Els 5 descobriments científics de l’any

Nous planetes o fòssils d’una espècie d’avantpassats nostres. Són alguns de els descobriments de l’any segons Time

-Els descobriments del 2010 són els següents:

1- El dinosaure més banyut que mai ha existit:

(2.500 kg) Kosmoceratops, un animal que va viure fa 76 milions d’anys en el que avui és Utah. Les seves restes fossilitzades van ser descoberts per una expedició de la Universitat de Utah el 2007.

2- Grans notícies d’una petita partícula:

La física de partícules convencional dicta que quantitats iguals de matèria i antimatèria haurien d’haver estat creats durant el Big Bang, però això és impossible, ja que la matèria i l’antimatèria s’aniquilen mútuament.

3- La nostra Lluna (més o menys) aquosa:

Es tenen notícies que hi havia vapor d’aigua en el núvol – els pols lunars són la llar     d’ almenys rastres de per mafrost – la sorpresa va ser la quantitat de: 50% més que els astrònoms anticipat, de manera que la lluna gairebé el doble d’humit com el desert del Sàhara.

4- El robot detectiu i el túnel mexicà:

Les piràmides de Teotihuacan a Mèxic sempre han estat un dels tresors arqueològics d’Amèrica del Nord. Però aquests i altres restes de l’antiga ciutat han estat sempre un misteri també.

5- La població de planetes es dispara:

. Hi ha fins a set nous planetes que orbiten una estrella anomenada HD 10.180, a uns 127 anys llum de la Terra. Més emocionant va ser el descobriment de Gliese 581g, el primer planeta extra solar descobert que orbita al voltant del seu sol a la zona anomenada Rínxols d’Or.

Adrià Brenes i Jaume Puigvert

Les especulacions sobre la fi de l’espècie humana és un tema recurrent al llarg de la història. Ja sigui per un canvi de mil·lenni, per intervenció divina, per la col·lisió d’un astre, per una guerra o per un fenomen natural, mai no han faltat els malastrucs que han predit la fi dels dies, i fins ara, afortunadament, han fallat .

Les següents dates per a un possible fi són el 21 de desembre de 2012, el 13 abril 2029 i algun dia del 2036. Les dues últimes dates són els moments en què l’asteroide Adophis  passarà prop de la Terra. La distància entre la Terra i Apophis serà tan petita, que si per una fatalitat, un altre tros de roca xoqués amb Apophis quan encara estigui lluny del nostre planeta, podria empènyer cap a una òrbita de col·lisió amb la Terra, i llavors si que tindríem un seriós problema. L’efecte seria com una explosió de 40.000 bombes atòmiques. Aquesta amenaça si és per tenir-la en compte. Les dades provenen de la NASA que té un telescopi observant molt de prop aquesta pedra.

La primera data, el 21 de desembre de 2012, està assenyalada en l’agenda de tots els endevins per ser la fi del calendari maia anomenat ” el compte llarg “. I això és un argument fenomenal per assenyalar aquest moment com el dia de l’apocalipsi.

Albert Einstein va néixer el 14 de març del 1879 i va morir el 18 d’abril del 1955. Va ser un físic d’origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i Estatunidenc. És el científic més conegut i important del segle XX.

El treball d’Einstein sobre l’efecte fotoelèctric li proporcionaria el Premi Nobel de Física l’a ny 1921.

La teoria dels quàntums de llum va ser un fort indici de la dualitat ona–corpuscle i que els sistemes físics poden mostrar tant propietats ondulatòries com corpusculars. Aquest article va constituir un dels pilars bàsics de la mecànica quàntica.

Una explicació completa de l’efecte fotoelèctric solament va poder ser elaborada quan la teoria quàntica va estar més avançada. Per aquest treball, i per les seves contribucions a la física teòrica