| Nom de l’autor de la caràtola:
|
Margarita Musach Llavina |
| Grup de música:
|
The Clouds |
| Comentari del disseny de la caràtola:
|
The Clouds és un grup, imaginat, que treballa el so a partir de la natura. Els seus components són dues noies (vocalista i sintetitzador) i un noi (percussió). La percussió es fonamenta en instruments tradicionals (acústics) mentre que l’acompanyament/ambientació es treballa amb sintetitzador (elèctrics). La veu fa la melodia a base de sons i, en alguna cançó, incorpora sons que es corresponen amb paraules: no hi ha pròpiament lletres. El seu treball està classificat dins el que seria la música de relaxació. La música a “sounds of water”, el seu tercer treball, parteix del so del moviment de l’aigua a la natura.
Els dos dissenys incorporen la mateixa tipografia: una pel nom del grup i l’altra pel títol de l’àlbum. La tipografia de The Clouds, de color blanc, remarca el concepte del nom del grup donant un aire tou i volàtil. En canvi “sounds of water” escrit amb Arial de color negre, però amb un lleuger resplendor al perímetre de cada lletra, es manté neutral deixant que les mateixes paraules suggereixin el concepte del treball.
En tots dos dissenys tant el color com la forma i la textura (estretament lligades en aquest cas) intenten evocar l’aigua com a element viu. En un, a partir de la fotografia de la textura de l’aigua calmada i a contrallum i, en l’altre, suggerint aquesta textura modulant una forma, en aquest cas la d’un peix. Si la textura ondulada evoca l’aigua, la silueta del peix n’és la vitalitat. De fet la forma d’aquest peixet és la meitat del símbol més típic del “yin-yang” al que li he incorporat una petita aleta.
En tots dos dissenys es crea un espai d’aigua i un d’aire o cel. Aquests espais són els que determinen el moviment de l’ull en la lectura.
En un, la xarxa de peixos crea dos espais iguals: un a baix (aigua) i l’altre a dalt (cel). Hi ha una gradació de color que dóna una certa profunditat que fa pensar en una línia de l’horitzó. Les lletres “The Clouds” estan just en aquest espai: com si els núvols estiguessin escoltant/reproduint els sons de l’aigua. La composició segueix el patró de lectura esquerra-dreta/dalt-baix. Així primer llegim el nom del grup, després el títol del treball i després anem directes a l’aigua.
En l’altre la petita trama de peixos a la part baixa s’integra amb la textura de l’aigua mentre que els dos peixos més grans juguen amb les lletres del nom del grup com si saltessin de l’aigua i passessin, per uns moments, per l’aire. La composició segueix el patró de lectura del disseny anterior, però en aquest els dos peixos ens guien la lectura des del cel cap a l’aigua; és com si saltant ens convidessin a submergir-nos… i, just allà (secció àuria), a primer terme, hi ha les lletres de “sounds of water”.
| Nom de l’autor de la caràtola:
|
Marta Domínguez Sensada |
| Grup de música:
|
Neo |
| Comentari del disseny de la caràtola:
|
|
Neo és el nom d’un grup, inventat, de música electrònica experimental. Víric és el títol del CD, consistent en un conjunt de temes inèdits. El grup pretén tenir unes connotacions futuristes, per això ha manllevat el nom al protagonista de Màtrix, una pel·lícula de ciència ficció, al mateix temps que connota novetat per l’etimologia del nom. El nom del CD, Víric, pretén cridar l’atenció, és un nom curt i que crea sensació d’alerta per la seva possible perillositat. El grup s’alinia en l’estètica tecno-futurista o cíber. El motiu principal de la composició és una imatge de microfotografia del virus de la grip. La proposta ha estat creada amb el programa Photoshop amb el que s’han dut a terme les següents accions: retocar del color de la imatge original, canviar el format, crear les composicions i, en la versió 2, repetir el motiu principal amb l’eina de clonar. La tipografia s’ha treballat amb el programa Picnik, que ofereix la possibilitat d’emprar tipus de fonts variades. Anàlisi de la imatge: S’ha utilitzat el color negre de fons perquè les connotacions estan relacionades amb les característiques del grup. El negre comunica elegància, nocturnitat, misteri, serietat, gravetat, al mateix temps que ressalta la imatge principal (virus) que apareix flotant o suspesa en l’espai. El fons negre també pot ser interpretat com el fons de l’espai exterior. La imatge del virus s’ha obtingut de la xarxa, en el lloc web d’origen no s’hi feia constar l’autor de la imatge ni el copyright, per la qual cosa, en cas de ser una proposta real, caldria investigar els drets de la imatge i cenyir-se a les condicions proposades pel seu autor o bé substituir la imatge per una que estigués lliure de copyright o estigués sota llicència Creative Commons. El color del virus ha estat modificat, s’ha augmentat la lluminositat i s’ha virat cap al cian, el blau clar resultant comunica fredor, distanciament i asèpsia. La imatge del virus aconseguida gràcies a un microscopi, ens ofereix una imatge d’un organisme complex i sofisticat (el virus de la grip muta constantment) i amb un aspecte amenaçador. El color del virus contrasta fortament amb el fons i el degradat de la superfície n’accentua la sensació volumètrica. El contrast del cian amb el negre crea una reberveració deguda al un contrast de lluminositat i de simultaneïtat i això provoca una sensació dinàmica de la forma. S’ha utilitzat una tipografia de pal, geomètrica de contorns arrodonits, anomenada Global que és similar a l’Helvètica. La manca de serifa, la simplicitat i la lleugera geometrització li atorga un caràcter modern i futurista. La composició de la primera versió juga amb el format quadrat del CD per a inserir-hi el motiu principal de format circular. El centre de l’esfera que forma el virus coincideix amb el centre del quadrat que forma el CD. La forma del virus, que conté uns petits bastons disposats de forma radial, accentua aquest tipus de simetria i a l’estar disposats sobre la superfície esfèrica els extrems es separen lleugerament, la qual cosa li confereix un efecte expansiu. El nom del grup i del CD és de color blanc per ressaltar la fredor i distanciament propi d’un grup tecno. El nom del grup té un format més gran que el nom del CD per jerarquitzar l’ordre de lectura. El nom del grup i del CD, s’han disposat a la part superior esquerra i inferior dreta, respectivament, per ressaltar la diagonal del quadrat i perquè coincideix parcialment amb l’ordre de lectura natural. L’ordre de lectura de la imatge seria, inicialment, part superior esquerra (nom del grup), centre (virus) i part inferior dreta (nom del CD). En conjunt s’ha intentar crear una estructura compositiva geomètrica i utilitzar uns colors freds per tal de comunicar modernitat, fredor i distanciament. En la segona versió, s’han utilitzat els mateixos colors i tipografia per aconseguir els mateixos efectes i se n’ha variat la composició. El virus s’ha repetit utilitzant el tampó de clonació del Photoshop. S’ha canviat la mida del virus per tal d’aconseguir un efecte de profunditat, en aquest cas, els virus semblen ocupar o expandir-se en un espai indeterminat. Tal i com em va suggerir la professora després d’haver fet el primer lliurament, he intentat incrementar la sensació de profunditat difuminant els virus més petits i incrementant la lluminositat dels més grans. La disposició de la tipografia manté la jerarquia de mida i d’ordre de lectura. El nom del CD es situa centrat en relació als marges dret i esquerra i coincidint amb un terç de l’espai, es situa sobre un dels virus, creant un lleuger centre d’atenció. L’ordre de lectura seria: angle superior esquerra (nom del grup), centre (nom del CD), i circular cap a la dreta, seguint la disposició dels virus més grans, per finalitzar retornant a la part superior esquerra (nom del grup). En aquest cas, al repetir el motiu sobre el fons negre produeix un efecte d’ampliació del camp visual i es crea la sensació d’estar contemplant un espai més gran.
|
