Jaume Vilalta (Barcelona, 1956), és un periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on imparteix Teoria dels Llenguatges Audiovisuals.
Va obtenir el Premi Ortega i Gasset de periodisme i el Premi Ones Internacional de televisió el 1988 pels seus reportatges a l’espai 2”30 minuts” de TV3.
1. Què el va motivar a fer un programa de divulgació científica?
Doncs, que al principi volia fer un programa sobre la natura, perquè ja n’havia fet un petit reportatge, en un programa que es deia Vacances. Tenia ganes de fer un programa sobre ciència, ja que no n’ hi havia cap a la televisió, tot i que jo no sabia res sobre la ciència. No volia fer el mateix com a la majoria de programes de ciències, volia que tractés sobre la vida quotidiana, i que la ciència ens ajudés a entendre millor la vida. Es basa en l’experiència que delimita la ciència.
- 2. Per què utilitza les metàfores?
Perquè les metàfores ajuden a entendre millor.
- 3. Et vas adaptar fàcilment a les càmeres i al personal?
No, crec que no ho faig gaire bé, encara em costarà molts anys adaptar-me a les càmeres.
- 4. Quina va ser la teva reacció el primer cop que vas estar en un plató de televisió?
El primer cop va ser, quan vaig explicar el setge de Girona.
- 5. Creus que s’hauria d’utilitzar el teu mètode pedagògic als instituts?
Sí, crec que seria una forma més fàcil i entenedora de fer classe. Els alumnes aprendrien més ràpidament, a base d’exemples visuals. En totes les assignatures hi hauria d’haver una mica de ciència.