“El joc és una forma privilegiada d’expressió infantil”, Gutton, P (1982).

En el joc lliure, els infants trien a què jugar, amb qui jugar i quan fer-ho.

Això els ajuda a descobrir el seu entorn i les seves possibilitats, els ensenya a compartir, a saber esperar el seu torn, a estructurar el temps i el llenguatge, a coordinar-se, a respectar els companys, les mestres, l’espai i els materials.

El joc, té una vessant lúdica i una vessant didàctica. La vessant lúdica fa referència a que el joc és una activitat que aporta plaer i felicitat, sent una activitat que sempre estan disposats a fer. Pel que fa als aspectes didàctics, podem dir que el joc permet als infants disposar d’experiències, de plantejar- se reflexions, qüestionar- se, investigar, conèixer i cercar les estratègies necessàries per superar certes dificultats u objectius plantejats.