Robert Capa. “Muerte de un miliciano”

Proposta didàctica. Realitat o ficció

Partint de la fotografia anterior de Robert Capa, trobada circumstancialment en una altra activitat anterior,  inicio en forma de pluja d’idees i amb els alumnes de 2n d’ESO B,  una intervenció didàctica que té com a finalitat darrera el plantejament sobre el que és real i el que podria no ser-ho, és a dir, el que podria ser de fet una escenificació o mentira.
En realitat el que és preten és que l’alumne prengui conciència de la facilitat amb que les imatges ens poden enganyar, tot fent-nos creure com a real allò que no ho és o a la inversa.

Després, i sense saber encara res analitzem les següents fotografies de guerra, els alumnes diuen al respecte:

 

“És la imatge d’un videojoc” (diuen la majoria dels alumnes)
“El videojoc és diu Metal Gear Solid”

 

 “És Irak perquè a la imatge, al fons, hi ha una cúpula d’una mesquita”
“Magnum és l’agència de fotografia que fundà Robert Capa”
“Podria ser una fotografia trucada, un muntatge per a fer un anunci publicitari. Magnum pot ser una agència de publicitat”

 

“És una fotografia real de la guerra”
“Hem xoca però que un soldat s’encari cap al fotògraf com si l’anés a disparar, no ho entenc”

 

 

Al final se’ls desvetlla la realitat:

La primera és relativa a un videojoc. “Metal Gear 4”

La segona és una fotografia documental de la guerra d’Afganistan feta pel fotògraf de l’agència Magnum anomenat Thomas Dworzak.

I, la tercera és una recreació fotogràfica de la guerra d’Irak titulada “The Dreaadful Details” feta el 2006 per l’artista Eric Baudelaire.

 

 

Després, es retorna a l’anàlisi de la fotografia de Capa.
Se’ls passen uns texts: Un documental desmonta el mito del miliciano de Robert Capa . Diario El País. Un altre: Los enigmas del miliciano, també de El País i un tercer extret de la bibliografía de Capa del Banco de Datos de la Universitat Jaume I. S’analitzen.
També se’ls passen altres imatges de Capa i uns breus videos sobre la veracitat de la fotografia del milicià extrets del documental “La sombra del iceberg”

 

 

Se’ls fa escoltar un fragment de la emissió radiofònica d’Orson Welles, “La guerra de los mundos”. I, posteriorment es visiona la pel.lícula: “La guerra de los mundos”

 

 Orson Welles. Emissió radiofònica de “La guerra de los mundos”

 

S’analitzen sèries de fotografies de Joan Fontcuberta, tipus “Fauna” o “Flora.

 

 

I, finalment es treballa amb algunes obres  de la sèrie “Comedia” de la professora Laura Baigorri, la qual ens vol fer bàsicament prendre conciència – en certa mesura a la manera de Fontcuberta- de la facilitat amb que les imatges ens poden enganyar, tot fent-nos creure com a real allò que no ho és o a la inversa.

Es planteja una intervenció plàstica de caire semblant.

 

 

 

 

 “Questiona la credibilitat dels mass media -en aquest cas la fotografía de premsa- com autenticament difusors de la realitat i questiona, a la vegada, la relació de la imatge amb el text escrit. És el peu de foto el que determina la veracitat de una imatge? “

Laura Baigorri, octubre 1993

 

“(…) Moltes altres notícies extretes dels diferents diaris de Barcelona, ens parlen de dones víctimes de la guerra de Bosnia o del segrest de la filla d’un industrial. Sempre apareix el mateix rostre, el de Laura Baigorri, qui mitjançant retoc i fotomuntatge digital, se’ns ha introduït com protagonista en casos notoris del fotoperiodisme recent.  En la imatge que tanca aquesta sèrie, batejada gràficament com Co+media, anuncia que el rey d’Espanya visita unes instl.lacions esportives de la localitat de Banyoles. El monarca espanyol estreta la mà somrient a una voluntària: Laura Baigorri. Però això és ficció? No, en aquest cas. Realment Biagorri va ser voluntària olímpica i aquesta fotografia es va publicar en realitat en la premsa. Per una vegada, o creguin vostès o no, es tracta d’una instantànea autèntica”

 

 Joan Fontcuberta, fragment de “La escritura de las apariencias”, publicat al  “El beso de Judas. Fotografía y verdad”