Vivint com vivim actualment en un món sorollós, algú es pot imaginar passar dia darrere dia entre uns enormes murs de pedra dedicant-se a l’oració i al recolliment espiritual?
Suposo que la resposta en la majoria és que no; però fa mil anys, aquest tipus de vida no era tan desgavellada, de fet era una opció molt factible pels quals no volien passar gana i per a aquells que realment volien apartar-se del món, un món que s’ha cridat Edat Mitjana, o Època fosca.
Però realment com era la vida d’un monjo?
S’aixecaven a les 5 del matí a resar, després del desdejuny cada monjo es dedicava a anar a realitzar les tasques assignades, uns a l’hort, uns altres a la infermeria i uns altres al scriptorium.
Després del menjar, es retiraven a descansar o bé a contemplar la bellesa del claustre, per posteriorment reincorporar-se als seus quefers abans d’acabar el dia amb un sopar i retirar-se a dormir.
Sembla una vida relaxada, sense preocupacions, i que avui dia no es podria portar, però no és així. Actualment hi ha en funcionament molts monestirs que segueixen els mateixos preceptes i normes que fa mil anys.
A poc a poc anirem desentranyant la vida en un monestir, i les seves característiques arquitectòniques i artístiques.
Animeu-vos a seguir llegint els propers articles.