“Els vestits poden explicar-nos històries, ens parlen…Hem triat i remenat… Hem descobert – a través d’ells- màgiques narracions i encissadors diàlegs…”

 

A priori “Mercadillo”  ha estat concebut com un projecte artístic a la vegada que pedagògic, elaborat per a un taller del Centre D’Art La Panera, de Lleida.

La idea és parlar a uns nois/es de l’art contemporani des del mateix (ni des de fora- a nivell sols teòric- ni des de la còpia o imitació com s’ha anat fent normalment) sinó des de la pràctica directa. Fent, de fet, una obra artística, ejecutant-la, junt amb el creador.

L’activitat fou realitzada a uns nens que tenien entre 9 i 12 anys.

Vegeu alguns dels resultats:

 

 

 

“Estava dormint al sofà i es va despertar. Va decidir anar-se’n a fer una camamilla. Però va entrepussar i va caure a terra.  Va perdre el coneixement. Quan es va despertar estava molt marejada. Va anar-se’n a l’hospital”

 

“Tot va començar quan es va morir la meva mare, llavors vaig pensar que si hem possava la seva roba hem sentiria com si encara hi fos.  Així que vaig anar al seu armari hi hem vaig posar el seu camisó.”

 

“És va comprar el barret. Un dia va anar d’escursió i se’l va ficar, així pensava que semblaria més aventurera, que semblaria l’ Indiana Jones…”

 

La Maria, la perruquera

 

“El vestit l’ha de portar una noia jove, que ha de tenir més o menys 21 anys. Deu de ser morena, amb el cabell tot arrissat. Crec que ha de ser una dona baixa. De fet, una perruquera”

 

 

La noia del vestit gòtic

 

“La Julia era una noia de 43 anys. Li agradava molt el color negre, era el seu color preferit…”

 

“Hi havia una vegada una sabata que es deia Pau. Un bon dia va decidir enterrar-se. Al cap de pocs dies va aparèixer al lloc que s’havia enterrat un arbre que en compte de fulles tenia sabates… I, Fins I tot creixien en parell”

 

Fixeu-vos en el treball i en la  instal.lació final: