El bretó és una llengua celta parlada a l’oest de Bretanya, dins l’Estat francès, En retrocés malgrat els intents per revifar-la, es calcula que té uns 500 000 parlants (més d’un milió a principis del s. XX). Es documenta des del segle V i parteix de la llengua dels immigrants de l’Illa de Bretanya o Gran Bretanya, amb una petita influència de la llengua de Gàl·lia.

Usa l’alfabet llatí i s’utilitza majoritàriament la grafia unificada o estàndard però hi ha dos altres sistemes d’ortografia en ús (l’elaborat pel canonge Fransez Falc’hun i l’altre anomenat interdialectal).

Els primers escrits en bretó es remunten al segle IX. Actualment, però, l’estatus legal advers i l’exclusió de la vida pública i a l’escola han frenat considerablement la transmissió de la llengua. És per això que la UNESCO la considera com una de les llengües europees més seriosament amenaçades d’extinció.

Font: Viquipèdia, enllaç altres llengües aquí.