Sorrombori,
o el somni del gave de Pau
PRÒLEG
Primeries
Perfum mut d’encens
de glaç,
caramulls,
blocs de no-res,
esglai posat
damunt del mineral
sense rostre ni nom.
Abans que la terra nua
no es llevés
al capciró dels dits d’escuma saura,
abans que el seu nacre
per primer cop es gebrés,
abans que sobre els rostos clapers
se sentís cap so,
el silenci del planeta
fendia, aterridor,
la ira d’una mar
immensa i desfermada.
Ençà, les albes eren negroses
els llampecs, entre torniols de broma,
i nuvolades paoroses,
esperaven la crida del gran diluvi,
per a obrir-se un camí, una via,
cap al somni encetat.
Gorgs i glaceres
El temps aturat era nit
i diversos els crits;
entre les mans, la fúria del Mestre
es reflectia en l’aigua gran
on els estels emmirallant-s’hi
li encerclaven el cos.
Aleshores s’alçà un torb
empenyent les nuvolades,
dissipant-ne els mormols
damunt dels gorgs clucs,
de les glaceres roses
on, debades, els ogres nevats proferien cridòries,
i els pastors sense orris clamaven
venjança per les pedres
estimbades cims avall,
maleïnt el cel impassible,
de qui es creien desdeixats.
Sèrgi Javaloyès, Sorrom Borrom, 2010.
Traducció: Sílvia Aymerich
