Category Archives: Racó literari

En aquest apartat, intentarem recollir diversos textos de diferents temes, d’alumnes de tots els cursos, que el professor cregui que podria estar bé penjar. Es tractaria d’informar d’aquests apartats a tots els professors, i quan hi hagués algun text interessant comentar-li a l’alumne i passar-nos-el, encara que nosaltres de tant en tant aniriem a demanar-ho.

Tomàs Garcés

Va néixer el 1901 i va morir al 1993 a Barcelona. Advocat, poeta i professor universitari català. De petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit.

A l’esclatar la Guerra Civil Espanyola, fugí a França on va fer de professor de castellà a la Universitat de Tolosa. Va retornar a Catalunya l’any 1947.

Alguns dels premis atorgats són: La Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona i sis mesos abans de morir, li van concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va ser considerat “el poeta català de la cançó” pel seu estil de versos curts i estrofes regulars. Aquesta és una estrofa del poema Cançó de Comiat.

Les lloses d’aquell bancal

Són ombrejades i fresques.

Els lledoners de la font

Han tret una fulla tendra,

I els ceps faran bon raïm

Quan els oregi el setembre

Adéu, galant terra, adéu

Estiuejava a la Selva de Mar on encara s’hi conserva la casa que avui i estiuegen els seus néts. També hi ha un carrer dedicat a ell i nosaltres  personalment  amics d’un besnét seu. I com anècdota us diré que la meva mare, de petita, juntament amb dues amigues van fer-li una entrevista per la revista del Pompeu Fabra de Llançà i en un dels seus últims llibres “el Temps que Fuig” les va anomenar en un capítol.

Víctor i Pau

Edgar  Allan Poe:

Avui us presentarem el fundador pràcticament del gènere de terror psicològic; Edgar Allan Poe.

Va néixer l’any 1809 a Boston i va morir l’anys 1849, i en els seus relats es poden veure reflectides parts de la seva vida, com el seu alcoholisme, atacs d’ira, que es creu que va ser la causa de la seva mort.

El seus relats més coneguts i els que més ens han impressionat són:  “El cor delator”, “el gat negre”, “els crims del carrer Morgue” i “la carta robada”.

A continuació posarem un link que hem trobat sobre “el gat negre” molt ben fet i molt fidel a la història.

També és famós per la seva poesia, encara que no tant com pels seus relats.

Link al gato negro:

http://www.youtube.com/watch?v=HBA_QoA1F4A

 

 

?

SI TU EM DIUS VINE HO DEIXO TOT… PERÒ DIGUE’M VINE

Autor: Albert Espinosa1

Idioma: Català

Gènere: Novel·la de ficció

Editorial: Rosa dels vents

Data de publicació: 2011

Nombre de pàgines: 202

Capitols: 22

 

 

 

Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine és la tercera novel·la escrita per Albert Espinosa. Va ser publicada el 2011, any en el qual en la diada de Sant Jordi va ser el llibre amb més èxit. Albert Espinosa tambè a sigut director de Polseres Vermelles, una gran sèrie catalana de TV3 que va tenir molt de èxit.

 

RESUM DEL LLIBRE

El llibre va sobre un home abandonat per la seva parella que reviu la seva infància per tal de trobar-se mentre busca un nen que ha desaparegut.

En Dani es dedica a buscar nens desapareguts. Al mateix instant que la seva parella fa les maletes per abandonar-lo, rep una trucada de telèfon d’un pare que, desesperat, li demana ajuda.
El cas el conduirà a Capri, illa on afloren records de la seva infantesa i de dos personatges que el van marcar per sempre: el Sr. Martín i en George. Retrobar-se amb el passat portarà en Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella i sobre les coses que són de veritat importants

 

 

Un capitol de pulseres vermelles : http://www.youtube.com/watch?v=HXdSbUlrkt4

Visita de Joan Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és un escriptor nord-català que publica habitualment els seus llibres a Barcelona. Ha aconseguit trencar amb una mena de complex d’inferioritat que afectava una part dels escriptors d’expressió catalana del seu territori d’origen. És també un militant de la llengua catalana i denuncia el lingüicidi comès històricament per l’Estat francès. Ha estat periodista d’El Punt, al qual continua col·laborant sota forma de cròniques sobre l’actualitat política francesa

Ell.

Ell.

Dit això us fem una petita explicació de com va anar la visita al INS i la impressió que ens va donar.
No està mort, queda confirmat. Per tota aquella gent que es pensava que els escriptors per norma han de estar morts. Aclarat això voldriem remarcar que per res del món és un persona seria, aburrida i demés, tot el contrari. És molt agradable, modern i amb un sentit de l’humor pràcticament inmillorable. Ens ha encantat la seva visita i sens dubte repetiriem! Gràcies per aquesta oportunitat i expèriencia.

més enllaços —–> aquí

aquí

aquí

El mar

El mar

Necesito del mar porque me enseña:
no sé si aprendo música o conciencia:
no sé si es ola sola o ser profundo
o sólo ronca voz o deslumbrante
suposición de peces y navíos.

El hecho es que hasta cuando estoy dormido
de algún modo magnético circulo
en la universidad del oleaje.
No son sólo las conchas trituradas
como si algún planeta tembloroso
participara paulatina muerte,
no, del fragmento reconstruyo el día,
de una racha de sal la estalactita
y de una cucharada el dios inmenso.

Lo que antes me enseñó lo guardo! Es aire,
incesante viento, agua y arena.

Parece poco para el hombre joven
que aquí llegó a vivir con sus incendios,
y sin embargo el pulso que subía
y bajaba a su abismo,
el frío del azul que crepitaba,
el desmoronamiento de la estrella,
el tierno desplegarse de la ola
despilfarrando nieve con la espuma,
el poder quieto, allí, determinado
como un trono de piedra en lo profundo,
substituyó el recinto en que crecían
tristeza terca, amontonando olvido,
y cambió bruscamente mi existencia:
di mi adhesión al puro movimiento.

Pablo Neruda

Pablo Neruda ( Parral, Xile 1904 – Santiago de Xile 1973 ), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1971.

Redaccion

Por qué esto ,es una redacción.
Tengo que escribir una redacción, no será como una película, no sonara la característica música de las películas , de Disney, ni se oyera caer a los personajes, ni la música de las estrellas. No abra un narrador que diga con voz grave pero simpática: -Existe un lugar distinto a cualquier otro.. lleno de maravillas, misterios y peligros. No vas a reconocer la voz del doblaje de ese actor, que hace unos años ni tan solo sabias quien era y que ahora sin poder-lo remediar te proporciona un extraño sentimiento de acercamiento, de confianza y de conocimiento. No veras ese trailer, con los mejores momentos de la película, con la mejor música, y no te dará esas ganas de ir a ver-la. No veras ese paisaje tan peculiar, que el director explícitamente ha pensado para aquella escena de amor, ni las luces, ni podrás sentir el olor a colonia de la chica, ni la humedad de los labios en el chico, no veras los colores estridentes, de esos globos elevar-se. No veras un chico volar por encima de la ciudad, en el primer plano de la cámara y por detrás todo Londres, mientras se apoya en el Big Bang. No podrás palpar la textura, de aquellas telarañas que desprende el superhéroe que intentan hacer ver a los chico , con él, que la bondad existe. No veras los diminutos granos de arena, en una tormenta perfecta en el desierto, ni sentirás lo que siente una persona al estar en esa terrible situación. No veras el típico gordote simpático con voz de chica grave. Ni sentirás el peso en la barriga de las tres hamburguesas que se come. No sentirás la espectacular música y el logo de la empresa que hace la película, al empezar-la. No vas a oír esa canción que de navidad, que casualmente queda tan bien con la nevada que cae, y los copos en forma de estrella, con las luces de colores borrosas al fondo. No te harán ver como los hombres odian el compromiso y las chicas les encanta el romanticismo(o quizás no). No veras el sarcasmo inculcado a los personajes, que les produce ese humor tan singular. No sentirás que vuelas. No veras esa actora de 26 años que le hacen pasar por una chica de 15, y que es un ídolo, para millones de niñas. No veras eso que parece empezar en una trilogía, y al ser un éxito en taquillas, hacen mas, mas y mas hasta aburrirte. Y al contrario. No veras esa película que prometía ser tan fantástica y no lo es, y no te va a decepcionar. No sentirás ese temblor en la barriga al ver que aquel actor que te gusta se declara, a la actriz. No veras las hojas caer al pasar ese hombre-mono por esa rama, ni sentirás como crujen a sus pies. No sentirás el viento golpearte en la cara, ni el pelo tirando para atrás al navegar en aquel barco. No podrás conocer esa canción, que te proporciona tan buenos, sentimientos, y te hace pensar en el momento que el le dice a ella- confía en mi. No sentirás la esperanza, al ver que la historia de aquel personaje tan singular, acaba lo mejor posible, aunque muera. No veras ese niño de 1 año con los mofletes rojos y seguramente gordos, y casi palpables. No sabrás jamás si esos ojos son realmente verdes pino, o verde césped. No podrás creer que algún día un chico te llenará la oficina de tulipanes (tus flores favoritas) tan solo para poder ver-te reír. No sentirás el dolor de esas personas torturadas psicológica i física mente. No veras pasar, como un chico pasa , en una canción, a ser un débil, a un genio como ninguno. No te sorprenderás con ese inesperado echo. No gritaras al aparecer la vieja sangrienta por detrás. No veras esas sombras e ilusiones de gente bailando en un salón que en la escena aparece destrozado. No verás el terrible monstruo que acecha el pequeño pueblo. No oirás la voz de ese pececillo tan simpático que pierde la memoria a los diez segundos. No veras como el héroe rescata su damisela en apuros. No viras historias, que jamás pensabas que vivirías, no conocelas ese mundo tan estúpidamente perfecto.
No crearas en la magia; No lloraras; No reirás…
-¿O sí?

Autor: Anónimo

Activitats de Sant Jordi. Concurs literari

dibuix_20rosaSANT JORDI 2011

CONCURS LITERARI.

Va dirigit a tots els alumnes de l’INS Llançà.

1. Hi haurà tres categories:

a. NIVELL A: Alumnes de 1r i 2n.

b. NIVELL B: Alumnes de 3r i 4t.

c. NIVELL C: Batxillerat.

2. Hi haurà dos premis per categoria valorats en 50€ per cada cicle.

3. Les obres en narrativa seran d’una extensió mínima de 2 folis i màxima de 6 folis, impresos amb lletra Times New Roman 12 i 1,5 d’espai interlineat.

4. Els premis es lliuraran en el decurs de la festa de Sant Jordi que tindrà lloc el dia 29 d’abril a la Casa de Cultura de Llançà.

ESTEU TOTS CONVIDATS!

Presentació

Aquest apartat de la revista, com podreu deduir, s’anomena Racó Literari. Aquí hi penjarem coses ben diverses: les vostres millors redaccions, alguns poemes, informació sobre diferents concursos literaris… tot sobre el món de la literatura.
També farem una recopilació dels llibres més interessants per a nosaltres, que creiem que us podrien agradar.
Aquí podreu gaudir d’una bona estona llegint, així que animeu-vos i entreu.