El joglar a “Tristany i Isolda”

4 Replies

En aquesta exposició us parlaré del juglar i les seves expressions en l’obre del “Romanç de Tristany i Isolda”. El seu autor Joseph Bédier va escriure aquesta obra a l’any 1900 a partir dels manuscrits que s’han trobat i s’han conservat de les versions de Tristany i Isolda, així que Bédier va haver de traduir en francès les versions que es coneixien i després les va cohesionar i d’aquella cohesió va sortit aquest magnífic conte. A cada començament de capítol i surt dos o quatre versos d’alguns manuscrits, aquest per exemple està en francès : “Isot ma drue Isot ma mie, en vos ma mort, en vos ma vie”. Joseph Bédier va voler que sembles que la seva obra estigués explicada per un juglar del segle XII. Desprès, Carles Riba a l’any 1981 la va traduir al català. Carles Riba era un gran traductor i treballava en textos de idioma antic com el llatí o el grec. Llavors quan va traduir aquest llibre “le roman de Tristan et Iseut” no va firmar com a Carles si no com a Damià Pujol.

En aquest treball us parlaré primerament de com el juglar pren partida a l’obra identificant les lamentacions, les anticipacions i la oralitat. Tot seguit explicaré les tres prediccions de la obra i més tard alguns recursos literaris, refranys i la imatge clara.

El juglar en l’obra des de el primer moment, es posa de part d’uns o d’altres. Això ens ho demostra en les lamentacions, anticipacions i la oralitat. Per una banda les lamentacions que utilitza com “Ai las!” les fa servir en els pàrrafs que els personatges que podríem anomenar bons, els hi passarà un acte dolent. Per altre banda les anticipacions que fa, les utilitza per tenir al públic concentrat, per advertir-los de que després de lo que esta dient, vindrà un episodi amb tensió o que per aquest acte poden arribar a morir.

“abans que davalli la nit, una gran pena s’esdevindrà. No, mai uns enamorats no s’amaren tant i no expiaren més durament”.

Aquesta anticipació fa referència a quan s’escapen al bosc els dos sols amb l’ermità, i el rei Marc els veu dormir. Ens alerta que abans de la nit una cosa terrible passarà amb ells dos. La oralitat es pot localitzar molt bé, sembla que el juglar estigui davant d’un públic en un auditori. “Senyors, prenem consell de Frocí, el nan geperut.”

En el llarg de tota l’historia podem trobar moltes coses repetides, comparacions, hi ha moltes, però de premonicions només en trobarem tres. Una per avisar que ja no serà com abans, un altre que passaria molt dolor i la tercera que no el veuria més viu.

1) “el rei ens ha sorprès”

2) “ ella diu con Guró fou sorprès i occit per l’amor de la dama que ell amava per damunt de tota cosa, i com per astúcia el compte donà el cor de Guró a la seva dona que el menges, i la dolor d’aquesta.”

3) “ a la tercera nit, Isolda somià que tenia a la seva falda el cap d’un gran senglar que li embrutava la túnica de sang; i amb allò va conèixer, que no veuria mai més el seu amic viuent”

La primera i la tercera predicció són bastants clares, vull dir, que no tenen molta explicació, però la segona hi ha que rumiar-se-la. Ja que Guró es una llegenda, i Isolda es compara amb ella.

De recursos Bédier en fa servir molts. Al·literacions, comparacions, personificacions, metàfores, hipèrboles… I les fa servir, com s’usaven en el s.XII.

Comparació: “Tristany es debatia, com un cadell de llop agafat a la trampa”.

Antítesi: “d’odi i d’alegria”.

Personificació: “El vent agafà els seus vestits”.

Metàfores: “-senyor, la bèstia que crèieu desallotjada ha tornat al cau

-Qui?

-Tristany.”

A demés Bédier afegeix refranys com: “ follia no es valentia”. Un altre recurs que hi veiem molt i es propi de la oralitat són les imatges clares perquè la gent s’ho pugui imaginar. Amb les imatges clares va lligada la rapidesa de explicar algunes coses, un atac, pot ser dit molt ràpid i per una trobada amorosa entre els amants, poden estar una pàgina sencera. Una de les imatges definides que ens descriu en un pàrraf és: “la fletxa xiula dins l’aire, ni esmirle ni oreneta no volen tan de presa, rebenta l’üll del traïdor, li travessa el cervell com la carn d’una poma, i s’atura, vibrant, contra el crani”.

En aquest passatge hi podem notar la crueltat de l’escena. Com s’odiaven un i l’altre.

En conclusió, el juglar era una persona que es dedicava a entretenir al poble, explicar llegendes i cants. Apart tots els recursos literaris, les paraules i expressions ens facilita transportar-nos a l’època. I ara després de llegir el llibre i d’haver entès tot el que sofreixen Tristany i Isolda quan es separen, penseu si seria gratificant aconseguir el teu estimat sense tindre que haver lluitat contra el obstacle de la vida. I, que seria la vida sense amor?

Laura R.(1er batx)

Estudi dels personatges a “Tristany i Isolda”

9 Replies

La relació amorosa de Tristany i Isolda és el tema en el qual gira la novel·la sencera. Aquesta relació és embolcallada per diferents personatges, succesos i el seu inevitable final.

Els personatges estan clarament ambientats en el començament de l’Edat Mitjana (segles XI-XIV).

La zona que indica el romanç en si és al nord d’Europa. Més concretament, ens indica els territoris de Bretanya (França), de Gal·es, d’Englaterra i d’Irlanda.

A continuació tenim la definició aproximada de cada personatge i una frase extreta del llibre que ajudarà a complir aquest propósit.
PERSONATGES PRINCIPALS (NUS):

-Tristany

Fill de Rivalèn i Blancaflor. Va passar la infantesa a Kanoel, Leonís, però al ser raptat per uns pirates noruegs va ser portat a Tintagel. Allà passarà gran part de la seva vida. Ha sigut entrenat fins a excel·lir en el maneig de l’espasa, els instruments, la caça i la monta a cavall.

“En veure’l tan noble i tan gallard, ample d’espatlles, abrinat de flancs, fort, fidel i pros,tothom lloava Rohalt de tenir un fill com aquell.”

-Isolda la Blonda

Va ser portada de Irlanda per Tristany com a recompensa per haver matat el drac en Weisefort. Sentia odi cap a Tristany fins que van beure junts el filtre màgic per error. Va portar d’Irlanda la seva serventa Brangiana.

“…Isolda la Blonda, dels cabells d’or, labellesa la qual lluïa ja com l’alba que s’aixeca.”

-Gorvenal

El mentor de Tristany, quasi un fill per ell, l’acompanya on vagi ell i l’ajuda en la seva aventura amorosa.

“Rohalt confià Tristany a un mestre assabentat, el bon escuder Gorvenal.”

-Rivalèn

Era el pare de Tristany. Es va casar amb Blancaflor com a recompensa del Rei Marc, el seu aliat a la guerra. El va matar el duc Morgan.

“Rivalèn, rei de Leonís, passà el mar per portar-li el seu ajut. El serví amb l’espasa i amb el consell, com hauria fet un vasall,…”

-Blancaflor

Era la mare de Tristany i muller de Rivalèn. Al morir Rivalèn, va tornar-se feble i volia morir. Després de donar llum al seu fill, el va batejar Tristany per la tristor que havia sentit durant aquell any que l’havia estat esperant, el besà i es va morir. El fe-tinent Rohalt es va fer càrrec del nen.

“…Marc li donà en recompensa la bella Blancaflor, germana seva, que el rei Rivalèn estimava d’un meravellós amor.”

-Rei Marc

Es va casar amb Isolda i es va enamorar d’ella. Era instat a espiar Tristany péls quatre barons deslleials, per veure si tenia una aventura amb Isolda. Va donar a Rivalèn la seva germana Blancaflor com a recompensa de la seva ajuda.

“En els temps antics, el rei Marc governava Cornualla.”

-Els quatre barons deslleials

Andret, Ganeló, Denoalèn i Gondoine eren els quatre barons que odiaven a Tristany. Andret era nebot del Rei Marc al igual que Tristany. Al pensar que Tristany podía heredar les fortunes i terres del rei, tremolava d’enveja i animaven al rei a anar contra ell.

“Hi havia a la cort del rei Marc quatre barons, els més deslleials dels homes, que odiaven Tristany de mal odi per la seva valentia i per la tendra amor que el rei Marc li portava.”

-Perinís

Era el jove servent de Tristany, que va matar el forester que va delatar a Tristany i a Isolda quan s’amagaven en el bosc.

“Quan Perinís se’n torna cap a Tintagel, s’esdevigué que reparà dins un espessorall el mateix forester que, havent sorprès els enamorats dormits, els havia denunciat al rei. (…) Veié llançar-se-li damunt el vailet (…) el seu bastó giravolta dins l’aire brunzint. El bastó i el crani es romperen a la vegada.”

-Brangiana

La jove serventa de Isolda, que en el viatge d’Irlanda a Tintagel, portava el filtre màgic per enamorar el rei Marc i Isolda. Isolda va trobar l’ampolla i se la va beure amb Tristany.

“…Brangiana entrà i els veié que es miraven e silenci com extraviats (…) corregué a popa, el llançà dins les onades i gemegà:

-Malaurada!, maleït sigui el dia que he nascut, i maleït el dia que he pujat en aquesta nau! Isolda, amiga, i vós, Tristany, heu begut la vostra mort!”

-Kaherdí

Quan Tristany va anar-s’en de Tintagel, Kaherdí va ser el seu amic i el germà de Isolda de les Blanques Mans. Van combatre junts durant contades batalles, entre les quals hi ha la que fereixen a Tristany amb una llança enverinada i d’això mor.

“Kaherdí feu visitar al seu hoste les fortes muralles i la torre mestra, ben flanquejada de bretesques estacades, on s’emboscaven els ballesters.”

-Isolda de les Blanques Mans

Quan Tristany va arribar al castell de Carhaix, no van trigar a

casar-se. Era una bona filadora, d’allà el seu sobrenom.

“…i com les mans de la meva germana fan córrer els fils d’or sobre aquest xamit blanc. A fe, bella germana, amb raó teniu nom d’Isolda de les Blanques Mans!”

Pere N. 1r de batxillerat

Un amor desenfrenat

5 Replies

“Explica la llegenda fa ja cents d’anys, vivien dos amors bojament enamorats, era un amor tan pur un amor desenfrenat, el mes fort enemic que aquell amor sigui derrotat. Es conegueren, es conegueren des de d’infància, ara són majors de repent tot canvia. Entre les famílies hi ha un guerra ensagnada, l’amor es complica, ella intentarà oblidar-lo”.

Tania era una noia de Barcelona mentre que el seu estimat Eduard vivia a Andalusia. Només es veien cada tres mesos. Tania estudiava la carrera de magisteri a la universitat de Barcelona. I ell, treballava al camp ja que no tenia estudis.

Les vacances estaven a punt de començar i Tania estava nerviosa per anar-se’n al poble dels seus avis, on vivia Eduard, a ella sempre li agradava anar al poble i estar amb amics, la colla més Eduard. Sempre es duien molt bé perquè s’estimaven mútuament, però ni un ni l’antre era capaç de confessar-ho. Quant Tania va arribar al poble, es va adonar que tot havia canviat, ara en comptes de jugar a cartes i veure jugar a futbol, s’anaven a donar una volta pels camps tots junts. En un dels passejos, Tania i Eduard van començar a parlar com no ho feien desde fa molt de temps, tothom es va quedar estranyat que de cop i volta parlessin tant. Per la nit d’aquell mateix dia, l’Ariadna va portar unes galetes que havia preparat la seva mare amb la recepta de l’àvia. Com no hi quedaven més galetes l’Eduard i la Tania la van compartir.

Tania s’havia que estimava a Eduard però com que el seu pare, sempre li havia dit que era una influencia dolenta, y que els seus pares no tenien bona fama doncs no ho volia acceptar. Fins que un dia no aguantava més i s’ho va dir a l’Alba, la seva millor amiga. A ella li va semblar bé, va dir que ho entenia, però que no es tenia que avergonyir perquè la fama molts cops es equívoca. Tania no s’ho podia dir a ningú més, si no es pensaria que s’ha tornat boja. Ningú més que ella veu que Eduard es un bon noi, amb els seus aspectes. Eduard es solitari, va amunt i a baix amb la moto de cent vint-i-cinc sense carnet, i amb el casc blau. La seva samarreta de màniga curta, taronja del bar “la lluna”. Si tothom el veiés com el veu ella, seria magnífic; es alt, té el cabell castany clar, ulls verds, i la cara molt definida com un actor de Holliwood. Però quina llàstima! Ella no sap que l’Eduard encara que l’estimi no estarà amb ella. Ell es molt noble i no tradicionària a Ferran, el germà de Tania.

Va passant el temps i les vacances es van acabant, l’últim dia Tania va parlat amb Eduard, en el mateix lloc que va menjar la galeta, així que Eduard va treure una altre galeta i la partir li va donar mitja a la Tania i l’altre se la va guardar al mitjó del mòbil.

En el viatge Tania va tardar set hores en agafar son, i en aquestes hores va recordar tots els moments que hi havia passat, va pensar en l’Eduard, i va pensar com el seu estimat. Poc a poc anava acceptant el que ja s’havien tots. Van passar quaranta dies, i Tania ja estava desesperada. No es decidia a res, tot li semblava malament, no rebia noticies d’en Eduard desde feia molt de temps, van passar quaranta dies més i la Tania ja estava més feliç ja que quedaven pocs dies pel veure’l un altre cop.

Tania va obrir el cofre de sota el seu llit i va veure la galeta que mesos abans havia partit amb Eduard, la va agafar i se la va menjar. Eduard a Andalusia va posar a rentar el mitjó del mòbil, la va veure, i com no, també se la va menjar.

Això te una part molt bona, però, con veureu a continuació hi causarà problemes.

Tania després de tres mesos, va tornar al poble. I el va tornar a veure. Quan es van trobar, semblava que tinguessin papallones a la panxa. Com mai havien sentit aquesta sensació els va causar molt efecte, tant Eduard com Tania no entenien perquè els havia passat. Ara Tania no podia amagar el que sentia i Eduard no podia estar més de quaranta minuts sense ella. Tania estava molt feliç perquè el tenia, el tenia a ell, al seu nen… però a la seva familiar no li va agradar gens.

Els cosins amb Ferran van agafar a Tania i li van començar a escridassar i a dir-li perquè l’havia fet, perquè havia traït a la família, que no pensava en els demés nomes en ella. Però Tania pensava que ella també tenia dret a ser feliç, així que no els va fer cas. Cada dia Eduard i Tania quedaven darrere les escoles per estar junts sense que ningú els molestes.

L’estiu era llarg, aquest any Tania s’hi pensava quedar mes d’un mes, per estar amb ell i amb la seva família. Quant tot semblava que anava bé, a Eduard li van sortint problemes. Ell s’ajuntava amb gent que no li convé ni per edat ni per res. Aquesta gent es dedicava a córrer amb el cotxe, i com ell anava amb la moto, els policies anaven darrere de ell. Ell cada cop que veu a la policia es tenia que anar perquè si l’enxampaven podia anar a la presó. I aquest fet se li sumava a la fama que té. Eduard si més no, volia tenir a Tania lo més allunyada d’aquest tema millor, però Tania es preocupava per ell i no volia que res dolent li passes.

Eduard va decidir que seria millor deixar a Tania perquè els seus pares tornessin a estar bé amb ella, i que pogués tornar a ser una noia com abans, lliure. A Tania això no li va agradar gens però ho va tindre que acceptar perquè no hi tenia cap altre remei. Tania estava dia i nit trista, no feia res mes que pensar en ell. Eduard havia deixat de parlar a la colla, ara si que estava sol, només amb els quatre tontos del cotxe. I Tania només sortia al carrer per escoltar la moto pujar i baixar. Tania no li havia dit a ningú que ell l’havia deixat de parlar, només ho sabia el seu cosí Gerard que l’espiava per explicar-s’ho el pare de Tania.

Tania va parlar amb Gerard i s’ho va explicar, li va dir que la deixés em pau. Que ja no estava amb ell, que l’havia deixat per la seva culpa i per l’escridassa de l’altre dia. Tania no s’ho perdonaria mai, ella vivia sense vida, ella deia que perquè sortir al carrer, que arbres hi han molts. Tothom es preocupava per ella, no era Tania si no era un cos de matèria sense sentiments, tenia sempre la mateixa cara, ni trista ni contenta si no, com si no passes res interessant en la seva bonica vida.

Eduard en canvi se’l veia bé. Ell intentava semblar feliç, però no ho estava. Cada nit anava darrere les escoles per recordar-ho tot. No s’ho perdonava a sí mateix, però sabia que era el més correcte. L’estiu es va acabar i Tania se’n va anar a fer l’últim curs de la carrera. No es van acomiadar, no es van ni mirar, simplement va pujar al cotxe i se’n va anar.

Tania plorava, plorava com una magdalena, mentre que Eduard es feia el dur davant els amics. Tres mesos més pensava Tania, només tres mesos i ja estaré aquí.

Tania va aprovar la carrera, i sense voler cada cop pensava menys en Eduard, anava sortint, coneixent a gent, però Eduard no. Eduard pensava cada cop més en ella, tenia el calendari a l’habitació, feia una compte enrere, però mai arribava el dia. Eduard es trobava molt malament, ell pensava que era per Tania fins que es va començar a aprimar molt, va anar al metge i el van detectar càncer. Tania no s’havia res d’això, es més, ningú ho sabia. El metge li va receptar unes pastilles per provar si el podien aturar però ell va dir que no volia viure sense ella, i no se les prenia.

Als tres mesos Tania va arribar al poble, com si res, es feia la dura, però encara l’estimava. Ell no aguantava més, així que va agafar la moto i li va dir:

-amiga, si hi ha alguna cosa de la que em penedeixi més en aquesta vida es haver-te deixat fa tres mesos, se que no em perdonaràs, ni em creuràs si et dic que t’estimo.

-amic, jo t’estimo més encara, però tu em vas dir que no podíem estar junts i jo he refet la meva vida com em vas dir.

-ara, et dic estimada meva, que sense tu no vull viure. Adéu!

Eduard agafà la moto sense casco i sense frens, amb la seva samarreta taronja, i corrents amb la moto, la llum desaparegué.

Ara en la làpida d’Eduard posa: millor morir estimant que viure amb ànima en pena.

Laura R. (1er Batx)

Damià i Ingrid

Leave a reply

Era principis de segle XVII, a les afores de Girona. En una casa opulenta, els Camps, una família de la baixa burgesia estava reunida amb el pare de la una família que vivia al Montsià, els Galera, concertant un matrimoni per els fills dels Camps. Els Camps tenien dos germans: Carles, el gran, habia de contraure matrimoni amb la filla dels Galera. En Carles, de trenta anys, era un home possessiu i altiu, però estimava a la seva gent propera. Damià, el petit, de vintidos anys, com a segon fill baró d’una família rica en aquella época havia de fer-se monjo o capellà. En Damià era tímid pero quan una cosa l’interessava, no parava fins que l’havia resolt, o fet, o preparat. Els Galera tenien una filla, la Ingrid, la cual habia de casar-se amb en Carles Camps. La pobra Ingrid, desde el dia en que li van dir que es casaría amb en Carles, es passava les nits plorant. Estava infeliç perque no volia casar-se, no volia fer el llit al seu marit cada dia després de que s’en vagi a treballar, cuinar-li el menjar i haber de donar-li molts fills. Volia llibertat.

Les dos families estaven acabant de organitzar el casament, quan es faria i el que rebria cada família de l’altre.

-Així que si la meva filla es casa amb el vostre fill Carles, tindre la terçera part de les seves colónies téxtils?- Deia Silvestre Galera, pare de família dels Galera.

-Doncs sí, a canvi de una quarta part de la seva flota de

comerç – Deia Adrià Camps, el pare de Carles.

-Així doncs, el casament serà d’aquí deu dies, no?-.

-Sí, d’aquí deu dies, al diumenge, si no m’equivoco-.

L’endemà, van anar a buscar Ingrid per preparar-la i presentar-li a Carles.

En aquella época els ferrocarrils eren molt primitius, així que van anar a buscar a Ingrid en carruatge. Va anar-hi Damià i Carles a buscar-la.

Quan van arribar a la mansió Galera, ja al vespre, es van adonar que Ingrid encara no havia baixat. Van esperar mitja hora. Finalment, va baixar una Ingrid amb signes evidents que havia plorat i el seu pare Silvestre al darrere amb cara de enuig.

No hi ha paraules per descriure les sensacions que va sentir Damià al veure per primer cop Ingrid. Només podem dir que al final va sentir una gran contradicció, perque entre ella i ell, estava el seu vot de cel·libat i puresa. Tot i així, no podia deixar de mirar-la durant una bona estona. Carles, en canvi, no va reparar en els sentiments del seu germà, sinó en Ingrid, també, que sentia una tendresa similar.

Ingrid per la seva part, es va trobar amb la mirada amb Damià i va veure el seu reflex. Va veure una vida de reprimiment i prohibició, una ànima pura però afligida, un segon jo.

Una vegada en el carruatge, ja de fosca nit, Carles i Ingrid van estar parlant sobre la seva vida després de vuit dies. Més aviat, Carles parlava i Ingrid estava en un altre lloc, amb Damià, que se la mirava, esqueixat entre la seva fe i Ingrid.

Al matí de l’endemà, Damià pregava a la verge María que li dongues un motiu per aquella prova tan difícil. Carles, content dels seu proper matrimoni, havia deixat a Ingrid al carruatge per anar a un café allà proper acompanyat de Silvestre. En deixar a Ingrid sola, estava incomoda i confosa, així que va decidir anar cap on havia anat Damià.

S’el va trobar tallant un petit crucifix amb l’estilet que normalment portava a sobre cada vegada que sortia de casa o el seminari.

-M’han dit que serà capellà- va dir Ingrid a Damià.

Aquesta sobtada interrupció en el seu treball que el va sobresaltar i el fet de que portava el seu coltell a les mans li va fer un petit tallet en la mà dreta.

-Oh, os he fet tallar!- va dir Ingrid, desembolicant-se una mica el xal de seda vermell que portava.

-No, només és un tallet a la mà, no cal que…-va callar quan Ingrid va posar la seva mà en la seva, fent deixar que sagni la ferida amb el xal.

Durant una llarga estona en que els dos ara amants es van tornar a mirar els ulls, estona que els hi va semblar hores, però que només van ser tres segons, Damià, reunint totes les seves forçes, i

maleint-se per haver traït la seva fe i el seu déu, va dir:

-Ingrid, t’estimo. Queda’t amb mi, no puc viure un moment més sense veure els teus ulls.-.

En aquell moment, la vida de Ingrid va parar-se durant uns segons. Després, treient-se de sobre un gran pes que portava suportant durant tota la vida i que el fet de deslliurar-se d’ell costará tres morts

Va dir:

-Jo també t’estimo Damià. No vull casar-me amb en Carles. Vull que siguis tu el meu estimat!Abraça’m!

I tots dos es van abraçar durant bon temps.

Ja fa set dies que Ingrid es a la mansió Camps. Damià i ella es veuen d’amagat, al resguard de mirades del sever Silvestre Galera i del confiat peró feliç Carles Camps. El dia abans del casament, Ingrid aconsegueix escapolir-se de les atencions d’en Carles i s’en va plorant a la quarta planta de la casa, a l’habitació d’en Damià.

– Oh, Damià! No puc viure en aquest infern personal! No puc viure sota les ordes d’un espós ni cuidar de cinc fills que seguiran els passos del seu pare, i tindràn fills, i així fins l’infinit!- Ingrid estava desconsolada.

– Ingrid, avui he penjat l’hàbit sense que la meva família s’en assebentés. Aquesta matinada ens anirem d’aquí, i viurem del bosc i la llenya i l’amor que sentim l’un a l’altre.

– Damià, fas masses sacrificis per mi! No pots…- no va poguer acabar la frase perquè Damià l’havia besada als llavis.

De cop i volta va entrar en l’habitació un Carles boig de furia.

Els enamorats van retrocedir davant aquella encarnització de l’enuig.

– Maleïda pèrfida!!!- cridant això, amb la cara morada de la ira i el dolor, es va treure un ganivet de caça de la butxaca del abric i es va tirar sobre Ingrid.

-No!- va cridar Damià. Amb la velocitat de la desesperació, va treure el seu estilet fi de la butxaca i va apunyalar tres cops al pit a Carles.

Damià, després d’aquesta terrible acció, va semblar-l’hi sentir dels moribunds llavis de Carles: “germà…”.

Llavors va ser conscient del que havia fet i boig de culpabilitat es va immolar amb la mateixa arma que havia utilitzat per matar el seu germà.

Davant aquella macabra escena, impotent, Ingrid va maleïr el destí i es va tirar de la finestra de l’habitació, partint-se el cap contra les llosses del pati interior.

Pere N. 1r de batxillerat

Una monarquía despreocupada

1 Reply

ESCENA PRIMERA

MENJADOR DE LA CASA REIAL, EL REI I LA REINA PARLEN TRANQUIL·LAMENT ASSEGUTS AL SEU SOFÀ DE SEDA VERMELLA, MENTRES LA REINA MIRA UN PROGRAMA DEL COR A LA TELEVISIÓ

REI

Bé, seguint amb la rutina quotidiana del dia a dia, emmm… que toca avui estimada meva?

REINA

Avui? Quin dia és avui?

REI

Collons reineta meva, no saps ni quin dia és avui?

REINA

No.

EL REI SOSPIRA PROFUNDAMENT

REI

Avui és dilluns amor meu, dilluns!

REINA

Ah… molt bé. I?

REI

Arrrg! T’acabo de preguntar que tocava avui, tros d’ase! És que mira que n’ets de feliç i despistada ee!

REINA

Aaah! D’acord, doncs a veure, avui és dilluns no? Doncs avui toca… emmm… res, no?

REI

Ah no? No hem d’anar a treballar?

REINA

No, diria que no. Som reis, no tenim cap obligació de res, cap feina, cap preocupació, l’únic que hem de fer és viure feliçment sense haver de pensar en res més que en procrear la família, quedar bé a les fotos i saludar a la gent pel carrer. I deixam mirar la tele tranquil·la home!

REI

Però nosaltres no ens hauríem de preocupar pel país? No hauríem de solucionar els problemes del dia a dia?

REINA

Tu ho has dit, hauríem.

REI

Doncs? Perquè no ho fem? Jo m’avorreixo aquí sense fer res, tu no?

REINA

No! Jo no! Jo estic intentant mirar “el diario de Patricia” amb un pesat al meu costat que no para de donar-me la tabarra.

REI

Ah… perdó.

ENTRA UN CRIAT DELS 25 QUE TENEN LA FAMILIA REIAL

CRIAT PRIMER

Majestat, el príncep el demana al pati del sud-oest de la casa.

REI

Visca! Alguna cosa per fer! Gràcies senyor, moltes gràcies, quin és el seu nom?

CRIAT PRIMER

Andreu, em dic Andreu sa majestat.

REI

Doncs gràcies Andreu, m’has alegrat el dia.

EL REI MARXA CORRENTS DEL MENJADOR ACOMPANYAT PEL CRIAT

FOSC

ESCENA SEGONA

EL REI I EL CRIAT SURTEN A UN DELS 4 PATIS QUE HI HA A LA CASA ON ES TROBEN AL PRINCEP SENTAT A TERRA JUNTAMENT AMB LA PRINCESA, JUGANT A BALES

REI

Fill meu, que volies?

PRÍNCEP

Ah, hola papà. Vols jugar amb nosaltres dos a bales?

REI

Sisisisisi! Oi tant!

PRINCESA

(en veu baixa dirigint-se al Princep) i es pot saber perquè has convidat a aquest tros de lluç a jugar amb nosaltres?

PRÍNCEP

Ai no ho sé… quants més serem més riurem, no?

REI

Com?

PRÍNCEP

Res papà, res important.

REI

Genial llavors.

LA PRINCESA MIRA CAP AL CEL I TOT SEGUIT SUSPIRA

REI

(amb to repel·lent) Em demano les bales grogues.

PRÍNCEP

(amb el mateix to que son pare) Jo les verdes.

UN ALTRE CRIAT ENTRA AL PATI

CRIAT SEGON

Sa majestat, m’acaben d’informar que avui és Nadal i li toca fer el discurs de bon any nou, hauria de marxar ja.

PRINCESA

(en veu baixa) Visca!

REI

No fotis! Collons, ara que m’ho estava passant bé… Bé, que hi farem. Què has dit que s’ha de fer?

CRIAT SEGON

Vostè acompanyi’m, si us plau.

EL REI I EL CRIAT ENTREN A LA CASA

FOSC

ESCENA TERCERA

EL REI ENTRA A UNA SALA PER FER REUNIONS QUE TENEN A LA CASA REIAL, ON L’ESPEREN UN MUNT DE MITJANS DE COMUNICACIÓ, PAPARAZZIS…

REI

Mare meva quanta gent! Què celebrem?

CRIAT SEGON

(sospir) Avui és Nadal senyor i vostè ha de fer el discurs d’any nou, com cada any, vaja.

REI

Sisisi, ja m’ho has dit abans. Bé, quina és la meva càmera?

UN DELS PERIODISTES LI ASSENYALA UNA DE LES MOLTES CÀMERES QUE HI HA A LA SALA. EL REI S’ASSEU EN UNA BUTACA.

PERIODISTA

En un minut entrem en antena.

REI

En un minut? I jo que haig de dir? On són els cartellets que he de llegir?

PERIODISTA

Vostè llegeixi aquesta pantalleta senyor. (Tot assenyalant una televisió que hi havia sota la càmera)

REI

Ai quins nervis, mare meva.

PERIODISTA

Entrem en: cinc, quatre, tres, dos, u… (assenyala al rei amb el dit)

REI

Emmm… hola. Bé, avui és Nadal i d’aquí poc any nou…

ELS PERIODISTES POSEN CARA DE SORPRESOS I TOTS LI ASSENYALEN LA PANTALLA QUE HA DE LLEGIR

Què? Com? Aaaah la pantalla! Ui, no ho hauria d’haver dit això, oi?

PERIODISTA

(en veu baixa) Sa majestat, estem a l’aire! Llegeixi la pantalla!

REI

Bé, a veure… (acluca els ulls per poder llegir millor el text) Estimats i estimades, és per a mi un motiu de gran satisfacció, dirigir-vos aquestes paraules en aquestes dates tant assenyalades…

ELS PERIODISTES SOSPIREN

FOSC

ESCENA QUARTA

TOTA LA FAMÍLIA ESTÀ AL MENJADOR, SOFÀ DE SEDA VERMELLA, MIRANT LA TELE AMB CARA DE POMES AGRES

PRINCEP

Papà, quan anirem a esquiar?

REI

Quan vulguis fill meu, quan vulguis.

PRINCEP

Doncs ho vull ara! Vull anar a esquiar ara!

REINA

Aaaargh! No podríeu anar a discutir a un altre lloc? No em deixeu veure la tele tranquil·la!

UN TERCER CRIAT ENTRA CORRENTS AL MENJADOR

CRIAT TERCER

Sa majestat, m’acaben de comunicar que se li ha girat feina.

REI

Feina? Quin tipus de feina?

CRIAT TERCER

Bé, uns terroristes han posat una bomba en un avió i quan ha explotat, ha caigut a sobre d’un poliesportiu. Hi ha hagut 276 morts i 435 ferits. Hauria de fer acte de presència i fer algun discurset per consolar a la població.

REI

Collons! Bé… on has dit que he d’anar?

PRÍNCEP

Però papààà, tu m’has dit que anàvem a esquiar… jopetas!

REI

Tranquil fill, hi anirem aquesta tarda, quan torni del discurs.

EL PRÍNCEP ABAIXA EL CAP AMB CARA DE DECEPCIÓ

CRIAT TERCER

Acompanyi’m senyor, si us plau.

EL REI I EL CRIAT MARXEN DE LA CASA

FOSC

ESCENA CINQUENA

EL REI, ES TROBA EN UNA GRAN PLATAFORMA, DAVANT D’UN MICRÒFON AMB TOT DE MEMBRES DEL GOVERN DARRERE SEU. MOLTA GENT L’ESCOLTA AMB EMOCIÓ.

REI

(va llegint un paperet que te a les mans) Ciutadans i ciutadanes:

Em dirigeixo a vosaltres, a causa del lamentable atemptat que avui ha patit el nostre país. El nostre govern, ha estat sempre atent, atent a tot el que pogués passar, a tot el que pogués fer mal a la nostra pàtria. Sempre ha donat ajuda a qui ho necessitava i sempre ha estat compromès amb el país, per tal d’implantar la llei i eliminar les injustícies. Avui, altre vegada, s’ha solidaritzat amb les víctimes del atemptat, creant associacions per a recollir diners per a les famílies dels afectats i organitzant actes solidaris arreu del país.

Ciutadans, ciutadanes: res ni ningú impedirà que s’aturi el terrorisme en el nostre país. Res ni ningú evitarà que la pau regni a la nostra pàtria.

Visca la terra!

TOTHOM

Visca!

REI

I visca la pàtria!

TOTHOM

Visca!

EL REI BAIXA DE LA SEVA PLATAFORMA I S’ESPERA AL COSTAT DELS MEMBRES DEL GOVERN.

FOSC

ESCENA SISENA

EL REI ESTÀ A DINS DE LA SEVA LIMOSINA AMB EL XOFER

XOFER

On el porto senyor?

REI

Ufff… doncs a casa tu, que avui el dia m’ha cansat moltíssim.

XOFER

Molta feina?

REI

Si noi si… molta.

SONA EL MÒBIL DEL REI. EL REI L’AGAFA.

REI

Si digui?

TELÈFON

Sa majestat el rei?

REI

Jo mateix.

TELÈFON

Senyor, hi ha hagut un altre atemptat suïcida, del mateix tipus que l’anterior, ha de venir a donar suport a la població de nou.

REI

Vaja, ho sento però no podrà ser. Aquesta tarda li he promès al meu fill que aniríem a esquiar junts.

TELÈFON

Però senyor…

EL REI PENJA BRUSCAMENT EL TELÈFON, DESPREOCUPANT-SE AIXÍ DE LES DESGRÀCIES DELS ALTRES, PEL SOL FET D’ANAR A ESQUIAR.

FOSC

Pau M. 1r de batxillerat

Operació bikini

Leave a reply

PERSONATGES:

JOAN

MARTA

JÚLIA

SARA

VEU GREU

VEU AGUDA

PRIMERA ESCENA

Entra a escena la Júlia en la seva habitació.
Parla sola, en veu alta mirant-se al mirall de la seva habitació.

JÚLIA: Ostres, no pot ser que tingui aquestes cuixes, ja falta poc perquè comenci l’estiu i no he començat “l’operació bikini” !!!
Els nois ja no em miraran.

De fons se senten unes veus: una aguda i l’altra més greu.

VEU AGUDA: Júlia, no pensis en aquestes coses. És igual si els nois et miren o no. Si a un noi no li agrades perquè tens una mica més de cuixa que els “escuradents andants”, què hi pots fer? Millor ser una persona que un escuradent, no?

VEU GREU: No li facis cas… aquesta no sap de què parlar, tu escolta’m i ja no tindràs problemes. Ves a l’ordinador i busca informació sobre dietes, exercicis, i tot relacionat amb poder-se aprimar, d’acord? I ja et dic jo que aquest estiu el recordaràs tot la vida.

JÚLIA: D’acord, així ho faré.

La Júlia marxa de l’habitació.

SEGONA ESCENA

Surten a escena la Marta i el Joan.

JOAN: Carinyo, vols que t’ajudi a fer el dinar?

MARTA: Sí, moltes gràcies.

Dirigint-se a la cuina.

JOAN: I parlant de dinar, què hi ha?

MARTA: De primer plat, arròs a la cubana, i de segon, canelons.

JOAN: No és el plat preferit de la nena?

MARTA: Sí, i com que feia temps que no el preparava…

A l’habitació de la Júlia, la noia està buscant per internet informació de dietes, i es veuen les dues escenes, els pares fent el dinar, i la Júlia a l’ordinador.

MARTA: Joan, si us plau, ves a dir-li a la Júlia que és hora de dinar i que tanqui l’ordinador.

JOAN: Sí, ara. Júliaaaaaaaaaaa! A dinar!

JÚLIA: Ara vinc, un moment.

Es veu com imprimeix unes pàgines i va a la cuina. Es deixa d’il·luminar l’ordinador i només es veu la cuina on estan els tres a punt de dinar.

JÚLIA: Avui, què tenim de dinar, mama?

MARTA: De primer plat, arròs a la cubana, i de segon, canelons. El teu plat preferit.

JOAN: Té, una gran ració d’arròs; i podràs repetir, si vols.

Pensa en la llista de coses que pot menjar, i fa una cara de gana.

JÚLIA: Moltes gràcies però no em ve de gust. Em sap greu. Puc agafar un iogurt i després anar a l’habitació?

ELS DOS PARES: Però, què dius?

MARTA: Ara no em diguis que no et ve de gust el teu plat?

JOAN: No em siguis així, i menja’t el que tens al plat.

JÚLIA: Ostres, és que no em ve gens de gust, i em fa mal la panxa.

JOAN: Bueno, si és així, ara et faig un arròs blanc, i pollastre a la planxa,d’acord?

MARTA: Sí, nena, has de menjar alguna cosa, no pot ser que no dinis.

JÚLIA: Però per un dia no passarà res, si us plau, és que no em trobo gens bé, en serio, i a més sí que menjo, ja us he dit que m’agafo un iogurt.

MARTA: Mira, fes el que vulguis però després no et vull veure per la tarda que estàs buscant menjar perquè tens gana, entesos?

JÚLIA: D’acord, i ja et dic jo que no em veuràs a la cuina en tot el dia.

Agafa el iogurt i se’n va, mentres els pares es fan una mirada de desconcert.

TERCERA ESCENA

Es tornen a sentir les veus.

VEU AGUDA: Estàs fent mal fet, si seguixes així….

VEU GREU: Seràs la noia més guapa de tota la platja, i podràs lluir el millor bikini.

JÚLIA: En serio, però és que tinc molta gana, i…

VEU GREU: Res de i… pensa en el cos que vols tenir i en lo bé que et sentiràs quan l’hagis aconseguit.

JÚLIA: Estar bé, vaig a buscar més informació de dietes per aprimar-me.

La Júlia truca per telèfon.
Es sent la veu de la seva amiga.

JÚLIA: Hola, Sara, escolta, pots quedar?

SARA: Ah, hola Júlia, sí, sí, sí. Vols que quedem per anar a córrer, ja que aviat ve l’estiu?

JÚLIA: No gràcies, a mi no em fa falta anar a córrer, jo he començat una dieta.

SARA: Has anat a un metge i t’ha explicat què has de fer per poder-te aprimar?

JÚLIA: No, ho he buscat per internet, si vols t’explico com es fa i tal?

SARA: No, gràcies, jo prefereixo fer esport i menjar més sà que deixar de menjar.

JÚLIA: Doncs, tu mateixa, ens veiem demà al col·legi.

SARA: Molt bé, però ves amb compte, eh?

JÚLIA: Clar. Fins demà

Penja el telèfon i s’estira al llit.
I es va apagant el llum il·luminant a la Júlia.

ESCENA CINQUENA

S’il·lumina el saló de la casa on estan el Joan i la Marta.

JOAN: Escolta’m, crec que a la nostra filla li passa alguna cosa, mai no havia deixat menjar a taula.

MARTA: Però és que li feia mal la panxa.

JOAN: Per molt mal de panxa….

MARTA: Res, Joan, acceptau, avui li fem un sopar lleugeret i ja veuràs que demà estarà com una rosa.

JOAN: Si tu ho dius….

MARTA: Sí, i ara parlem d’on anem unes setmanes de vacances.

JOAN: Sí, va, perquè la Júlia ja té l’edat per estar sola uns dies, no?

MARTA: Oh. i tant! Jo amb 15 ja m’estava durant dues setmanes sola, i ella amb 16, ja pot, i de sobres.

JOAN: D’acord, on t’agradaria anar? A mi m’encantaria anar a Praga.

MARTA: Doncs a Praga anem, jo sempre l’he volgut visitar, aquesta ciutat.

JOAN: Però quant de temps vols que ens estiguem fora? Perquè depèn de quant de temps haurem de contractar alguna senyora de fer feines, no?

MARTA: A mi m’agradaria estar allà unes dues setmanes, i així estarem aquí, quan sigui l’estiu, no?

JOAN: Sí, però per aquest temps jo contractaria a alguna dona que fes la neteja, i fes la compra, perquè la Júlia sense cotxe, ni moto, no és que es pugui moure molt per anar a fer tots els encàrrecs, no?

MARTA: No, jo crec que ja està acostumada a estar sola, a mi els meus pares mai em deixaven ningú que em pugués ajudar, i vaja, ja té l’edat per buscar-se una mica la vida, no?

JOAN: Bé, tens raó.

Hi ha un silenci, com si estiguessin pensant en la Júlia

JOAN: I quan hi anem, perquè jo demà me’n vaig a fer una venda de cotxes a Xina i no torno fins el diumenge al vespre.

MARTA: Ostres, doncs jo també marxo demà a l’Índia a fer una venda de teles, i no torno fins el divendres.

JOAN: Així, que no marxem a Praga fins dimarts de l’altra setmana, no?

MARTA: I per què no dilluns?

JOAN: Home, és que jo torno diumenge al vespre, i vull tenir al menys algun dia per descansar, i veure una mica la nostra filla, no?

MARTA: Tens raó, que la pobra no ens veu gairebé mai, com em va passar a mi amb els meus pares. Bé, doncs, començaré a buscar ofertes de vols i hotels.

JOAN: Molt bé, jo vaig a començar a fer la maleta, i quan acabi tu vas a fer la teva i mentres jo ja començaré a fer el sopar.

MARTA: Molt bé.

ESCENA SISENA

Estan els tres a taula, amb els plats a taula.

MARTA: Júlia, demà el teu pare i jo marxem de viatge per feina. I no tornarem fins el cap de setmana, d’acord?

JÚLIA: Sí, ja saps que ja estic acostumada a estar sola, d’un dia per l’altre.

JOAN: Doncs això, i quan tornem anirem de viatge a Praga unes dues setmanes, o sigui que no estarem aquí fins que comencis les vacances d’estiu.

JÚLIA: Ah, que tampoc estareu per la meva graduació de batxillerat?

MARTA: No, em sap greu, però un dia tu ens vas dir que no t’agradava aquesta festa, no?

JÚLIA: Sí, però una cosa és dir i l’altra és que al menys hi estigueu, no?

JOAN: Bé filla, no et posis d’aquesta manera, tranquil·la. Ens sap greu.

JÚLIA: Sempre dieu el mateix, que ho sentiu, però no ho intenteu ni canviar. Mira, ja soparé després quan estigui sola.

S’aixeca d’un bot i marxa.

JÚLIA: Així m’acostumo ja als dies que he d’estar sola.

MARTA: Júlia, però no et posis així que no n’hi ha per tant….

La Júlia fa un cop de porta que deixa a la mare amb les paraules a la boca.

MARTA: Vaig a parlar amb ella.

JOAN: No, millor que la deixis sola, i que hi pensi.

MARTA. D’acord. Recollim i anem ja a dormir que demà els dos hem de matinar.

JOAN: Sí, tu ves ja cap al llit que jo ja ho guardo tot.

S’apaga el llum i s’il·lumina l’habitació de la Júlia
La Júlia està estirada al llit

JÚLIA: Estic farta d’aquesta família, mai compten amb mi, sempre em diuen les coses a l’últim moment. No és just.

VEU GREU: Però Júlia, mira-t’ho pel cantó bo, ara que no hi són podràs començar a fer la teva “operació bikini” sense donar explicacions ni res.

JÚLIA: Ostres, tens tota la raó, no hi havia caigut en això. Té gràcia, no? Que tu siguis l’única persona que m’entén i que m’escolta, i que a sobre no siguis ni real. Em sembla que quan acabi l’estiu aniré al psicòleg a fer-m’ho mirar, però ara no, tranquil, que si no no podré estar bé per a l’estiu.

VEU GREU: Tu, tranquil·la, sempre estaré aquí, dins del teu cap.

JÚLIA: Quin consol !

S’apaga el llum, i només es veu enfocat el plat de la Júlia que no s’ha menjat

ESCENA SETENA

Pel matí a primera hora, s’il·lumina la cuina.

MARTA: Joan, vols un cafè o un got de llet?

JOAN: Res, gràcies, jo ja marxo que he d’estar ja a l’aeroport.

MARTA: Doncs, espera’m que vinc amb tu.

JOAN: Li escrivim alguna nota a la nena o no?

MARTA: Vale, però ràpid que el taxi està a punt de venir.

Mentres el Joan escriu la carta, la mare va cap a la porta.

MARTA: Joan, vinga, que el taxi ja està aquí.

JOAN: Ja està, vaig a agafar la maleta i vinc.

Es desperta la Júlia i va cap a la cuina a esmorzar.

JÚLIA: Al menys m’han deixat una carta.

Llegeix la carta en veu alta

JÚLIA: “Nena, en recorda’t que quan surtis de casa sempre hi hagi les finestres tancades i les portes, eh? “
No em podrien dir, ni bon dia, que em vagi bé aquests dies sola…, no res, abans la casa que jo mateixa… Pel que veig no els importa la meva salut ni res.

Marxa de casa sense esmorzar i va cap al cole

SARA: Hola Júlia, que com va la teva “dieta” ?

JÚLIA: Bé, crec.

SARA: Creus?

JÚLIA: Sí, és que encara no he notat res, només que tinc molta gana i la veu greu em dóna ànims per poder-ho suportar, però..

SARA: Veu greu? Júlia ,segur que estàs bé?

JÚLIA: Sí, de veritat.

Acaben les classes i és hora de dinar

JÚLIA: Sara, vols venir a casa a estudiar i després anar al centre comercial?

SARA: D’acord, però, que no hi són els teus pares?

JÚLIA: No, un altre cop de viatge.

SARA: Bé, millor, tens més llibertat, no com jo que la meva mare no para de dir-me que si segueixo fent tant d’esport acabaré com els que surten a la tele, aquells que se’ls i marca tant els músculs.

JÚLIA: Bueno, anem tirant, però ja et dic jo, si vols et faig el dinar, però jo no dinaré, vale?

SARA: Bueno, vale, però jo ja et dic que el que estàs fent no acabarà gens bé.

ESCENA VUITENA

Arriben a casa de la Júlia i preparen alguna cosa de menjar

SARA: Júlia, al menys menja una amanida com faig jo.

JÚLIA: No, la veu greu m’ha dit que no mengi res, només per sopar una cosa molt lleugera, per poder dormir, perquè anar a dormir amb la panxa buida és una cosa…

SARA: Ai, mira, fes el que vulguis, que ara no vull que ens enfadem pel tema del menjar, però vull que sàpigues que si al final et passa alguna cosa, o no sé, veus que és millor fer el que faig jo, i que la veu greu no diu res en contra, jo estic aquí per ajudar-te, sí?

JÚLIA: Sí, moltes gràcies.

Se senten la veu greu que diu” em cau bé la Sara”

JÚLIA: Ah, la veu greu diu que li caus bé.

SARA: Ah, doncs, moltes gràcies.

La Sara es gira i mirant el públic diu:

SARA: Mira que estar parlant d’una veu, que si caic bé o malament…..

S’apaguen els llums

ESCENA NOVENA

Han passat les setmanes i ja és l’estiu.
La Júlia s’està mirant al mirall.

JÚLIA: Bueno crec que la veu greu tenia tota la raó, que aquest estiu seria la més guapa. I ara a veure si els pares em troben algun canvi.

Se sent com s’obre una porta

JOAN: Júlia, ja estem aquí!

MARTA: Júlia, carinyo.

JÚLIA: Ara vinc, pares.

MARTA: Què, filla, com t’ho has passat aquests dies sola?

JÚLIA: Bé, però us he trobat a faltar una mica, la veritat.

JOAN: A veure quines notes has tret aquest any?

JÚLIA: Són molt bones, ja us les donaré més tard, no m’heu de dir res?

MARTA: Que jo sàpiga avui no és ni el teu aniversari ni el teu sant, oi?

JÚLIA: No, no, no, però no em veieu res de diferent?

JOAN: Doncs la veritat és que no.

JÚLIA: Només em faltava això, que no em trobéssiu res de diferent.

MARTA: Júlia, tampoc et posis d’aquesta manera, et veig tan guapa com quan vam marxar.

JÚLIA: Ai, jo marxo que he quedat per anar a la platja.

JOAN: Molt bé, fins al vespre.

La Júlia tanca d’un cop de porta i es posa a plorar
Se sent la veu greu

VEU GREU: Júlia, no ploris, ja et vaig dir jo que jo seria l’únic que et faria costat i que t’entendria

JÚLIA: Ja, però és que és frustrant veure com ni els teus propis pares es fixen com has canviat.

La Júlia es comença a marejar de tant plorar i de no menjar durant dies
Cau a terra i es queda desmaiada
La Sara, que l’anava a buscar, la veu allà i crida.

SARA: Joan, Marta, veniu corrents la Júlia està al terra!

ELS DOS: Què?

JOAN: Marta, truca a l’ambulància.

MARTA: Sí, ara mateix.

Es va apagant la llum i se sent la veu de la Júlia

JÚLIA: Mai hauria d’haver fet cas a l’estúpida veu greu.

Laia B. 1r de batxillerat

Por dins de casa

Leave a reply

DORMITORI DE LA CASA DELS SENYORS MARTÍNEZ.

LA NOA DORMINT PLACIDAMENT AL LLIT.

S’OBRE LA PORTA I ENTRA EN RAFA BORRATXO, S’ENTREBANCA AMB TOT EL QUE HI HA PEL MIG I DESPERTA A LA NOA.

Noa

Rafa? Ja ets aquí? Com ha anat?

Rafa

Sí. No em veus? Què fas dormint ja? No m’has preparat res per sopar?

Noa

És tard ja Rafa… són les 12. Pensava que menjaries alguna cosa amb els amics…

Rafa

Pen… pen… pensaves… últimament penses massa i cada cop demostres menys que ets la meva dona. Ja no em cuides, ni m’obeeixes.

Noa

Rafa, què dius? Vas borratxo un altre cop no? Has begut massa. Vine, estirat i dorm, ja en parlarem demà.

Rafa

Ja parlarem demà? Doncs no, en parlem avui. En parlem ara i aquí, i perquè jo ho dic, algun problema?

Noa

Mira, no sé que vols dir. Crec que ara no és ni el moment, ni vas en condicions perquè discutim res. Així que demà si t’ha molestat alguna cosa o vols parlar, en parlem. Ara no.

Rafa

Ara no? Però tu qui et penses que ets per triar res? No t’he preguntat, tros de suro. T’he dit que parlàvem ara, i en parlem! Últimament et creus molt forta eh? Creus que jo no tinc ni dret ni vot a triar res aquí? Creus que no tinc prou autoritat per fer d’home de la casa? Per triar que es fa i que es deixa de fer? Eh.. eh.. eh… Parla, parla ara! Et quedes callada eh..

Noa

Prou, Rafa prou! Només dius que bajanades! No saps el que dius…Però si sempre acabem fent el que tu dius! Vas borratxo, però que no et veus?

Rafa

Calla! No t’equivoquis! Qui m’ha de veure ets tu! Què passa, ara no podré arribar borratxo o què? Doncs faré el que em doni la real gana encara que no vulguis, no tens res a dir ni a fer, tu!

Així que t’agradi o no, aquí mano jo!

Noa

Prou Rafa, si us plau… tu no ets així! Estic farta de només sentir tonteries, millor faré com si no he sentit res.. si, serà el millor… així que vaig a dormir i demà quan et llevis en parlem.

LA NOA S’ESTIRA AL LLIT I GIRA LA CARA CAP A L’ALTRE CANTÓ.

Rafa

Tonteries? L’única tonta que hi ha aquí, ets tu!

EN RAFA, AGAFA A LA NOA PEL BRAÇ I LA GIRA BRUSCAMENT CAP A ELL.

Quan entendràs que si jo dic que ara toca escoltar-me i hem de parlar, en parlem? T’ho he de dir d’una altre manera?

ELS ULLS DE LA NOA COMENCEN A OMPLIR-SE DE LLÀGRIMES I LI COSTA PARLAR.

Noa

Rafa, si us plau… jo t’escolto, però pensa-hi! Vas molt malament… no tinc ganes de discutir ara, no vull parlar am tu en aquest estat.

Creu-me, el millor es deixar les coses per demà , ara estàs molt exaltat.

No hi donis més voltes… T’estimo d’acord? Si això és el que t’angoixa no pateixis, t’estimo i ho saps.

Saps perfectament que ho deixo tot per tu… però no et posis així… no ets tu.

EN RAFA DONA UNA PATADA A LA PARET I ES SEU AL LLIT, TOT PENSATIU.

AL CAP D’UNA ESTONA ES POSA EL PIJAMA, I S’ESTIRA A DORMIR.

Veu en of: A L’ENDEMÀ EN RAFA ES VA LLEVAR D’HORA I VA MARXAR A CORRE.

LA NOA, ES VA DESPERTAR UNA HORA DESPRÉS I VA TRUCAR A LA LAURA.

Laura

Si? Digui’m?

Noa

Laura! Com estàs?

Laura

Hola, Noa! Doncs molt bé, ja veus, anem fent… I tu, com estàs?

Noa

Bé… com sempre.

Laura

Et passa res Noa? Et trobo una mica estranya…

Noa

No… no em passa res. Bé, estic una mica amoïnada pel Rafa, però res més…

Laura

Noa, que sóc la teva millor amiga… Vinga, explica’m. Què ha passat?

Noa

Doncs ahir, jo estava dormint perquè ja era tard quan va arribar en Rafa d’estar una estona amb els amics, i…

Laura

No, espera… no m’ho diguis! Va arribar borratxo…?

Noa

Si… però aquest cop estava molt agressiu i a la defensiva, i vam començar a discutir.

Laura

No hem sobta, la veritat. Continua, si us plau…

Noa

Doncs res, em va començar a dir, que per què no li havia preparat res per sopar, em va llençar coses en cara, com per exemple, que no estic suficient pendent d’ell, que no li faig cas, etc. Jo li vaig dir que no en volia parlar, que anava borratxo i que millor ho discutíem avui, però ell, tan si com no, en volia parlar i va començar a cridar.

LA NOA COMENÇA A PLORAR I FINS I TOT LI COSTA PARLAR.

La veritat Laura, no sé què li passava… no era ell!

Laura

Per favor… aquest home està grillat! Ja t’he dit molts cops, que no et mereix! No deixis que et parli així, Noa, has de dir-li el que penses i poder fer el que tu vols sense patir pel que pugui pensar ell…

Noa

Però ell mai és així… ell també m’entén a mi, i també té en compte el que jo penso.

Laura

Mira Noa, en el moment en que arriba borratxo a casa, i no és el primer cop, i comença a escridassar-te i no t’agraeix res de cap manera, és el que té en compte el que tu puguis pensar. Li es igual tot a ell…

Noa

Laura, tampoc exagerem. És normal que si surti amb els amics de festa algun dia a prendre alguna cosa, quan arribi a casa, arribi més content de ho normal.

Laura

No, no és normal! Tu ho veus normal, però no ho és. No has de deixar que et tractin així. Has de fer alguna cosa al respecte, d’acord?

Noa

Potser sí que hauria de parlar amb ell i aclarar les coses. Potser li ha molestat alguna cosa que he fet, o té algun problema que no em vol explicar… Sí, tens raó, crec que el millor serà que en parlem.

Laura

Clar que sí Noa! Ja veuràs com li deixes les coses clares i d’ara endavant et té més en compte, i et valora més.

Noa

Sí, potser tens raó.

LA NOA COMENÇA A SOMRIURE EIXUGANT-SE LES LLÀGRIMES QUE LI LLISQUEN PER LA CARA.

Moltes gràcies Laura.

Laura

Per això estem les amigues, i vés en compte Noa, ja saps que a mi aquest home mai m’ha acabat de fer el pes.

Noa

No hi tornis Laura, en Rafa és molt bona persona, només l’has de conèixer una mica més.

Laura

No només jo. Jo crec que encara no el coneixes ni tu, Noa. Heu anat massa ràpid. Només fa un any que us coneixeu i ja us heu anat a viure junts. Tant de bó m’equivoqui nena, però aquest home em fa mala espina.

Noa

Aix… sé que tot això ho fas per ajudar-me, però no està bé que jutgis a la gent sense conèixer-la prou. Ja veuràs com us acabareu portant d’allò més bé.

Mira, et sembla bé que fem un sopar divendres a la nit, aquí a casa?

Laura

Vols dir que ara estan les coses com per fer sopars? Ho podem deixar per més endavant Noa, no pateixis.

Noa

Que no. No se’n parli més. Divendres a la dos quarts de 10 a casa, d’acord?

Laura

Està bé, com vulguis. Allà estaré.

Noa

Així doncs, et deixo laura, que encara he de netejar tota la casa i he de fer el dinar, i ja és tard.

Laura

D’acord, guapa! Parlem aviat, sí?

Noa

No hi dubtis! Ens truquem!

Laura

Un petó maca, cuidat!

Noa

Un petó! Adéu!

LA NOA PENJA EL TELÈFON I ES POSA A FER LA FEINA PER TENIR-HO TOT ENLLESTIT A L’HORA DE DINAR QUAN ARRIBI EN RAFA.

Segon acte:

S’OBRE LA PORTA I ENTRA EN RAFA, TOT CANSAT DE CORRE .

Rafa

Ja sóc aquí!

Noa

Hola, Rafa!

LA NOA ESTÀ A ALA CUINA PREPARANT EL DINAR, I EN RAFA S’ACOSTA A ELLA, L’AGAFA PER LA CINTURA I LA GIRA PER FER-LI UN PETÓ.

Rafa

Uhm… quina bona olor… que m’has preparat avui princesa?

Noa

Doncs, carn amb salsa i sopa de peix, com a tu t’agrada.

Rafa

Que bé! Quina bona pinta que fa… uhm… si és que ets la millor cuinera del món!

EN RAFA LI FA UN PETÓ I MARXA DE LA CUINA.

Vaig a dutxar-me, Noa! Ara vinc.

Noa

D’acord, vaig parant la taula.

Veu en of: LA NOA MOLT SORPRESA PEL CANVI DE CARÀCTER D’EN RAFA, S’HO PENSA MILLOR I DESIDEIX NO DONAR-HI MÉS VOLTES I SI ELL NO TREU EL TEMA, NO PARLAR-NE.

EL DINAR VA ANAR D’ALLÒ MÉS NORMAL.

A LA NIT, LA NOA S’ANÀ A UN SOPAR D’EMPRESA.

EN RAFA ESTÀ SENTAT AL SOFÀ ESPERANT-LA QUAN ARRIBA.

S’OBRE LA PORTA I ENTRA SENSE FER GAIRE SOROLL.

Rafa

Noa?

Noa

Hola, Rafa! Què fas despert? Que m’esperaves?

Rafa

Tu creus que aquestes són hores d’arribar? Tu no ets conscient de que ets una dona casada, que tens un home esperant-te a casa? No penses am el cap tu o què?

Noa

Rafa, tenia el sopar de l’empresa. He marxat quan hem acabat, igual que tothom!

Rafa

A mi més ben igual tothom!

Noa

No cridi Rafa, no són hores.

Rafa

Crido si em dona la gana, tu no ets ningú per fer-me callar. Hauries d’estar agraïda de que no et canti les quaranta més cops! Ets una desagraïda!

Noa

Mira Rafa, si algú és desagraït aquí ets tu, i no comencis amb aquest joc.

Rafa

Si jo sóc desagraït és perquè t’ho mereixes! I què passa, avui tampoc en vols parlar no? Avui quina és la teva excusa? Avui no vaig borratxo, sé perfectament el que hem dic.

Noa

Rafa, no em cridis!

Rafa

Crido si vull! Qui ha de callar ets tu, així que comença a escoltar-me.

Últimament et prens masses llibertats tu, eh nena! Així que això ha de canviar, començant per complir més les teves obligacions a la cassa i amb el teu marit.

Noa

Rafa, tu no ets qui per dir-me si em prenc o no masses llibertats, i saps perfectament que gaire bé no tinc vida fora de casa, no sé de què et queixes!

Rafa

Que jo no sóc ningú!? Mira guapa, sóc el teu marit i et puc dir el que em surt dels nassos, i a mi no em tornis a alçar la veu, entesos?

Que et creus molt valenta eh? Et poses “xula” no? Doncs ves amb compte Noa, que a mi ningú em parla així, t’enteres?

Noa

No m’ho puc creure. Estàs grillat noi! Fest-ho mirar, de veritat eh… tens un problema!

LA NOA GIRA CUA I COMENÇA A CAMINAR CAP A L’HABITACIÓ.

EN RAFA LA GIRA BRUCAMENT DEL BRAÇ I LI DONA UNA BUFETADA.

Rafa

Comença a calmar-te, eh! T’he dit que a mi ningú em contesta així, i menys tu.

Mira’t, no vals res! Ets una desgraciada… les gràcies em tindries que donar per poder estar amb mi. Valora’m o el problema el tindràs tu!

EN RAFA VA AGAFAR LA JAQUETA I LES CLAUS DEL COTXE I VA MARXAR.

LA NOA ES VA SENTAR AL SOFÀ I ES VA POSAR A PLORAR.

TOT FOSC.

ÉS EL DIA SEGÜENT, LLUMS NOVES.

ENTRA EN RAFA PER LA PORTA, DESPRÉS D’HAVER PASSAT TOTA LA NIT FORA, MENTRE QUE LA NOA ESTAVA ESMORZANT A LA SALETA MIRANT LA TELEVISIÓ.

Rafa

Bon dia.

Noa

Bon dia…

Rafa

Vaig a dutxar-me.

Noa

Bé…

Rafa

Et passa res? Encara estàs així per ahir?

Noa

No, no és res…

LA NOA CONTESTAVA SENSE TREURE LA MIRADA DE LES TORRADES.

Rafa

Segur?

Noa

Estic bé, no pateixis.

Veu en of: LA NOA ESTÀ MÉS FREDA QUE MAI, NO SAP EXACTAMENT QUE LI PASSA, EL QUE SENT PEL RAFA… ODI? AMOR? MENTRE AQUEST ES DUTXA, DECIDEIX TRUCAR A LA LAURA, NECESSITA PARLAR.

Laura

Digui’m?

Noa

Hola Laura!

Laura

Noa! T’he trucat avui al mòbil i no me l’agafaves…

Noa

No, és que l’he perdut, no sé on està…

Laura

Ja deia jo! Quin cap, carinyu! I què? Com va tot? Hi ha novetats?

Noa

Doncs…

Laura

Vas parlar am ell?

Noa

No, però… és que ell al dia següent estava més carinyós que mai i… tot era perfecte aquell dia Laura, i no vaig voler espatllar-ho amb qualsevol tonteria!

Laura

Jo crec que ho hauríeu de parlar, però bé, si ara esteu millor que mai… me n’alegro molt! Però… això no es tot, hi ha algú més oi Noa?

Noa

Doncs si… però no sé si… no sé si hauria de… bé, realment no sé si puc…

Laura

Som-hi Noa, no comencis, sóc jo! Explica’m va!

LA NOA SOSPIRA PROFUNDAMENT.

Noa

M’ha pegat Laura…

Laura

Què? Què t’ha què?

Noa

Varem discutir i es va posar nerviós i… doncs… que em va donar una bufetada perquè em callès!

Laura

Noa, prou, ara mateix et vaig a buscar i et vens a casa meva, No permetré que estiguis amb aquet desgraciat ni un segon més, em sents?

Noa

No, Laura! Abans parlaré amb ell i li demanaré el divorci per les bones. Però gràcies…

Laura

Mira Noa, això ha arribat molt lluny ja, no sé ni si n’ets conscient, Ho has de denunciar d’acord?

Noa

No sé Laura… ell no és així. Va ser en un moment de molta tensií i crec que amb la separació tindrà més que suficient…

Laura

Jo no t’entenc, Noa, la veritat. No sé com encara tens el valor per defendre’l.

Noa

Escolta Laura, he de penjar… ja et trucaré d’acord? No et preocupis per mi nena, estic bé! Un petó guapa!

Laura

Vigília Noa! Cuidat carinyo!

EN EL MOMENT QUE LA NOA VA PENJAR EL TELEFON VA ENTRAR EN RAFA AL MENJADOR.

Noa

Ja està el dinar.

Rafa

Perfecte.

Veu en of: VAN SEURE TOTS DOS A LA TAULA I DURANT EL DINAR TOT VA SER MOLT FRED, CASI NO PARLAVEN .

LA NOA NO TROBAVA EL MOMENT PER PARLAR AM ELL, INCLÚS CREIA QUE ELL ESTAVA ARREPENTIT I TENIA L’ESPERANÇA QUÈ LI DEMANÉS PERDÓ.

QUAN AKABEN EN RAFA MARXA I LA NOA S’ASSEU EN UNA CADIRA I PENSA EN VEU ALTA.

Noa

On és l’amor? O millor dit, què és l’amor? Què sento pel Rafa? Amor, odi, por pena…? Mil preguntes sense resposta…

Què fer en el moment que et sens atrapada dins d’una bombolla, de la qual no pots sortit, perquè no trobes la porta de sortida? Potser és que no busques prou, o que simplement no saps si el que realment vols és trobar aquesta porta?

TOT FOSC. CANVI DE DECORATS.

DORMITORI. LA NOA ESTÀ DORMINT AL LLIT.

POC MÉS TARD VA ENTRAR EN RAFA.

ES TREU TOTA LA ROBA QUE PORTA I ES QUEDA EN ROBA INTERIOR. AGAFA LA NOA I LI COMENÇA A DONAR PETONS.

Noa

Para Rafa.

Rafa

Tinc ganes…

Noa

Jo no. No vull…

Rafa

Una de les coses que fan les parelles, és el sexe. Nosaltres som una parella i ho hem de fer. Vinga va, posa’t sexy!

Noa

Rafa, deixa’m!

Rafa

T’he dit que ara ho farem, així que et recomano que disfrutis.

Noa

Rafa, t’estic dient que paris, em fas mal!

Rafa

Doncs, col·labora-hi, que ho saps fer molt bé.

Noa

T’estic dient que no vull! Para!

Rafa

Calla!

TOT FOSC.

Tercer acte:

Veu en of: DESDE EL DIA DE LA VIOLACIÓ RES TORNA A LA NORMALITAT, LA NOA LI AGAFA MOLTA POR TOT I QUE EN RAFA ACTUA COM SI RES.

EN RAFA VA TALLAR LA LINEA D TELÈFON I ESTAN PRÀCTICAMENT INCOMUNICATS.

LA LAURA EN VEURE QUE LA NOA NO LA TRUCA NI AGAFA EL TELÈFON, DESIDEIX ANAR A CASA SEVA.

PIQUEN A LA PORTA.

Noa

Qui és? Què vols?

Laura

Noa sóc jo, obre’m si us plau.

LA NOA VA CORRENS CAP A LA PORTA I L’OBRE.

Noa

Laura!

S’ABRACEN I A LA NOA LI CAUEN LES LLÀGRIMES.

Laura

Noa, estàs bé? On està en Rafa? Què t’ha passat a la cara? T’ha tornat a tocar? Diga’m on està aquell desgraciat!

Noa

Ha sortit, no està a casa…

Laura tinc por… el Rafa no és el mateix de sempre.

Laura

Noa, agafa les coses, ràpid! Marxem ara mateix d’aquí… et vens a casa meva, d’acord?

Noa

No, Laura. Quan s’assabenti de que he marxat serà pitjor.

Laura

Però, que no ho entens? No veus que no et pots quedar ni un segon més en aquesta casa?

Noa

No sé si podré… no tinc valor…

Laura

No se’n parli més! Vine ràpid Noa… i no pateixis que jo estic aquí amb tu, d’acord? No et deixaré sola ni un minut!

LA LAURA I LA NOA VAN AGAFAR TOTES LES COSES NECESSÀRIES PER MARXAR, PERÒ ABANS LA NOA VA ECRIURE UNA NOTA A EN RAFA.

Laura

Què fas ara?

Noa

Li deixaré una nota i li diré que he marxat… sinó encara serà pitjor.

LA NOA COMENÇA A FER LA CARTA DIENT EN VEU ALTA ALLÒ QUE ESCRIU.

Noa

Rafa, necessito pensar, necessito desconnectar, i dins de casa ja no aguanto més.

Espero que ho entenguis. T’enviaré els papers del divorci pel meu advocat. Crec que serà el millor.

L’únic que necessito ara és distància… qualsevol cosa que em tinguis que dir, serà a través dels advocats d’acord?

Crec que d’una altra manera no ho aguesis entès i ara no hi ha més opcions.

Cuida’t.

Adéu.

TOT FOSC.

Veu en of: LA NOA VA MARXAR AMB LA LAURA, HO VAN DENUNCIAR I VAN ACONSEGUIR EL DIVORCI. D’EN RAFA, NO HAN TORNAT A SABER MAI MÉS RES, I ARA VIUEN TOTES DUES A LONDRES, ON LA NOA HA REFET LA SEVA VIDA I ÉS FELIÇ.

Sara M., 1r de Batxillerat