MISSIÓ 4: A CONSTRUIR!

(Per fer…)

Data: 24/03/21

Hora: 15:00-17:30h

Assitents: Josep VilaróSílvia Ortiz, Vicky López, Anna Martínez , Carol Barberán, Fran Sanconstantino, Nuria Marot, Sandra González.

Publicat dins de 6- A Construir! | Deixa un comentari

MISSIÓ 3: COM HO ESTEM VEIENT?

(Per fer…)

Data:   13/04/21

Hora: 12:00-13:30h

Assitents:  Vicky López, Carol Barberán, Fran Sanconstantino, Nuria Marot, Sandra González.

        Vuit d’abril, 12:51 minuts. Sona el mòbil, un correu electrònic. Demanen a l’equip impulsor que valorin a través d’un qüestionari l’avenç del procés de transformació amb ajuda de la facilitació que s’està rebent. El qüestionari consta d’un conjunt de qüestions organitzatives, d’implicació, i facilitats durant el procés. El dimecres cinc de maig hauran de fer-li un traspàs al facilitador, en Josep.

       No s’ha pogut reunir l’equip al complet, algunes docents tenen classe i no poden assistir. Els que han pogut reunir-se comencen a fer el qüestionari. No triguen molt a posar-se d’acord amb les respostes.

Publicat dins de 6- A Construir! | Deixa un comentari

MISSIÓ 2: CREANT UNA VISIÓ COMPARTIDA FINAL

(loading……….)

Data: 24/03/21

Hora: 15:00-17:30h

Assitents: Josep, VilaróSílvia Ortiz, Vicky López, Laura Casas, Anna Martínez , Carol Barberán, Fran Sanconstantino, Nuria Marot, Sandra González.

    Comença la cinquena trobada de l’equip d’investigadors. S’ha exhaurit el temps pels preparatius per a dur a terme la segona missió, així que en aquesta sessió hauran d’explicar a en Josep que han acordat a les dues reunions anteriors, en les quals havien de buscar una dimensió a millorar per tots i, dins d’aquesta, un objectiu on poguessin col·laborar des de totes les comunitats i, per una altra banda, com enfocarien els grups de discussió entre famílies, alumnat i mestres.

        La Nuria i la Sandra, amb l’ajuda de la resta de companys, varen començar a resumir els punts acordats durant les reunions.

        Després d’exposar-li a en Josep com havien decidit enfilar la participació dels alumnes a les comissions, es van tornar a centrar en els grups de discussió. Es fa evident que crear aquests grups és la part més difícil d’organitzar, es troben envoltats d’una realitat social molt complexa i afectada, on podem trobar famílies de cultures dràsticament diferents entre elles. No és gens fàcil aconseguit ajuntar-les a un centre educatiu per debatre entre elles, però aquests agosarats investigadors estan decidits a fer d’aquesta missió impossible una realitat. Van acordar els següents punts per intentar aconseguir-ho:

  • Grups de discussió de famílies: es faran dos grups segurs, un per les persones d’ètnia gitana i un altre pels pakistanesos. Segons el resultat es podrien sumar més.
  • Tots els grups: tractaran els mateixos temes, hauran de ser dos d’entre els cinc facilitats per en Josep.

        L’equip haurà d’escollir bé, tant els temes com les famílies que hi participaran. La gent del centre no està acostumada a participar d’aquest tipus de pràctiques, serà molt important que els temes siguin els més motivadors possibles si volen tenir èxit en aquesta part del viatge cap a la transformació.

     Després del traspàs en Josep preguntà sobre com ho farien amb els alumnes i els mestres. Aquest havia estat un punt que els investigadors no pogueren enllestir, el temps de les trobades s’havia quedat curt per poder encetar tants fronts. Els va quedar pendent tornar a reunir-se en algun moment per continuar traçant aquesta ruta.

  • Grups de discussió d’alumneses va considerar que els de la Comunitat de Grans sí que devien participar dels grups de discussió. La Comunitat de Mitjans hauria de valorar si també s’afegia algun grup o no.
  • Grups de discussió de mestres i professors: realitzar un qüestionari també.

       Un cop clares les tasques que encara havien d’abordar per fer els debats, van passar a exposar per comunitats com havien decidit adaptar i implementar el descriptor número 2 que van escollir pel centre:

(Falta PPS5 )

      En aquest punt cada comunitat ja tenia planificada la ruta que seguirien per aconseguir pujar la valoració del descriptor que havien escollit, faltava decidir uns indicadors que els ajudessin a controlar el grau d’assoliment d’aquest objectiu. En aquests indicadors també s’ha d’incloure una valoració del centre: aspectes com si havien estat capaços de passar l’enquesta a totes les famílies o si s’havien arribat a posar en pràctica els grups de discussió.

       Algunes persones viuen somiant per trobar la força que els ajudi a caminar. Altres viuen perseguint somnis per sentir aquesta motivació que els empenti a continuar endavant. Aquest somni de cohesionar el Baldomer posarà a prova als investigadors, aconseguiran donar-li forma a aquest principi d’utopia educativa? O, per contra, s’hauran de replantejar com donar veu a les famílies?

Propera missió: A CONSTRUIR!

Publicat dins de 5- Creant una visió compartida Final | Deixa un comentari

MISSIÓ 2: CREANT UNA VISIÓ COMPARTIDA PART 3

DATA:  03/03/21

HORA: 12:00-13:30h PM

Assistents: Vicky López, Anna Martínez, Laura Casas, Carol Barberán, Fran Sanconstantino, Nuria Marot, Sandra González.

        Avui devia ser un dia atabalat per les investigadores, s’havien citat a les 12:00h, però a la sala docent només hi havia unes poques persones, altres entraven i sortien de la sala com si els sortís la feina per ambdues orelles i aprofitessin cada segon. Una d’elles, la Laura, aquell dia estava patint els efectes de la vacuna del COVID, així que esperava estirada al sofà que l’equip es reunís mentre lluitava contra el malestar i les seves companyes s’amoïnaven de veure-la així.

        Ja passaven de dos quarts quan es van començar a arreplegar a la sala de reunions 1. Aquest migdia havien de continuar perfilant els detalls de la seva segona missió, aquest intent de crear una visió del centre més compartida entre l’alumnat, les famílies i les docents, així que encara quedaven alguns aspectes a matissar sobre com afavoririen la implicació de totes.

       Ara per ara, l’equip d’investigadores té clar que volen que les alumnes i les famílies tinguin espai per dir la seva, però encara falta concretar com recolliran aquesta informació. La proposta que hi ha sobre la taula és fer un qüestionari adaptat a les diferents llengües que en parlen i que fos prou obert per a poder respondre’l tothom, independentment de l’ètnia o la religió. Per les alumnes del centre, les més grans, la proposta és fer l‘enquesta amb un “kahoot!”, sens dubte una manera més animada i amena de passar un qüestionari a les nenes.

       En Fran devia pensar que opinar està bé, però que faria falta alguna cosa més per poder parlar d’implicació, ja que proposà que les alumnes poguessin escollir també algunes coses, com per exemple per la celebració de les festes de l’escola, per poder participar d’algun procés democràtic. També varen valorar que participessin del menú del menjador, això començà a crear debat: que passaria llavors amb els que no es queden a dinar? I com podrà escollir un alumnat que no menja gaire equilibrat àpats per fer un menú saludable? També es contemplà que les nenes participessin de les comissions del centre, la qual cosa encara va crear més debat, de quines comissions? Pati i hort, biblioteca, estètica, festes, pedagògica, TAC…

– El curs passat es va proposar des de la comissió d’estètica diferents models per la biblioteca d’aula. –  Recordà la Nuria.

– Això sí, en això sí que podrien participar. – Va respondre la Vicky

– Podríem donar a escollir entre quatre colors i el que voti la majoria seria per totes les classes. – Proposà  la Laura.

– La línia de l’estètica del centre seran colors grisos i blancs, segurament, per les nenes no són colors atractius. – Dubtà la Vicky.

-Escolliran colors vistosos. – Va assegurar la Sandra. Durant uns moments l’equip va estar comentant la predilecció les nenes pels colors llampants i d’elles mateixes quan eren petites. Això trencaria la idea d’estètica tranquil·la i desestressant de la comissió pel centre.

– Per les comissions, amb les infants més petites es podria fer un apadrinament amb les més grans i que hi participessin amb imatges o alguna cosa així. – Va afegir en Fran.

– Això estaria molt bé! – S’emocionà l’Anna.- I quina seria l’estructura de participació? Es parla a la classe i una alumna representant ho traspassa a la comissió? – Les companyes van afirmar que així és com ho veien elles també.- Hem de tenir clar quin és el canal. Això ho podríem comunicar en un plafó a la vista de tothom i que fos molt visual.

– Tampoc ha de ser la delegada  qui vagi a la comissió, vull dir en el sentit de donar-li a les altres el seu moment de  protagonisme, la delegada ja té les seves funcions.- comentà la Carol.

– O es pot triar. -Va intervenir en Fran.

– O cada dia podria ser una persona diferent. – Es va sumar l’Anna.

– Hi ha gent que no voldrà, però els que vulguin que escolleixin  i estàs fent un procés participatiu.- Explicà la Carol.

– Exacte! Doncs això tenir molt clar el…el… com es diu això?- El canal! – Va ajudar la Vicky.-  La ruta… els canals… – Continuava buscant l’Anna.

– Llavors provem amb les comissions d’estètica, la d’hort i tal… i veiem com funciona.- Resumí la Carol.

– Jo per la comissió d’estètica no em centraria tant en els colors i això, sinó més en que els agradaria tenir a la seva aula… a la seva escola: si t’agradaria un sofà, si t’agradaria tenir a l’entrada no se que…- Va exposar la Vicky.

– Fem-ho de les dues d’estètica i de pati: els podem fer preguntes sobre que volen per les aules i pels patis. Espais interiors i espais exteriors.- Sintetitzà l’Anna.

– Però centrant-nos a preguntar-les què volen, que els agradaria tenir, no com ho volen. – Va matisar la Vicky.

– Al pati surt una pluja d’idees allà…  en un moment et munten un pati! – Assegurà la Carol.

– I aquí com volem involucrar a les docents, que és el tercer punt?- Va preguntar en Fran.

– I jo ara faig un altre punt: en comptes de començar per estètica i pati que són molt semblants, jo faria pati o estètica i pedagògica o una altra cosa, per no centrar-nos només en l’esbarjo, perquè l’alumna sobre com aprèn i com és el seu propi procés d’aprenentatge té molt a dir, estaria guay equilibrar-ho! – Va  fer una altra volta a la proposta la Vicky.

– Podem fer preguntes d’una i de l’altra.- Va començar a explicar l’Anna.- Van de la mà- Comentà la Vicky.- Això, com van de la mà no les excloem, les fem juntes.-  i llavors la pedagògica! – Va anticipar-se la Carol.-  i després la peda. – Consolidà l’Anna.

– A la pedagògica podríem treure molta xixa!- S’il·lusionà la Vicky.- Els altres comenten com les alumnes agraeixen la nova manera d’aprendre de l’escola. – se les pot preguntar que li sembla dos docents a l’aula o coses així.

– A mi el que em té mosca és que el descriptor diu expressament entorn natural, social i sostenibilitat…- Comentà la Sandra. 

– Vam acordar i vam parlar que el podem fer nostre. – Va recordà el Fran.

– També canviant els temes?- dubtà la Sandra.-

– Basant-nos una mica en el que diu el descriptor, no anem a fer cas omís, però després l’adaptem com vulgam.- Respongué en Fran.

       El debat es va allargar durant una estona parlant sobre si l’escola representa la realitat social de les alumnes. Les docents explicaven anècdotes de com viuen les seves creences i com d’oposades poden ser a l’enfocament del centre. 

       Passada una estona van començar a preocupar-se per la Laura i de com es trobava, la qual assegurava que ja es trobava una mica millor. Alguna investigadora va aprofitar per desfogar-se una mica del dia que portava i treure-ho tot aprofitant aquest moment més distès. Era comprensible, al cap i a la fi les nostres protagonistes no deixen de ser mestres i professores a temps complet al marge d’aquestes trobades.

       Doncs sembla que les sessions han estat profitoses, les investigadores van sortir d’allà amb la missió més encetada: Les alumnes participarien de la presa de decisions sobre el que aprenen i com, tant en els espais interiors i exteriors a través de les comissions estètica-pati i pedagògica.

      La Carol va enfilar els últims 15 min amb el tema dels grups de discussió. Van començar a parlar de si era millor tots de la mateix nivell o de diferents. Es valorà que potser seria millor internivells La Nuria trobava complicat que gent pakistanesa parlés amb confiança davant de persones de cultura gitana. En Fran proposà escollir bé a les famílies perquè funcionés, donades les dificultats que ja de per si tenen per formar aquests grups. Comentaren convocar els grups de discussió per ètnies, perquè hi hagués més participació, potser mirar a veure quantes famílies poden ajuntar de cada cultura. Les fa patir la segregació que provocarà, però de moment és la millor manera que troben.

       La Laura, ja millor de salut, va proposar primer fer una llista de les famílies que participarien i llavors ja veurien com ho fan. Escolliran els temes entre els que els ha facilitat en Josep.

Propera missió: CREANT UNA VISIÓ COMPARTIDA FINAL

Publicat dins de 4- Creant una visió compartida Part 3 | Deixa un comentari

MISSIÓ 2: CREANT UNA VISIÓ COMPARTIDA PART 2

DATA:  24/02/21

HORA: 12:00-13:30h PM

Assistents: Sílvia Ortiz, Anna Martínez, Laura Casas, Àlex Rosa, Carol Barberán, Fran Sanconstantino, Nuria Marot, Sandra González.

       Comença la primera jornada de preparació per la segona missió. Els investigadors es reuneixen a la sala docent per començar a ultimar els detalls. Fins ara tot havia fluït per si mateix, a través de l’eina d’autoconeixement s’havia pogut detectar els punts febles i els van poder agrupar dins d’unes dimensions concretes, ara arribava la part difícil, crear una línia de treball per enfortir-les. Una part d’aquesta línia de treball consistia a escollir un objectiu transversal per treballar tot l’institut-escola i, l’altra part, consistia crear grups de discussió entre iguals per conversar al centre sobre temes importants per les famílies, els alumnes i els docents.

     Avui els nostres protagonistes intentaran estipular en quina dimensió es centraran i quin descriptor, de tots els que englobi aquesta dimensió, serà l’objectiu comú per a tothom. Si aconsegueixen fixar tots la mirada en el mateix horitzó, els serà més fàcil avançar a la una, podrien aconseguir moure la maquinària tots plegats cap a la mateixa direcció i avançar més de pressa pel camí cap a la transformació que volen seguir. Si els queda temps després d’això, començaran a abordar el tema dels grups de debat, la part més complexa de la missió.

       Ja estaven tots els assistents presents a la sala docent, comencen a debatre sobre les dimensions que tenen en comú totes les comunitats. Després de tornar a exposar els descriptors que havien escollit com a objectius amb les seves comunitats per la sessió anterior, l’equip impulsor va escollir la dimensió número 1, totes les comunitats tenien objectius relacionats amb aquesta.

       Dins d’aquesta dimensió els investigadors han seleccionat els descriptors 1,2, 9, 13 i 20 com els més rellevants. Què passa amb aquests descriptors? Tindran alguna cosa en comú? Això és el que es preguntaven alguns d’ells, així van decidir centrar-se en el contingut d’aquests descriptors:

1. La participació dels infants i joves en els processos d’autoavaluació inclouen les competències que els ajuden a conèixer com  són, a gestionar-se i a millorar com a persona.

2. L’escola fomenta l‘existència de processos participatius i democràtics que garanteixen l’aprenentatge de les famílies, dels  alumnes i dels mestres en temes relacionats amb l’entorn natural, social i la sostenibilitat.

9. L’entorn d’aprenentatge es fonamenta en la naturalesa social del procés d’aprendre i fomenta activament l’aprenentatge cooperatiu entre l’alumnat de diferents edats i moments evolutius.

13. Habitualment els alumnes tenen espais comuns de debats, converses, assemblees per compartir identitats, aprenentatges i  vivències amb els seus companys.

20. L’alumnat té clar que hi ha aprenentatges en els que poden decidir què i com aprendre.

  Tots aquests indicadors parlen de tenir llibertat per escollir, expressar o participar activament al centre, tant l’alumnat com les famílies, els mestres i professors. Semblava que per aquest cantó s’havien de millorar diversos aspectes.

     S’havien de posar d’acord per escollir un descriptor de la llista per centrar-se tot l’institut-escola en ell. Després de revisar-los de seguida es va proposar el número 2.

      Potser guiats pel corcó intern que els recordava que havien d’organitzar, més tard o més d’hora, grups de discussió entre les famílies, es tenia en consideració la participació democràtica d’aquestes al centre. En aquest moment va començar el debat:

       L’Anna proposà un primer debat abans de fer-ne l’oficial, per anar escalfant, però avisa a la resta de l’equip que hauran d’anar amb compte amb la segregació que podrien causar segons com es facin els agrupaments. En Fran creia que ara com ara no podrien fer un procés molt democràtic per encetar el tema, que potser caldria treballar primer amb les famílies. A la Nuria li va semblar bé centrar-se en el 2, però adaptant-lo, no cenyir-se literalment al contingut. La Laura, sentint-se malament per voler anar per un altre camí, proposa el número 20, centrar-se primer a treballar amb l’alumnat aquesta capacitat de participar. La Nuria en aquell moment va confessar que ella preferiria l’1 abans que el 20. La Sandra va aprofitar per dir que ella també preferia l’1, començar pel coneixement d’un mateix li semblava el més bàsic. La Sílvia volia incloure a les famílies com més aviat millor i proposa trobar la manera de fer una reunió també amb les d’origen pakistanès. La Carol trobava adient buscar informació sobre que saben les famílies del centre, que fa l’alumnat a l’escola… Buscar la manera de recavar-la. En Fran proposà fer servir la nova aplicació que estrenaran en poc temps per fer-ho.

       Arribats a aquest punt va ser inevitable divagar sobre el tipus de context que es troben. Començaren a parlar de la desafecció de les famílies cap a l’escola, de la percepció que tenen  del que fan els seus fills al centre, de com ho viuen.

     Aquest perfil de famílies no acostumen a sentir-se identificades amb els tipus d’escoles als que porten, o haurien de portar, als seus fills cada dia. Participen poc de les activitats o les celebracions que es puguin fer, moltes d’elles no compleixen amb les aportacions econòmiques que es demanen i l’absentisme és aclaparador, així com el fracàs escolar.

      Al final s’alçà vencedor el descriptor número 2 definitivament:

2. L’escola fomenta l’existència de processos participatius i democràtics que garanteixen l’aprenentatge de les famílies, dels alumnes i dels mestres en temes relacionats amb l’entorn natural, social i la sostenibilitat.

      “Es simplificarà per fer-lo més accessible al tipus d’institut-escola que és i s’aprofitarà per incloure els grups de discussió.”.

      En Fran proposà que d’aquest objectiu sortissin quatre maneres de fer-ho, una per cada comunitat. L’Anna i la Carol van suggerir lligar-ho a les necessitats del barri, les característiques particulars de l’entorn social on eren.

      El següent pas a seguir pels investigadors serà fer una detecció de necessitats amb la integradora social i el promotor escolar, dues figures que coneixen bé les característiques de la zona i de les famílies. Per una altra banda se’ls facilitaran diferents opcions a les famílies que se sentin molt perdudes a l’hora de dir la seva. Seria viable fer-ho a través d’algun tipus d’enquesta suficientment oberta per englobar totes les ètnies, que es puguin sentir escoltades.

      Després de focalitzar el següent objectiu cap al qual guiar la seva tasca, l’equip impulsor va concloure que caldria aturar-se a pensar sobre el treball del docent amb l’alumnat.

     Tots creixem creient tenir el control de les nostres vides, fins que un dia, d’alguna manera, passa a controlar-les el costum, la rutina, els hàbits i les manies i deixem de ser els directors de la nostra pròpia orquestra. Alguns li diuen destí, com si fos una força que tira de nosaltres i que no podem evitar. Llavors ens adonem que vivíem una mentida i és quan, els més agosarats, intenten sortir de la roda en què giren i intenten canviar el rumb, com els nostres investigadors estan intentant canviar el que acostumava a ser el Baldomer solà, així com els mestres i professors que acostumaven a ser ells mateixos.

Propera missió: CREANT UNA VISIÓ COMPARTIDA PART 3

Publicat dins de 3- Creant una visió compartida Part 2 | Deixa un comentari

MISSIÓ 2: CREANT UNA VISIÓ COMPARTIDA PART 1

DATA:  17/02/21

HORA: 15:00-17:30h PM

Assistents: Sílvia Ortiz, Josep Vilaró, Vicky López, Anna Martínez, Laura Casas, Àlex Rosa, Carol Barberán, Fran Sanconstantino, Nuria Marot, Sandra González.

       Les investigadores, aprofitant l’últim més entre sessió i sessió de l’Equip Impulsor, s’havien reunit amb les seves companyes de comunitat i ja tenien seleccionats quins descriptors o quins objectius relacionats amb les dimensions més fluixes perseguirien la resta del curs escolar.

     Totes ja eren a la sala, en Josep inicià la quarta trobada de les investigadores. Una a una, les representants de cada comunitat exposaren els descriptors els quals intentarien millorar.

Joves:
La Laura i l’Anna, de la Comunitat de Joves, tenien alguns dilemes, no volien perdre el nord de vista i estar donant voltes entre els descriptors a reforçar, dubtaven de si els indicadors menys assolits es correspondrien amb els considerats prioritaris. Tampoc volien deixar de banda els punts forts que estaven apuntalant per haver sortit ben parats durant l’anàlisi de l’eina d’autoconeixement. Al final van acordar continuar dedicant esforços als indicadors marcats com en procés o força assolits. Els objectius escollits van ser:

Dimensió 7
Descriptor 18: Las nostras joves participin tant en el procés de creació de rúbriques, com en el disseny de l’avaluació, autoavaluació i coavaluació.

Dimensió 1
Descriptor 9: L’entorn d’aprenentatge es fonamenti amb la naturalesa social del procés d’aprenentatge i fomenti activament l’aprenentatge cooperatiu de diferents edats i moments evolutius.

Grans:
En Fran, la Carol i l’Àlex, de la Comunitat de Grans, s’hi han dedicat de valent a aquesta detecció de necessitats, estaven preparades amb la informació sobre les dimensions i els descriptors als quals es dedicarien, a més de tota una bateria de propostes per començar a pujar el grau d’assoliment.

Dimensions 5 i 7
Descriptor 19: L’escola facilita a l’alumnat instruments de valoració del seu procés d’aprenentatge per garantir el seu punt de vista, i que el seu retorn ajudi a millorar la feina dels educadors.

■ Crear diferents instruments per fomentar l’autoavaluació perquè l’alumna sàpiga on es troba.
■ Anticipar el que es treballarà. (Compartir els objectius i criteris d’avaluació).
■ Rúbrica amb vocabulari senzill al final de les unitats didàctiques.
■ Treball de metacognició.
■ Full de ruta o mapa d’aprenentatges. Veure el procés.

Mitjans:
La Nuria, de la Comunitat de Mitjans, no es va quedar enrere, també venia amb la seva reflexió feta des de la comunitat: consideren important treballar primer la dimensió personal de les alumnes si volen anar més enllà i involucrar-les més en el centre.

Dimensió 1
Descritor 2: L’escola foment l’existència de processos participatius i democràtics que garanteixen l’aprenentatge de les famílies.

Descriptor 13: Habitualment les alumnes tenen espais comuns de debats.

Descriptor 20: L’alumna té clar que hi ha aprenentatges en els que poden decidir què i com aprendre.

     I, per descomptat, aquesta mestra també disposava d’una bateria considerable de propostes:

○ Bústia per dir coses bones i dolentes.
○ Plantilla pels de primer amb imatges, per expressar coses bones i dolentes.
○ Delegat i delegada (ja s’està fent).
○ Fer assemblees.
○ Rúbrica personal, per veure la seva evolució durant el curs a nivell personal.
○ Situacions amb jocs de rol.
○ Llista per parlar amb el tutor.
○ Camí de ruta, on es vegi els aprenentatges que estan aconseguint.

Petits:
La Sandra, de la Comunitat de Petits, portava la llista dels descriptors i les dimensions a treballar, però necessitaven incloure, a infantil, algun tipus d’objectiu que els permetés recavar informació de les nenes més enllà de les activitats lectives, s’havien trobat amb el problema de no disposar d’informació sobre les estones que els grups passen amb el personal no docent. Al final es va crear un objectiu específic per a la Comunitat per treballar aquest aspecte de la dimensió 5, quedant la llista de la següent manera:

Dimensió 1:
Descriptor 1: La participació de les infants i joves en els processos d’autoavaluació inclouen les competències que els ajuden a conèixer com són a gestionar-se i a millorar com a persona.

■ Treballar-ho a través de contes, converses, etc. Posar nom a les emocions.

Dimensió 5:
Objectiu propi: Treball de traspàs amb el personal no docent de l’escola (monitors, etc.).

Dimensió 7:
Descriptor 8: El centre promou la participació de les infants i joves en processos d’avaluació, autoavaluació i coavaluació que inclouen les competències per a fer i per a conèixer.

■ Pensar quina part dels informes compartim amb el grup.

     Després de tot aquest retorn, faltava un tema per abordar durant aquesta sessió: els grups de discussió, una eina molt efectiva, però delicada en el context el qual ens trobem. La propera missió de l’Equip seria intentar crear grups de discussió de famílies, d’alumnes i de mestres, espais on debatre sobre qüestions importants relacionades amb la vida i l’aprenentatge al centre. Caldrà trobar moderadores entre aquests grups i preparar-les, ja que mai s’havia fet abans i és un rol que té les seves complicacions. També hauran d’escollir cinc temes diferents i cada grup hauria de tractar mínim 2, durant una hora i mitja com a màxim i, com era d’esperar en ser un laboratori, tota la informació haurà de quedar enregistrada. I aquí va començar el primer mal de cap per les investigadores.

     Seria una missió èpica, trobar suficients famílies que volguessin participar i, més complicat encara, moderadores… MODERADORES al Baldomer, això era inaudit! Les famílies no estaven acostumades ni de lluny a participar de la vida del centre i, menys encara a mediar en un debat. La Vicky, especialista d’educació especial, té molt present que no es pot treure autonomia, ni a les alumnes ni a les famílies i, per tant, hauran d’anar amb compte durant el modelatge. A l’Àlex el va començar a amoïnar pretendre fer debats sense que els participants coneguin la cultura de centre. La Laura dubtava de si les assistents representarien la realitat de l’Institut Escola… Això tenia pinta de ser tota una odissea.

     Les valentes investigadores no podran fer front a aquesta missió elles soles, hauran de demanar ajuda a la Yolanda, la integradora social que porta molts anys d’experiència treballant amb aquest tipus de famílies aquí al Baldomer.

Propera missió: CREANT UNA VISIÓ COMPARTIDA PART 2 

Publicat dins de 2- Creant una visió compartida Part 1 | Deixa un comentari

MISSIÓ 1: A PER LES DIMENSIONS!

Data: 20/01/21

Hora: 15:00-17:30h

Assitents: Sílvia Ortiz, Josep Vilaró, Vicky López, Laura Casas, Anna Martínez , Àlex Rosa, Carol Barberán, Fran Sanconstantino, Nuria Marot, Sandra González.

     Són les tres de la tarda, els docents que formen part de l’equip impulsor de l’Institut Escola Baldomer Solà s’afanyen per reunir-se. Després d’haver desentranyat l’eina d’autoconeixement, van detectar que hi havia uns quants descriptors que, en general, a totes les comunitats es valoraven amb gradacions de gens o poc. Ara tocava aplicar una visió més global i esbrinar a quines de les set dimensions feien referència aquests descriptors per saber quines eren les més urgents d’abordar.

     Van anar entrant a la sala, segurament amb el cap funcionant a tota màquina, eren moltes coses sobre les quals cavil·lar si algun dia volen arribar al tresor que tant es parlava. Canviar la mirada d’un centre educatiu i, per tant, canviar tot el seu funcionament d’arrel, és una tasca titànica, quan creus que tens una bona idea, aquesta es va fent cada cop més gran i recargolada, provocant un efecte dòmino, per cada cosa que creus que pots modificar, et surten dos o tres més que per fer-ho també hauries de reorganitzar.

     En Josep va donar peu al començament de la sessió, tothom ja era preparat amb els portàtils i la paperassa davant. Començaren a marcar les dimensions en funció de si estaven força assolides, en procés o si calien reforçar-les. Un per un van anar exposant els resultats. 

     Després d’aquesta recollida de dades ja començaven a veure un senyal que seguir i continuar aquesta senda de la transformació, totes les comunitats havien donat uns resultats similars, es repetien molt els mateixos números, és a dir les mateixes dimensions.

     L’efectiu equip de docents ja tenia per on començar, però abans de continuar perfilant aquest camí, era moment de reflexionar una mica. En Josep va demanar a la resta de l’equip que escriguessin un animal amb el qual se sentissin identificats i algunes paraules sobre el motiu de l’elecció. Tots van començar a escriure alguna cosa en els papers, alguns amb les idees més clares que uns altres. El van plegar i el ficaren en una bossa, després cadascú en va agafar un a l’atzar. Havien d’esbrinar qui era el propietari del paper que els havia tocat.

     Després d’uns quants intents fallits i d’altres amb més èxit, van sortir tots els animals escollits. Es podia esperar una pluja d’animals variats, però no va ser el cas, apareixeran quatre dofins, dos lleons, un esquirol, una llúdria, un gos i una cotorra, una curiosa combinació. Per què aquests animals? Cada investigador té el seu propi món i, com en el món dels somnis, tot s’ha d’interpretar. Les respostes amb les quals argumentaven la seva elecció n’eren una porta d’entrada.

Àlex (Cotorra): Un animal considerat xerraire per naturalesa, sembla que l’Àlex té alguna cosa en comú amb ell, no sabria dir el què…

Anna (Esquirol): Un animalet simpàtic i àgil com l’Anna, sens dubte se li escau molt.

Nuria (Gos): Té pinta que la Nuria quan té un objectiu o s’estima algú deu ser molt fidel.

Laura (Llúdria): Una professora molt maternal, segur que el seus grups li agraeixen.

Josep i Sandra (Lleó): Per aquí sembla que tenim un parell de docents que saben treure les urpes…

Vicky, Fran, Silvia i Carol (Dofí): Per aquest cantó potser tenim quatre persones buscadores de llibertat, fans de la immensitat del mar.

     Però com jo no sóc cap gitana experimentada capaç d’interpretar aquests somnis interiors, potser els nostres protagonistes decideixen, en algun moment, narrar-ho en primera persona, qui sap?

     Després d’aquests moments més íntims entre companys, s’havia de concloure la sessió. Amb la informació obtinguda ja podien reunir-se amb les seves respectives comunitats i escollir en quins objectius o descriptors es centrarien i quantes dimensions reforçarien durant el temps de curs que els queda per endavant.

Propera missió: CREANT UNA VISIÓ COMPARTIDA PART 1

Publicat dins de 1- A per les Dimensions! | Deixa un comentari