4 ESO

FIGURES RETÒRIQUES

 

 

 

 

 

 

 

 

http://graphia.wordpress.com/tag/poesia-visual/

PROPORCIÓ AUREA

Quan vam treballar el tema de les espirals  vam parlar de la proporció aurea i de la seva importància al mon del disseny gràfic  a l’hora de crear dissenys estèticament més agradables.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En el següent enllaç podeu trobar més exemples de com s’utilitza la proporció aurea en el disseny de logotips.

http://www.brandemia.org/la-proporcion-aurea-en-el-diseno-de-logotipos/

TIPOGRAFIA

El vocabulario usado para la descripción de las diferentes partes de una letra, se compone de una serie de términos acuñados desde hace mucho tiempo y que se asemejan a los usados para describir las partes de nuestro cuerpo. Así las letras tienen brazos, piernas, ojos, y otras partes como cola y asta.

ÁPICE
Unión de dos astas en la parte superior de la letra.

APÓFIGE
Pequeño trazo curvo que enlaza el asta vertical con los terminales o remates.

ASTA
Rasgo principal de la letra que define su forma esencial. Sin ella, la letra no existiría.

ASTA ASCENDENTE
Asta de la letra que sobresale por encima de la altura de la X (ojo medio).

ASTA DESCENDENTE
Asta de la letra que queda por debajo de la línea de base.

ASTA ONDULADA O ESPINA
Rasgo principal de la S o la s.

PERFIL, FILETE O BARRA
Línea horizontal entre verticales, diagonales o curvas.

BRAZO
Trazo horizontal o diagonal que surge de un asta vertical.

BUCLE O PANZA
Trazo curvo que encierra una contraforma.

COLA
Prolongación inferior de algunos rasgos.

CONTRAFORMA O CONTRAPUNZÓN
Espacio interno de una letra total o parcialmente encerrado.

CRUZ O TRAVESAÑO
Trazo horizontal que cruza por algún punto del asta principal.

CUELLO
Trazo que une la cabeza con la cola de la g.

ESPOLÓN
Extensión que articula la unión de un trazo curvo con otro recto.

GOTA, LÁGRIMA O BOTÓN
Final de un trazo que no termina en una gracia o remate, sino con una forma redondeada.

HOMBRO O ARCO
Trazo curvo que sale del asta principal de algunas letras sin acabar cerrándose.

LAZO
Trazo que une la curva con el asta principal.

OJAL
Bucle creado en el descendente de la g de caja baja.

OREJA
Pequeño trazo situado en la cabeza de la g de caja baja.

PATA
Trazo diagonal que sirve de apoyo a algunas letras. También se puede llamar cola.

SERIF, REMATE O GRACIA
Trazo terminal de un asta, brazo o cola. Es un resalte ornamental que no es indispensable para la definición del carácter, habiendo alfabetos que carecen de ellos (sans serif).

UÑA O GANCHO
Final de un trazo que no termina en remate, sino con una pequeña proyección de un trazo.

VÉRTICE
Punto exterior de encuentro entre dos trazos en la parte inferior de la letra.

En el següent enllaç podeu veure diferents tipus de tipografies

http://www.designals.net/2012/04/50-ejemplos-notables-de-diseno-con-tipografias/

 

 

 

LA LÍNIA

Us vaig mostrar a classe la obra de diferents autors que treballaven amb la línia com ara Mondrian, Klee o Vasarely, us presento un autor espanyol que m’encanta, Eusebio Sempere
Obra d’Eusebio Sempere

Aquests són mostres de treballs fets per alumnes de 4t basats en l’obra de Sempere. Seria molt interessant fer un en grups de quatre persones. Ja en parlarem

CONTORN, DINTORN I SILUETA

Quan delimitem les formes mitjançant línies anomenem contorn a la línia perifèrica que limita les formes i les separa del fons. El contorn representa el perfil de les coses.

El dintorn seria el conjunt de línies que dibuixa els espais interns. Són totes aquelles línies que es troben dins del contorn i ens donen més informació sobre la forma de l’objecte. Si eliminem els detalls del dintorn o si són d’un mateix color i textura s’obté una silueta

L’exercici que heu de fer ara és la vostra silueta, tria una postura que et sigi còmoda perque un dels teus companys de classe copiï el teu perfil. Afegeix al dibuix els aspectes de la teva persona que consideris importnts per definir-te.Ho pots fer retallant i enganxant o dibuixant directament sobre el paper. Pots decidir si treballaràs el positiu o negatiu del teu perfil

Com hem parlat a classe en els retrats hi ha una part objectiva, la nostra silueta i un’altra subjectiva, tot el nostre mon interior amb el que omplim aquesta silueta. Parlem d’un discurs connotatiu o denotatiu.
Al llarg de l’història de l’art son molts els autors que van treballar un dels generes de la pintura com és el retrat i més concretament l’autoretrat.

L’autoretrat

TÈCNIQUES I MATERIALS
Una de les tècniques més utilitzades en dibuix és el clarobscur, es a dir, aconseguir diferents gradacions tonals sobre un determinat fons. En aquest cas començarem per el gràfit utilitzant llàpis de diferents dureces, 5H, 2H, HB, 2B, 5B  i cotó.
És un treball per fer amb molta paciència, netedat i ordre. Us deixo alguns exemples

DISSENY GRÀFIC

Aqui us deixo l’enllaç per fer la divisió del quadrat i aconseguir diferents mòduls. Heu de provar fins que surti un mòdul que us agradi. Demà ho acabeu en classe

Mòdul

Aquí en teniu alguns exemples de posibles mòduls i les seves combinacions

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ovals i ovoides

 

 

 

 

 

Clica damunt l’imatge per accedir a l’aplicatiu i repassa els traçats d’ovals i ovoides que hem vist a classe.