“El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia. Ve del galaico-portuguès, llengua medieval que va evolucionar secularment a Galícia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portuguès. Constitueix un romanç autònom per a les autoritats lingüístiques oficials a Galícia, emparentat amb el portuguès, mentre per a altres lingüistes encara avui és una variant co-dialectal del diasistema lingüístic gallec-portuguès, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al món, com al Brasil, a Moçambic o a Angola.

Al capdavall, el gallec i el portuguès vénen de la mateixa variant del llatí, el galaicoportuguès, desenvolupat a la província romana de Gallaecia. Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d’assimilació del llatí vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l’estàndard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, existeixen corrents reintegracionistes i lusistes que defensen l’homogeneïtat del sistema lingüístic galaico-portuguès, i advoquen per un acostament gramàtic i ortogràfic de tots dos estàndards o cap a la plena adopció de la forma culta del portuguès europeu.

El primer document en gallec data de 1228, i durant l’edat mitjana, fou llengua culta fora de Galícia i Portugal, puix que escrivia en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seves “Cantigas de Santa María“. 

Viquipèdia: enllaç aquí.