Gravat 2

Félix Vallotton

(Lausanne 1865 – Paris 1925)

Le Bain (The Bath) 1894	Le Mensonge (The Lie) 1898
A Edgar Poe	A Paul Verlain, 1891
A Ibsen	Paul Adam, 1896
Emile Zola	La Flute (The Flute)
La Maison Moderne	Le Poker

Ara dos gegants amb les seves bèsties, Durero i Hokusai

: Albert Durero – Rhinocervs – Xilografía 1515

: La gran ona de Kanagawa,1832 de Katsushika Hokusai

El moment d’entintar la matriu també és important, així com escollir el tipus de paper i el seu color.

: Luis YNGÜANZO,Trasluchar (Serie Azul)

: Luis YNGÜANZO, Trasluchando (White Sea)

Les diferents tècniques de gravat:

Pep Alaminos – Curs de gravat, 2008

[slideshare id=11535938&doc=pepalaminos-cursdegravat2008-120212091006-phpapp02&type=d]

Més obres:

Autors que heu de veure: Pere Abadal i Morató Lucas Cranach Hans Holbein Albrecht Dürer
Werewolf, Wooodcut, 162 × 126 mm-Grabado medieval donde se muestra a un Hombre lobo-Lucas Cranach el Vell (1472–1553)	Lo gat qui menge lo rat – Il·lustració d'en Pere Abada de Moià del segle XVII
T’han sorprès? Valen la pena, oi?
Keith Haring - Woodcut - 1983
Wassily Kandinsky, xilografies [slideshare id=11552062&doc=wassilykandinskyxilografies-120213140047-phpapp02]
Pablo Ruiz Picasso Aquest últim utilitzava els linòleum per a fer imatges en color amb el procediment que s’ha anomenat de planxa perduda Bust of a Woman with a Hat, 1962 Es tracta d’anar buidant una mateixa planxa i tot estampant-la progressivament cada cop de colors més foscos que cobreixin els altres en algunes parts. O sigui primer buidaríem els blancs i estamparíem amb el següent color més clar (per exemple un beix clar), després buidaríem les parts que volem que ens quedin beixes i estamparíem amb el següent color deixant sense cobrir les parts que volem beixes. I així successivament fins arribar al negre. Amb tintes grasses cobrents podem fer el procés al revés de fosc a clar o de manera aleatòria.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes