INTRODUCCIÓ: EL PROJECTE DIDÀCTIC

Poetitzar la competència oral i donar veu a la poesia. Aquest és el doble objectiu del present Treball Final de Màster titulat La vídeo poesia: un projecte didàctic. La manera d’aconseguir-ho és a través del disseny d’una seqüència didàctica destinada a alumnes de secundària que vincula poesia i oralitat, dues grans oblidades de l’ensenyament de llengua i literatura a casa nostra.

La poesia és el gènere literari tradicionalment més lligat a la música, la imatge, la brevetat, l’experimentació formal…, i, a més, té en el medi digital un espai de fecundació idoni, ja que aquests elements són propis de la Xarxa (Iribarren, 2016). D’aquí que proposem als nostres estudiants, ferotges depredadors audiovisuals, l’elaboració col·laborativa d’un vídeo poema: un nou gènere digital que fomenta un maridatge artístic entre poesia i imatge amb el text oral com a eix conductor.

Concretament, el vídeo poema és una forma d’expressió literària digital que consisteix a reinterpretar un text poètic –ja sigui propi o del patrimoni literari comú– a través del disseny, la realització i edició d’un vídeo que combina la recitació del poema en veu en off amb imatges i música que ens remeten al sentit de la composició. L’objectiu final és crear una peça digital atractiva que cerca una experiència literària completa: emocionar l’internauta amb la combinació d’allò que sent i allò que veu. A la xarxa en trobem diversos exemples reeixits. A casa nostra, en destaquem els de Josep Porcar, que comparteix al seu blog Salms[1] i, a nivell internacional, les produccions presentades al Zebra Poetry Film Festival[2] de Berlín, el festival de vídeo poesia més important del món.

Una combinació adequada de discurs visual, verbal i musical és el que crea l’atmosfera i dóna la densitat retòrica necessària a la creació per tal d’acostar el gènere poètic a l’alumnat a través de l’emoció i dels sentiments. En aquest sentit, com diu Iribarren, “els vídeo poemes proporcionen noves experiències literàries que responen a les expectatives d’uns internautes cada vegada més habituats a consumir continguts culturals breus en línia, preferentment multimèdia” (2016, p. 5). I és que aquesta forma d’art viva, que conserva i potencia la càrrega poètica dels textos, ofereix alhora un camp obert a la creació i a l’experimentació, de manera que permet treballar competències transversals del currículum d’ensenyament oficial.

Comptat i debatut, escollim la vídeo poesia per treballar l’oralitat a l’aula de secundària perquè es tracta d’un gènere híbrid que agermana poesia, art i multimèdia: tres vèrtexs d’un bumerang que llença al món la funció poètica del llenguatge i que espera rebre el plaer emocional i intel·lectual de l’experiència literària per tal de crear ciutadans crítics.

Més informació:

https://twitter.com/Biblio_SIGurb