Verdaguer a La Monjoia

A l’hora de música hem agafat aquest fragment:

Jo veig una rosa vera
una rosa i un clavell
ditjosa la primavera
que pot fer-se’n un ramell

N’hem buscat el ritme, el compàs i ens hem inventat una melodia.
Aquí en teniu alguns d’exemple:

Els d’educació infantil i cicle inicial també vam anar a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Vam veure com era la casa on va viure Verdaguer i la Caro ens va explicar l’adaptació de Canigó amb un llibre gegant molt xulo!

La classe dels conills us volem presentar els personatges de Canigó: els cavallers Gentil, Guifre i Tallaferro; Griselda, l’enamorada de Gentil, Flordeneu i les fades.
Per pintar-los hem fet servir una tècnica molt ecològica. Hem anat guardant els retoladors gastats, els hem tret la mina i l’hem posat amb aigua. El resultat ha estat una mena d’aquarel·la. Us agrada com han quedat?
També podeu veure l’opinió que en tenim els nens i les nenes sobre la lectura del poema Canigó.

Lo Canigó és una magnolia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l’hivern i l’estiu daura,
grandiós veire on beu olors l’estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos barbissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d’aloja que del cel davalla.