Les noves formes de lectura introduïdes pel món digital també ens han dut a un canvi de paradigma en la recepció de la literatura: hem passat a ser mers receptors a ser receptors i productors potencials. Això es deu, en gran part, a un fenomen en expansió a Internet, el de la intel·ligència col·lectiva, que facilita i promou l’existència de projectes cooperatius com ara Viquipèdia que, a partir de la web 2.0 i amb la read-write culture, distribueixen coneixement i creació. D’aquí que la poesia, sovint percebuda com un gènere minoritari i complex, actualment visqui una revifalla –“tsunami poètic”, com ho defineix Geli (2014)– tant en forma de festivals i recitals com de la mà d’un seguit d’eines digitals que n’han potenciat la seva escriptura en diversos espais de la xarxa: des de pàgines web fins a blogs passant per aplicacions per a dispositius mòbils o xarxes socials com Twitter o Facebook. D’aquesta manera, les obres creades ja no responen a les clàssiques etiquetes, sinó que esdevenen gèneres híbrids que combinen la paraula oral amb l’escrita, les arts visuals amb la música. Alhora, els nous canals de distribució faciliten l’arribada de la literatura a milions d’internautes amb perfils molt heterogenis.

Aquest projecte, doncs, és una reivindicació de la poesia com a forma de comunicació amb un mateix i amb el món des d’una experiència col·lectiva. L’objectiu és desenvolupar estratègies de lectura que fomentin el desenvolupament de la imaginació i de la creativitat de l’alumnat alhora que incentivin la pluralitat de significats de la lectura del poema.

Alhora, pensem que la competència literària s’adquireix a partir del plaer estètic, del gaudi de l’experiència, en aquest cas, poètica. Per això un dels objectius és desenvolupar el gust i la sensibilitat estètica, despertar les emocions i els sentiments de l’alumnat per tal de portar la funció poètica del llenguatge (Jakobson, 1984) dins i fora de l’aula. D’aquí que en aquest projecte valorem la dimensió emocional de la poesia, en concret, la interpretació personal i col·lectiva que cada grup representi en el vídeo poema a partir del text poètic escollit.

Per últim, un altre dels objectius que cerquem amb aquesta proposta didàctica és el de difondre entre l’alumnat el perquè de l’estudi de la poesia que, a més del coneixement literari, cultural i lingüístic també juga amb una sèrie de competències relacionades amb la reflexió sobre el jo íntim i la identitat personal i social. Com diu Bordons, la poesia “afavoreix la formació integral de la persona i li permet desenvolupar la creativitat, l’ajuda a pensar críticament sobre la humanitat i el món en què viu, la sensibilitza estrictament, que la fa més solidària i que l’acompanya en el procés d’autoconeixença que pot suposar el descobriment i control de les emocions” (2016, Poesia, fanal de l’educació, p. 51).