Author Archives: oolivera

Parlem de videojocs…

Una experiència a l’ ESO

“Parlem de videojocs… Una experiència a l’ ESO” s’inicia com a treball per projectes. Partim dels “Jocs tradicionals a Catalunya”, exposició temporal. Fem una tempesta de idees o brainstorming, els alumnes ens condueixen cap als videojocs.

En principi, la idea és invitar als nens al diàleg.

Els nostres alumnes habitualment juguen a videojocs, però quasi mai parlen, ni reflexionen sobre els mateixos, sobre els missatges que hi són implícits, sobre tot el que els seus personatges preferits ens mostren a través de les accions que fan, les robes que porten, la aparença que tenen…

Després de treballar imatges, anuncis publicitaris, obres d’artistes que treballen amb el tema del game art…Acabem, la experiència amb un treball plàstic d’intervenció d’una pantalla o mod de la mateixa.

Vegeu els resultats obtinguts:

Shootflowers

Instruccions: El joc consisteix a disparar amb una pistola d’aigua i donar-li a les flors pansides que hi ha penjades als cables, per fer que tornin a reviure.

Per a cada ram que facis reviure obtindràs unes quantes llavors, que generaran altres plantes, que a la seva vegada tindran fruits.

Dits fruits seran diners.

Barbie becomes mad

Instruccions del joc:

La Barbie te ganes de diversió. Comença a treballar de sicària. La missió de Barbie és matar a tots els que es posin por davant. Està buscant cocaïna.

Els seus únics aliats Ken, la seva metralleta, els seus gossos i el seu cos. Aconsegueix la droga i porta-se-la al teu “gefe”, si fracasses et matarà

El fons el canviaré i posaré la foto d’un bosc o del camp.

Als que disparen els hi canviaré les escopetes i les metralladores per lupes, prismàtics i caçapapallones.

Hi haurà una gàbia on posaran els insectes.

“Canviaré la imatge fent que quan l’home dispari creixin arbres. Quan ho faci la dona creixin flors.

I, al cel pujaran globus de pau, amor, felicitat…I moltes altres paraules boniques”

“Seràs una venedora. Hauràs de vendre felicitat, amor…Y un munt de bons sentiments.

Quan te trobis estressada podràs prendre’t un lacasito, endolçarà el teu caràcter”

Si vols llegir més bé la experiència pots baixar-te el text:

Hablemos de videojuegos…Una experiencia en la ESO. Comunicación del Centro de Arte La Panera. 24 de abril de 2010

Leave a reply

A la cuina…

A partir de l’exposició “Park Life” de Martí Guixé. Curs 2009-10. Alumnes de 4t d’ESO.

“Un aparell per fer embotit, podria convertir-se en una altra cosa, pots provar de posar papers de colors a veure si en treus confeti…”

Hem cercat tasques tradicionals casolanes que d’alguna manera estan relacionades amb el menjar (a la manera de l’artista Martí Guixé). La matança del porc, un petit hortet, algunes receptes de cuina…
Hem cercat algun aparell, utensili de cuina, que s’utilitza per fer la recepta, la tasca concreta. Amb l’aparell a l’aula, li hem buscat noves utilitats. Utilitats de caire creatiu.Com que molts de nosaltres provenim de diferents països i cultures, els resultats són ben diferents…Al final hem fet un dinar a l’aula juntament amb la professora de filosofia, Silvia Porté, que també havia tractat el tema de les receptes e les diferents cultures.

Vegeu els resultats ( els objectes artístics i les receptes):

Moqueca de Peixe

Brasil

Ingredients:

Un quilo de filets de llenguado o qualsevol peix blanc

Una ceba mitjana trossejada

Un o dos pebrots picants, sense llavors i trossejats

Dos tomàquets mitjans, pelats i trossejats

Un all trossejat

Una fulla de coriandre fresca

sal

Tres culleradetes de suc de llimona

Una tassa d’oli d’oliva

Posa el peix en un recipient llarg. Bat, la ceba, el pebre, els tomàquets, l’all, el coriandre, la sal al gust i el suc de llimona fins a fer un puré. Afegeix el peix i barrejar-ho suaument. Reservar-ho durant una hora. Passa-ho a una cassola i afegeix sis cullerades d’aigua i mitja d’oli. Cobreix i bull a foc lent durant cinc minuts fins que estigui fet el peix. Tira l’oli restant i escalfa-ho durant un minut més.

Consells: Serveix amb arròs

Cargols a la llauna

Catalunya

Ingredients: Cargols, Oli, Pebre, Sal

Renta els cargols

Fica el forn a escalfar

Fica oli a la safata

Fica els cargols i salpebra

Deixa’ls al forn fins que vegis que estan fets

Escudella catalana

Catalunya

400 gr. de mongetes blanques o cigrons

1 os de l’espinada.

1 punta de pernil

200 gr. de porc salat

1 orella de porc

300 gr. de magre de ternera

1 botifarra negra

1 cabeça d’alls

1 col

api

1 nap o porro

4 pastanages

1 ceba

arròs o fideus grossos

sal

Deixem les mongetes o els cigrons en remull 24 h. Els posem al foc juntament amb els ossos, l’orella, la punta del pernil, el porc, la cabesa d’alls sense pelar, la pastenaga, el porro, l’api, el nap, la ceba sencera pelada i la carn en una cassola amb molta aigua.

Salem amb cura de no passar- nos ja que els ingredients que porta la

recepta donen molt sabor. Tapem la cassola i la portem a ebullició. Baixem el foc i coïem a foc suau unes dos hores. La botifarra negra la cuinarem en una cassola separada perquè no es trenqui, uns 15 minuts. Quan la carn està feta, l’apartem i afegim la col picada, bullim 10 minuts més. Servim la carn i la verdura en una font, separats dels cigrons o mongetes i en una altra cassola farem la sopa.

Preparació de la sopa: Quan hagim tret tots els ingredients posem a bullir el brou que ens ha quedat de la cocció en una altra cassola més petita.

Quan arribi a bullir li tirem mig vas d’ arròs, fideus grossos o galets , deixem coure a foc lent 10 minuts i llest.

Allioli

Catalunya

Ingredients: oli de girasol, ous, i alls

Poses el/s all/s en un recipient amb el/s ous/s.

Afegeix un rajolí d‘oli mentre ho bats amb la batedora amb precaució perquè no es talli.

Rostit uruguaià

Uruguai

Es fa amb costelles de vedella o un xai sencer. Ha d’estar al foc durant quatre o cinc hores perquè quedi ben rostit, el foc a la vegada ha d’estar a uns dos metres i el xai ha d’estar clavat en una mena de creu de ferro.

Mentre es cou se li tira una salsa picant anomenada “chimichurri”.

La salsa “chimichurri” està feta amb : Pebre, oli, sal, bitxo, all, tomàquet i orenga.

Sopa de tofu

Xina

Ingredients:

Tofu

Algues

Gingebre

Sal

Renta el tofu amb aigua.

Talla el tofu .

Renta les algues.

Posa aigua a bullir i les algues a foc lent .

Posa el tofu a l’aigua .

Posa sal .

Talla el gingebre .

Posa el gingebre a bullir

Deixa bullir 4min.

Sopa Borsch

Rússia

Ingredients (6 persones)

3 litres d’aigua

1 culleradeta de tomàquet concentrat

500 g de remolatxa crua tallada en juliana

1 pastanaga tallada en juliana

125g de xirivies tallades també en juliana

4 talls d’api tallats en juliana

1 ceba picada fina

2 dents d’all

350 g de col trinxada

6 tomàquets madurs

30 g de julivert fresc picat fi

60 g de farina comuna

125 ml de nata agra

Posa aigua en una olla gran, salpebra-la i portala a ebullició. Tira el tomàquet concentrat, la remolatxa, la pastanaga, la xirivia i l’api, deixa coure durant 15 minuts; afegeix la ceba, l’all i la col i segueix coent la sopa uns altres 15 minuts.

Treu la pell als tomàquets, treu-hi les llavors, feslos a trossets i tritura’ls.

Rectifica el condiment de la sopa i afegeix els tomàquets, deixant coure uns 5 minuts i posar-hi el julivert. Fes més espessa la sopa posant-hi la farina amb la nata agra i afegint la barreja a la sopa.

Cou la preparació, a foc lent, removent, fins que quedi ben combinat.

Si fos necessari afegeix-hi una mica de sal i sucre.El borsch ha de quedar una mica picant, no dolç. És més bo si es prepara el dia abans i s’escalfa just abans de servir.

Crema catalana

Catalunya

Ingredients:

6 ous

1 l de llet

10 cl de nata líquida

10 g de midó

150 g de sucre

1 branca de canyella

Poseu en una olla al foc la llet i la nata líquida, juntament amb una pell de llimona i la branca de canyella; deixeu-la bullir i apagueu el foc de seguida. Després, deixeu-la refredar i coleula.

A banda, separeu els rovells de les clares. En una cassola o cassó on fareu la crema, i fora del foc, barregeu els rovells amb el sucre i remeneu-ho molt bé fins que la barreja comenci a tornar-se d’un color més clar.

A part, diluïu el midó amb una mica de llet, afegiu-lo als rovells barrejats amb sucre, remeneu-ho bé i afegiu-hi a poc a poc la llet colada. Poseu-ho a foc molt suau i, sense parar de remenar, porteu-ho al punt d’ebullició (heu de vigilar que

no us arribi a bullir, perquè els ous es tallarien).

Poseu la crema en bols individuals i un cop refredada espolseu-hi sucre per sobre; només us queda cremar-ho amb la pala de cremar ben calenta.

Leave a reply

“Els vestits poden explicar-nos històries, ens parlen…Hem triat i remenat… Hem descobert – a través d’ells- màgiques narracions i encissadors diàlegs…”

A priori “Mercadillo” ha estat concebut com un projecte artístic a la vegada que pedagògic, elaborat per a un taller del Centre D’Art La Panera, de Lleida.

La idea és parlar a uns nois/es de l’art contemporani des del mateix (ni des de fora- a nivell sols teòric- ni des de la còpia o imitació com s’ha anat fent normalment) sinó des de la pràctica directa. Fent, de fet, una obra artística, ejecutant-la, junt amb el creador.

L’activitat fou realitzada a uns nens que tenien entre 9 i 12 anys.

Vegeu alguns dels resultats:

“Estava dormint al sofà i es va despertar. Va decidir anar-se’n a fer una camamilla. Però va entrepussar i va caure a terra. Va perdre el coneixement. Quan es va despertar estava molt marejada. Va anar-se’n a l’hospital”

“Tot va començar quan es va morir la meva mare, llavors vaig pensar que si hem possava la seva roba hem sentiria com si encara hi fos. Així que vaig anar al seu armari hi hem vaig posar el seu camisó.”

“És va comprar el barret. Un dia va anar d’escursió i se’l va ficar, així pensava que semblaria més aventurera, que semblaria l’ Indiana Jones…”

La Maria, la perruquera

“El vestit l’ha de portar una noia jove, que ha de tenir més o menys 21 anys. Deu de ser morena, amb el cabell tot arrissat. Crec que ha de ser una dona baixa. De fet, una perruquera”

La noia del vestit gòtic

“La Julia era una noia de 43 anys. Li agradava molt el color negre, era el seu color preferit…”

“Hi havia una vegada una sabata que es deia Pau. Un bon dia va decidir enterrar-se. Al cap de pocs dies va aparèixer al lloc que s’havia enterrat un arbre que en compte de fulles tenia sabates… I, Fins I tot creixien en parell”

Fixeu-vos en el treball i en la instal.lació final:

Leave a reply

Un llibre pot ser tantes coses…

Podem enganxar-hi confeti, serpentines, globus… I convertir-lo en una festa.

Podem transformar-lo en un model d’alta perruqueria, amb bigudins, pinces per al cabell, diferents pentinats.

Amb un llibre podem llegir i divertir-nos, però també podem utilitzar-lo d’altres maneres…En aquest taller ho vàrem descobrir.

Pentinat sorpresa

Jo he agafat un llibre i he començat a posar coses, després, m’he adonat que podia ser com una mena de pentinat.

Llavors ha estat quan he decidit posar-li pestanyes i llavis

La festa dels pentinats

He fet el llibre barrejant festes amb pentinats, perquè a mi m’agraden molt les dues coses

La festa

He fet una festa perquè m’he recordat les festes entre jo i els meus amics. Sempre fem alguna cosa especial.

La pasarel.la

No sabia qua fer. He agafat material i he anat probant. Al final m’ha sortit això

El taller m’ha agradat perquè he descobert que amb els llibres i altres elements es pot fer qualsevol cosa, sols cal que hi hagi una mica d’imaginació

Podeu veure més fotografies a: www.flickr.com/la_panera

Leave a reply

Proposta didàctica. Sabates a mesura

Chema Madoz

Es parteix d’una fotografia d’unes sabates de l’artista surrealista d’Elsa Schiaparelli.

Tambè de sabates creades per altres artistes com Salvador Dalí, Chema Madoz, Meret Oppenheim…

Els alumnes han d’experimentar possibilitats i alternatives per tal de crear una sabata el més original possible.

Aquests són alguns dels resultats obtinguts:

Tardor

L’aperitiu

La sabata costurera

Leave a reply

Proposta didàctica. “Contant històries”

Es parteix d’obres d’art del tipus surrealista, dadaísta…Se’ls proporciona una imatge de l’obra sense cap mena d’explicació de la mateixa.

Els alumnes han d’escriure el que els suggereix, imaginar-se un conte, una reflexió…

L’activitat es completa amb el descobriment de l’artista que ha fet l’obra, del seu significat…

Hay poca gente a la que le gusta llamar la atención, por eso las personas de este tipo (al menos para mi) son originales. No solo originales, inteligentes. No les da vergüenza enseñar su estilo al mundo, sea cual sea, friki, punky, raper…etc.

Bueno, la gente original casi siempre tiene su propio estilo, por eso llaman la atención.

Una vez conocí a una chica, y como podéis imaginar era especial, o sea de los que llamaban la atención al salir de casa. ¿Porqué? Porque llevaba la ropa diseñada por ella misma.

La ropa era “extraña”, bastante “extraña”. En la calle era el centro de atención, pero le daba igual lo que decía la gente de ella, fuese lo que fuese.

Me acuerdo que una vez se puso una capa rosa… Otras veces se ponía unos zapatos con pelo negro. Des de lejos parecían patas de caballo (pezuñas). La verdad es que no quedaban tan mal puestas, aunque habían opiniones de todo tipo al respecto.

Como ya he dicho la chica no le daba importancia a todas estas opiniones y de vez en cuando decía a la gente que la criticaba que se preocuparan por sus cosas y que no la criticaran por llevar la ropa que le gustaba de verdad.

Más tarde, cuando ya tenía 28 años, abrió su propia tienda de ropa y la verdad es que le fue muy bien, descubrió a gente como ella…Y consiguió que la gente se animara y demostrara su propio estilo a todo el mundo.

Alumnes de 4t d’ESO

El zapato único

Erase una vez un zapato que tenía raíces en su suela. Era un zapato único, diferente… Funcionaba como un árbol, daba oxígeno, lo tenias que regar; si no lo hacías se estropeaba.
Era muy especial. Valía una millonada y el hombre que lo llevaba era el más guapo del mundo.
La gente cuando le veían- al señor- se sorprendían, porque era realmente diferente a las personas normales.
… Pero eso no duró demasiado, un día sin querer se olvidó de regar los zapatos y se estropearon.
Después de aquello el señor volvió a ser como todos los demás.

Diego. 3r ESO.

Leave a reply

Robert Capa. “Muerte de un miliciano”

Proposta didàctica. Realitat o ficció

Partint de la fotografia anterior de Robert Capa, trobada circumstancialment en una altra activitat anterior, inicio en forma de pluja d’idees i amb els alumnes de 2n d’ESO B, una intervenció didàctica que té com a finalitat darrera el plantejament sobre el que és real i el que podria no ser-ho, és a dir, el que podria ser de fet una escenificació o mentira.
En realitat el que és preten és que l’alumne prengui conciència de la facilitat amb que les imatges ens poden enganyar, tot fent-nos creure com a real allò que no ho és o a la inversa.

Després, i sense saber encara res analitzem les següents fotografies de guerra, els alumnes diuen al respecte:

“És la imatge d’un videojoc” (diuen la majoria dels alumnes)
“El videojoc és diu Metal Gear Solid”

“És Irak perquè a la imatge, al fons, hi ha una cúpula d’una mesquita”
“Magnum és l’agència de fotografia que fundà Robert Capa”
“Podria ser una fotografia trucada, un muntatge per a fer un anunci publicitari. Magnum pot ser una agència de publicitat”

“És una fotografia real de la guerra”
“Hem xoca però que un soldat s’encari cap al fotògraf com si l’anés a disparar, no ho entenc”

Al final se’ls desvetlla la realitat:

La primera és relativa a un videojoc. “Metal Gear 4”

La segona és una fotografia documental de la guerra d’Afganistan feta pel fotògraf de l’agència Magnum anomenat Thomas Dworzak.

I, la tercera és una recreació fotogràfica de la guerra d’Irak titulada “The Dreaadful Details” feta el 2006 per l’artista Eric Baudelaire.

Després, es retorna a l’anàlisi de la fotografia de Capa.
Se’ls passen uns texts: Un documental desmonta el mito del miliciano de Robert Capa . Diario El País. Un altre: Los enigmas del miliciano, també de El País i un tercer extret de la bibliografía de Capa del Banco de Datos de la Universitat Jaume I. S’analitzen.
També se’ls passen altres imatges de Capa i uns breus videos sobre la veracitat de la fotografia del milicià extrets del documental “La sombra del iceberg”

Se’ls fa escoltar un fragment de la emissió radiofònica d’Orson Welles, “La guerra de los mundos”. I, posteriorment es visiona la pel.lícula: “La guerra de los mundos”

Orson Welles. Emissió radiofònica de “La guerra de los mundos”

S’analitzen sèries de fotografies de Joan Fontcuberta, tipus “Fauna” o “Flora.

I, finalment es treballa amb algunes obres de la sèrie “Comedia” de la professora Laura Baigorri, la qual ens vol fer bàsicament prendre conciència – en certa mesura a la manera de Fontcuberta- de la facilitat amb que les imatges ens poden enganyar, tot fent-nos creure com a real allò que no ho és o a la inversa.

Es planteja una intervenció plàstica de caire semblant.

“Questiona la credibilitat dels mass media -en aquest cas la fotografía de premsa- com autenticament difusors de la realitat i questiona, a la vegada, la relació de la imatge amb el text escrit. És el peu de foto el que determina la veracitat de una imatge? “

Laura Baigorri, octubre 1993

“(…) Moltes altres notícies extretes dels diferents diaris de Barcelona, ens parlen de dones víctimes de la guerra de Bosnia o del segrest de la filla d’un industrial. Sempre apareix el mateix rostre, el de Laura Baigorri, qui mitjançant retoc i fotomuntatge digital, se’ns ha introduït com protagonista en casos notoris del fotoperiodisme recent. En la imatge que tanca aquesta sèrie, batejada gràficament com Co+media, anuncia que el rey d’Espanya visita unes instl.lacions esportives de la localitat de Banyoles. El monarca espanyol estreta la mà somrient a una voluntària: Laura Baigorri. Però això és ficció? No, en aquest cas. Realment Biagorri va ser voluntària olímpica i aquesta fotografia es va publicar en realitat en la premsa. Per una vegada, o creguin vostès o no, es tracta d’una instantànea autèntica”

Joan Fontcuberta, fragment de “La escritura de las apariencias”, publicat al “El beso de Judas. Fotografía y verdad”

Leave a reply

Fotografia realitzada per l’alumna Esther

Proposta didàctica. Fotografia abstracta

Partint d’imatges d’artistes com Blossfeldt, Coburn, Moholy Nagy, Jules Marey… Se’ls proposa als alumnes de 4t d’ESO realitzar fotografies de caire abstracte

Blossfeldt

Mireu els resultats obtinguts després de la experiència:

Leave a reply

Els draps bruts es renten a casa

Ana

Proposta didàctica. Llibres d’artista

Durant la diada de Sant Jordi -i per tal de continuar treballant amb l’apropament a l’art contemporani- els alumnes de 4t d’ESO vàren fer alguns llibres d’artista, tipus objecte.

Prèviament se’ls havia explicat en què consistia l’activitat. A la vegada se’ls havia donat uns exemples al respecte.

Vegeu els resultats obtinguts

Benvinguts examens!

La inspiració és una cosa que no sempre es té, i en alguns casos apareix quan menys t’ho esperes. En aquest cas mentre estudiava. Per aquest motiu vaig voler transmetre l’avorriment i cansament d’hores de treball amb una dosi de cafè i sucre.

Cristina

…Cobrant vida

Volia intentar que les notes musicals cobressin vida.

Rosa

La festa

Un llibre també pot ser divertit, tant o més que una festa.

…Un llibre et pot aportar tantes i tantes coses noves.

Andrea

Gana de llibres

Molta gent s’estima tant els llibres que els “devora”. El que vull expresar és que a la gent que li apassiona la lectura es summergeix tant en les seves pàgines que es com si se les acabessin menjant.
Els llibres d´amor per exemple poden tenir un gust dolç cada vegada que els enamorats es donen un petó. Per contra els llibres de terror poden tenir un gust més aviat àcid cada cop que l´assassí s´apropa al protagonista.

Esther

Lletres de festa

L ‘he decorat com si fos una festa, confeti, serpentines i beguda…Un llibre no té perquè ser obligatoriament avorrit, amb un llibre t’ho pots passar d’allò més bé.

Rosa

Alguns d’aquests llibres han obtingut el primer premi al concurs de llibres d’artista que organitza el centre d’art La Panera de Lleida.

Leave a reply

“És a Notre Dame” (diu l’alumna que va fer la fotografia)

Aquesta fotografía recorda la pel.lícula: “El jorobado de Notre Dame”. Moltes fotografies recorden pel.lícules. La fotografia està influenciada pel cinema, per això per exemple utilitzem més el format apaisat que el vertical.
El virat a sèpia ( to sèpia) li dóna encara més aquest aire antic i de pel.lícula.

A nivell compositiu sinó hi hagués la gorgola la foto seria molt monòtoma, és la gorgola el que li dóna dinamisme a la imatge. En moltes fotografies de paisatge per trencar amb la monotonia el fotògraf introdueix un element al primer pla.

* Si voleu saber més sobre la relació entre fotografia i cinema és interessant la exposició ” Magnum. 10 seqüències. El cinema en l’imaginari de la fotografia”, que es va celebrar entre el 23-04-08 i el 07-09-08 al CCCB. Podeu accedir a la pàgina del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona o a un dossier de la mateixa en format pdf.

Proposta didàctica. Les nostres fotografies

Se’ls proposa als alumnes que portin 3 fotografies de casa, les que vulguin, amb la única condició que estiguin tirades per ells mateixos. Se’ls proposa portar-les en un pen.

A partir de la projecció de cadascuna d’elles, es comenten, encerts i errors. D’aquesta manera introduïm la feixuga teoria sobre fotografia des d’una vessant propera als alumnes