El dia 31 d’Octubre vam celebrar la Castanyada a l’escola!!

Va venir la castanyera i ens va explicar el conte de les “Castanyes amb banyes”:

“Castanyes amb banyes”

Una vegada havia una velleta que vivia en una casa del bosc; era la Maria Castanyera. Oi que coneixeu la Castanyera?
La Marieta Castanyera portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell al braç.
Quan arriba la tardor i comença a fer fred, surt al bosc i cull castanyes. Voleu saber què li va passar un dia?
Va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
Oh, quantes castanyes! Què contenta estic!
I es posà a collir castanyes. I vinga a collir castanyes!.
I deia:
Castanya, castanyeta… al cistell!
Castanya, castanyeta… al cistell!
I castanya que agafava, al cistell la posava!. Quan la Maria Castanyera va tenir el cistell ben ple, se’n va anar al poble on tenia la seva paradeta. Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Va per agafar les castanyes del cistell i…

Ai! I les castanyes? On són?

El cistell era ben buit; totes, totes havien fugit!.
La Maria Castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava:
Castanyes, on sou? Castanyes, On sou?.
Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren. Es va posar a ploure, i entre les gotes que rebotien a terra, la Maria Castanyera va veure, tot d’una, una castanya que caminava.
Com pot ser? Les castanyes no caminen pas!. Oh! I una altra castanya que també camina! Però si tenen banyes i tot!.
Què he fet! He collit cargols i no pas castanyes!.
Hi havia cargols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora…
Hauré d’anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri…
Els nens de l’escola aviat vindran i no tindré les castanyes torrades!
Quan la Maria Castanyera va arribar al bosc, va dir:
Per no equivocar-me cantaré la cançó del “cargol treu banya” i si no són castanyes, no trauran les banyes.
(Cantar la cançó)

Quan va acabar de cantar la cançó, va mirar les castanyes i va dir:
No traieu les banyes?. Doncs, sou les castanyes!!!
Aquesta vegada la va encertar!. Se’n tornà cap a la seva paradeta; les començà a torrar i, molt contenta, es posà a cridar:
Castanyes!, Castanyes ben torrades, calentes i fumades!
Les nenes i els nens, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.
I així acaba la història de la Marieta Castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes.

LaCastanyada

Tots ens hem quedat captivats alguna vegada pels colors de la tardor… i per això els nens/es de la classe dels coets i els astronautes han fet un arbre per decorar l’entrada de les classes de P-4.

L’arbre està fet amb fulles de diferents colors (grocs, taronges, vermells…), mides, textures,…

Els astronautes i els estels han decorat fulles de tardor amb pintura de colors ben vius, després han tirat purpurina per acabar de donar un toc ben festiu!

Els nens/es de la classe dels Planetes i dels Estels han pintat de forma lliure amb els colors de la tardor.

Ara si que tenim les parets ben decorades!

Quins grans artistes! 😉

“El joc és una forma privilegiada d’expressió infantil”, Gutton, P (1982).

En el joc lliure, els infants trien a què jugar, amb qui jugar i quan fer-ho.

Això els ajuda a descobrir el seu entorn i les seves possibilitats, els ensenya a compartir, a saber esperar el seu torn, a estructurar el temps i el llenguatge, a coordinar-se, a respectar els companys, les mestres, l’espai i els materials.

El joc, té una vessant lúdica i una vessant didàctica. La vessant lúdica fa referència a que el joc és una activitat que aporta plaer i felicitat, sent una activitat que sempre estan disposats a fer. Pel que fa als aspectes didàctics, podem dir que el joc permet als infants disposar d’experiències, de plantejar- se reflexions, qüestionar- se, investigar, conèixer i cercar les estratègies necessàries per superar certes dificultats u objectius plantejats.

Aquests primers dies hem estat decorant l’edifici d’educació infantil!!!
Per decorar ens hem resseguit les mans, dibuixat les cares, els cossos i fins i tot els peus!!!

Ha estat una bona manera de descobrir el nostre cos! 😉

Els nens/es de la classe del sol i de la lluna, han estampat amb esponges pintura dels colors de la tardor!

I s’ho han passat d’allò més bé!!!!!

LA TARDOR AMB VIVALDI

ELS ARBRES ES MUDEN
DE ROIG I DE GROC,
LES FULLES TREMOLEN
SOTA UN SOL DE FOC!

EL VENT LES FA CAURE
I LES DUU FINS AL PORT…

QUAN SURTIS DE CASA
TREPITJA-LES FOOOOORT!!!

Bofill, F.; A.; Serrat, F.

Ja ha arribat la Tardor, i amb la vostra ajuda estem començant a decorar les aules vostres fills/es amb fulles, bolets, dibuixos fets a casa, fruits de la tardor,…
Una manera molt bonica de viure i comprendre els canvis de l’estació.

Gràcies per la vostra col·laboració!

Les mestres d’educació infantil

En primer lloc volem donar la benvinguda a les noves famílies de P-3, que aquest any comencen de nou!!

Cal tenir en compte que per molts nens/es l’entrada al parvulari suposa la primera separació física i afectiva del seu entorn familiar.

Pels qui han anat a Llar d’infants, l’escola significa trobar una comunitat més nombrosa, de la qual ells ara seran els més petits, i desenvolupar-se en un marc físic diferent, generalment més gran i més complex.

Tant pels uns, com pels altres, anar a l’escola vol dir adaptar-se a un nou espai, tenir més companys/es, conèixer altres adults,… Per això necessiten un ambient càlid i segur per poder afrontar el coneixement gradual del medi i adquirir les eines que els permetin accedir-hi.

I en segon lloc, desitjar-vos a tots/es que tinguem un bon curs!!!