Jaume Vilalta (Barcelona, 1956), és un periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on imparteix Teoria dels Llenguatges Audiovisuals.

Va obtenir el Premi Ortega i Gasset de periodisme i el Premi Ones  Internacional de televisió el 1988 pels seus reportatges a l’espai 2”30 minuts” de TV3.

1. Què el va motivar a fer un programa de divulgació científica?

Doncs, que al principi volia fer un programa sobre la natura, perquè ja n’havia fet un petit reportatge, en un programa que es deia Vacances. Tenia ganes de fer un programa sobre ciència, ja que no n’ hi havia cap  a la televisió, tot i que jo no sabia  res sobre la ciència. No volia fer el mateix com a la majoria de programes de ciències, volia que tractés sobre  la vida quotidiana,  i que la ciència ens ajudés a entendre millor la vida. Es basa en l’experiència que delimita la ciència.

1. 2. Per què utilitza les metàfores?

Perquè les metàfores ajuden a entendre millor.

1. 3. Et vas adaptar fàcilment a les càmeres i al personal?

No, crec que no ho faig gaire bé, encara em costarà molts anys adaptar-me a les càmeres.

1. 4. Quina va ser la teva reacció el primer cop que vas estar en un plató de televisió?

El primer cop va ser, quan vaig explicar el setge de Girona.

1. 5. Creus que s’hauria d’utilitzar el teu mètode pedagògic als instituts?

Sí, crec que seria una forma més fàcil i entenedora de fer classe. Els alumnes aprendrien més ràpidament, a base d’exemples visuals. En totes les assignatures hi hauria d’haver una mica de ciència.

L’incendi va tenir lloc el 22 de Juliol de 2012 a Portbou. Quan vam començar a veure les primeres flames del foc ens vam espantar bastant, però per altra banda sabíem que el foc trigaria molt en arribar al poble. Molts turistes van quedar atrapats a la carretera nacional que comunica Portbou amb França i van començar a baixar per la muntanya. Tothom, adults, joves  etc, vam ajudar amb tot el que vam poder. Altra gent va agafar les llanxes  i es van apropar fins les roques perquè la gent saltés o per rescatar  a la gent que s’havia llançat a l’aigua. Van haver-hi  2 morts, un Home de uns 45 anys, i la seva filla de 14 anys a causa de que el pare, va relliscar i la seva filla, el va agafar, per tant van caure tots 2. Molta gent va plorar per la impotència de no poder-los ajudar.  El poble va oferir als ferits una sala, amb mantes que van deixar la gent solidària del poble, per si volien dormir les famílies juntes. Va haver-hi moltes famílies dels turistes que van marxar la mateixa nit de l’incendi, ja que la por que havien passat durant aquelles hores els aterrava i no volien passar ni 1 segon més al poble. D’altres van marxar al dia següent.  Portbou ja cremat segueix essent preciós!