Va néixer el 1901 i va morir al 1993 a Barcelona. Advocat, poeta i professor universitari català. De petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit.

A l’esclatar la Guerra Civil Espanyola, fugí a França on va fer de professor de castellà a la Universitat de Tolosa. Va retornar a Catalunya l’any 1947.

Alguns dels premis atorgats són: La Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona i sis mesos abans de morir, li van concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va ser considerat “el poeta català de la cançó” pel seu estil de versos curts i estrofes regulars. Aquesta és una estrofa del poema Cançó de Comiat.

Les lloses d’aquell bancal

Són ombrejades i fresques.

Els lledoners de la font

Han tret una fulla tendra,

I els ceps faran bon raïm

Quan els oregi el setembre

Adéu, galant terra, adéu

Estiuejava a la Selva de Mar on encara s’hi conserva la casa que avui i estiuegen els seus néts. També hi ha un carrer dedicat a ell i nosaltres  personalment  amics d’un besnét seu. I com anècdota us diré que la meva mare, de petita, juntament amb dues amigues van fer-li una entrevista per la revista del Pompeu Fabra de Llançà i en un dels seus últims llibres “el Temps que Fuig” les va anomenar en un capítol.

Víctor i Pau