JOAN MIRÓ ERA UN PINTOR
QUE VA NÉIXER A BARCELONA
JOAN MIRÓ ERA UN PINTOR
CONEGUT A TOT EL MÓN!
NEGRE, BLAU, GROC, VERD I VERMELL
ELS COLORS QUE LI AGRADAVEN
NEGRE, BLAU, GROC, VERD I VERMELL
NINGÚ PINTAVA COM ELL!!!
Com ja sabeu, avui hem començat els tallers de plàstica d’en Joan Miró.
Ha estat molt divertit i interessant, hem barrejat els nens i nenes de P-3, P-4 i P-5 i cada grup ha treballat amb una tècnica plàstica diferent. D’aquesta manera es relacionen amb altres nens/es de diferents nivells, canvien de mestra i d’espai.
Tot plegat ha estat molt graficant!
I això serà cada dimarts a la tarda!!
Ah! i per cert, gràcies per tota la informació que ens heu facilitat!
Ja tornem a ser aquí!!!!
I amb moltes ganes de començar l’escola i fer un munt de coses amb els nostres alumnes!!
Esperem que tothom hagi passat unes bones festes i hagi tingut una bona entrada d’any!!!!
Aquí us deixem amb els Reis d’Orient que de ben segur han fet somriure tots els infants!!!!
Els reis vénen
vénen de la muntanya
porten joguines
per la canalla
els reis vénen
vénen de l’Orient
no porten joguines
pels nens dolents.
Doncs res, a posar fil a l’agulla i a treballar!!!! 😉
El dia 31 d’Octubre vam celebrar la Castanyada a l’escola!!
Va venir la castanyera i ens va explicar el conte de les “Castanyes amb banyes”:
“Castanyes amb banyes”
Una vegada havia una velleta que vivia en una casa del bosc; era la Maria Castanyera. Oi que coneixeu la Castanyera?
La Marieta Castanyera portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell al braç.
Quan arriba la tardor i comença a fer fred, surt al bosc i cull castanyes. Voleu saber què li va passar un dia?
Va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
Oh, quantes castanyes! Què contenta estic!
I es posà a collir castanyes. I vinga a collir castanyes!.
I deia:
Castanya, castanyeta… al cistell!
Castanya, castanyeta… al cistell!
I castanya que agafava, al cistell la posava!. Quan la Maria Castanyera va tenir el cistell ben ple, se’n va anar al poble on tenia la seva paradeta. Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Va per agafar les castanyes del cistell i…
Ai! I les castanyes? On són?
El cistell era ben buit; totes, totes havien fugit!.
La Maria Castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava:
Castanyes, on sou? Castanyes, On sou?.
Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren. Es va posar a ploure, i entre les gotes que rebotien a terra, la Maria Castanyera va veure, tot d’una, una castanya que caminava.
Com pot ser? Les castanyes no caminen pas!. Oh! I una altra castanya que també camina! Però si tenen banyes i tot!.
Què he fet! He collit cargols i no pas castanyes!.
Hi havia cargols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora…
Hauré d’anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri…
Els nens de l’escola aviat vindran i no tindré les castanyes torrades!
Quan la Maria Castanyera va arribar al bosc, va dir:
Per no equivocar-me cantaré la cançó del “cargol treu banya” i si no són castanyes, no trauran les banyes.
(Cantar la cançó)
Quan va acabar de cantar la cançó, va mirar les castanyes i va dir:
No traieu les banyes?. Doncs, sou les castanyes!!!
Aquesta vegada la va encertar!. Se’n tornà cap a la seva paradeta; les començà a torrar i, molt contenta, es posà a cridar:
Castanyes!, Castanyes ben torrades, calentes i fumades!
Les nenes i els nens, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.
I així acaba la història de la Marieta Castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes.
I seguint amb el tema de a tardor…. els infants de P3 han fet un bolet ben xulo! Oi que sí?
Estan impacients per endur-se’l a casa… però han d’esperar la visita de la Maria Castanyera.
Quines ganes!! Mireu, mireu quina feinada!!
Amb l’ajuda de la Girafa Coloraina els nens i nenes de la classe del Sol i de la LLuna anem aprenent el número 1.
Quina sorpresa hem rebut a la tarda! L’hem pogut resseguir caminant per sobre… però ens hem de concentrar molt per no caure, eh!
Tots ens hem quedat captivats alguna vegada pels colors de la tardor… i per això els nens/es de la classe dels coets i els astronautes han fet un arbre per decorar l’entrada de les classes de P-4.
L’arbre està fet amb fulles de diferents colors (grocs, taronges, vermells…), mides, textures,…
Els astronautes i els estels han decorat fulles de tardor amb pintura de colors ben vius, després han tirat purpurina per acabar de donar un toc ben festiu!
Els nens i nenes de la classe del Sol i la Lluna hem passat una tarda d’allò més divertida! Ens hem disfressat i hem jugat a inventar-nos grans històries… hem deixat la vergonya fora de la classe per poder riure i passar-ho bé! Mireu!
