressa

O –lai-là! Cap a ballar!

Senyor mestre se n’ha anat,

cap allà a les seves terres ;

i diu que no tornarà

fins Sant Miquel de Setembre.

Anem-hi tots dos …

Sant Miquel ja n’és passat

i no torna el senyor mestre.

La viudeta és al balcó

i sa mare a la finestra.

Anem-hi tots dos …

La viudeta puja a dalt,

treu el cap per la finestra ;

La viudeta fa un gran crit :

– Ai mare ! Ja he vist el mestre.

Anem-hi tots dos …

ALL THROUGH THE NIGHT

Sleep, my child, and peace attend thee

all through the night.

Guardian angels God will send thee

all through the night.

Soft the sleepy hours are creeping,

hill and vale are all asleeping.

We are watching, vigil keeping

all through the night.

EL CUCUT DE L’AVI

Ding, dong, ding, dong, ding, ding, dong,

ding, ding, dong, di-ri, ding, ding, dong,

Ding, dong, ding, dong, ding, ding, dong,

ding, dong, ding, dong, ding.

Pa, pa, pà, pa-ra, pa-ra, pà, pa-ra, pa-ra, pà, pa-ra, pa-ra, pà

pa, pa,   pa, pa,   pa, pa.

El meu avi tenia un cucut de paret

que tocava les hores molt bé.

A les tres, a les quatre, a les cins i a les sis

i les mitges tocava també.

Però un dia el cucut, de tan vell es va espatllar,

i el meu avi no el va poder arreglar.

Per molts anys, cu-cut.   Ell, cu-cut,

el va cuidar fins que un dia el cucut s’aturà.

Ding, dong, ding, dong, ding, ding, dong,

ding, ding, dong, di-ri, ding, ding, dong,

Ding, dong, ding, dong, ding, ding, dong,

ding, dong, ding, dong, ding.

Pa, pa, pà, pa-ra, pa-ra, pà, pa-ra, pa-ra, pà, pa-ra, pa-ra, pà

pa, pa,   pa, pa,   pa, pa.

UN GAT I UN GOS

Un gat i un gos cantaven una cançó

i el gos va dir : -Cantem la meva primer

i el gat va dir: -Cantem la meva també !

I es barallaven bé!

I el gos bordant cantava el bub, bub, bub, bub!

I el gat miolant cantava el mau, mau, mau, mau!

I es discutien la manera millor

de cantar la cançó.

Al cap d’un temps el gat ja estava cansat

i el gos va dir : -Ara sí que t’he guanyat!

Però després van decidir cantar junts

unint el text en un.

BONA NIT

Vine aquí

sé que estàs cansada, els ulls s'et fan petits,

deixa'm abraçar-te tendrament i calla

que es molt tard i arribat l'hora de dormir.

Posa el cap

a la meva falda i deix la meva mà

espolsar els fantasmes

que t'amoïnen i t'espanten

tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.

Dorm tranquil·la i diguem bona nit,

deix que et porti en braços fins al llit,

jeu ben a la vora, saps que no estàs sola

mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Pel balcó  la lluna t'esguarda i sé que et fa un petó,

res no té importància

fins demà a trenc d'alba

quan de sopte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i diguem bona nit,

deix que et porti en braços fins al llit,

jeu ben a la vora, saps que no estàs sola

mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Molt bona nit…

ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants camins l’home haurà de passar

abans que arribi a ser algú.

Quants mars haurà de creuar un colom blanc

per dormir a la platja segur.

Quants canons més hauran de disparar

abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent,

escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt

abans d’arribar a veure el cel.

Quantes orelles haurem de tenir

per sentir com ploren arreu.

Quantes morts més ens caldran, amic meu…

Per saber que mort massa gent.

Això amic meu només ho sap el vent,

escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir

abans que l’ensorri la mar.

Quant temps la gent haurà de seguir

per guanyar-se la llibertat.

Quantes vegades podrem girar el cap

fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,

escolta la resposta dins del vent.

NATURA

Natura.  Natura.  Natura. Natura.

Tu ja saps que la natura

tots plegats hem de cuidar.

No l’embrutis, no la cremis,

que ens ajuda a respirar.

En el bosc no facis foc,

doncs la vida cremaràs.

La natura és de tots

i entre tots l’hem de cuidar.

No l’embrutis, no la cremis

perquè s’ha de preservar.

Natura.  Natura.  Natura. Natura.

En el mar hi ha deixalles,

pobres peixos, quin ofec!

Imagina’t com viurien

en un aigua transparent.

Per què tires brossa a terra

si una paparera hi ha.

La natura és de tots

i entre totsl’hem de cuidar.

No l’embrutis, no la cremis

perquè s’ha de preservar.

Que ens ajuda a respirar,

Tots plegats l’hem de cuidar.

Natura !