De la meva família hi formen part moltes persones algunes insignificants i d’altres que són massa importants per a mi: com ara la meva mare, imprescindible per a mi. Però el meu pare tot lo contrari m’és indiferent tot el que es relacioni amb ell.

Per molt greu que em sapiga, no ens parlem.

El que realment m’agrada és la família unida: tota la família. Aquells dies de nadal… i aquells aniversaris tan bojos!

Tots estem ben tocats de l’ala, sempre fent bromes, rient… són genials, realment he tingut sort en aquet aspecte, una família així, tan avinguda és dificil de trobar.

A vegades hi han hagut baralles com és normal, però sempre les hem solucionat amb una mirada, un sumriure i una bona abraçada.

A totes les famílies sempre hi ha el tiet amb la cervesa i el seu cigarro fent riure a tothom, donc bé, aquest personatge també hi és a la meva família, i els altres són gairabé normals.

Jo a la família sóc l’adolesent, la que somia una mica massa i a vegades la prenen amb mi, cosa que em fa una mica de ràbia, però és la meva gent i els aprecío moltissím, són inmillorables i no els canviaria per res del món.