.
.
.
.
________________________________________________________________________
El seu regust,
uns pits nafrats
pel desig de les flors,
una ombra oblidada
als llindars de la nit.
.
La seua flaire
el vol de l’oronell
a les teulades d’asfalt,
els calzes vessats
sobre despulles d’or.
.
Els seus acords,
l’ofec de la boira
esvaint-se entre els dits,
la tremor de les pells
clivellades pel dol.
.
El seu tacte,
no demaneu per ell.
Si acaroneu el temps,
tendrament
us acollirà al cau
del seu regne secret.