PERSONATGES:

JOAN

MARTA

JÚLIA

SARA

VEU GREU

VEU AGUDA

PRIMERA ESCENA

Entra a escena la Júlia en la seva habitació.
Parla sola, en veu alta mirant-se al mirall de la seva habitació.

JÚLIA: Ostres, no pot ser que tingui aquestes cuixes, ja falta poc perquè comenci l’estiu i no he començat “l’operació bikini” !!!
Els nois ja no  em miraran.

De fons se senten unes veus: una aguda i l’altra més greu.

VEU AGUDA: Júlia, no pensis en aquestes coses. És igual si els nois et miren o no. Si a un noi no li agrades perquè tens una mica més de cuixa que els “escuradents andants”, què hi pots fer? Millor ser una persona que un escuradent, no?

VEU GREU: No li facis cas… aquesta no sap de què parlar, tu escolta’m i ja no tindràs problemes. Ves a l’ordinador i busca informació sobre dietes, exercicis, i tot relacionat amb poder-se aprimar, d’acord? I ja et dic jo que aquest estiu el recordaràs tot la vida.

JÚLIA: D’acord, així ho faré.

La Júlia marxa de l’habitació.

SEGONA ESCENA

Surten a escena la Marta i el Joan.

JOAN: Carinyo, vols que t’ajudi a fer el dinar?

MARTA: Sí, moltes gràcies.

Dirigint-se a la cuina.

JOAN: I parlant de dinar, què hi ha?

MARTA: De primer plat, arròs a la cubana, i de segon, canelons.

JOAN: No és el plat preferit de la nena?

MARTA: Sí, i com que feia temps que no el preparava…

A l’habitació de la Júlia, la noia està buscant per internet informació de dietes, i es veuen les dues escenes, els pares fent el dinar, i la Júlia a l’ordinador.

MARTA: Joan, si us plau, ves a dir-li a la Júlia que és hora de dinar i que tanqui l’ordinador.

JOAN: Sí, ara. Júliaaaaaaaaaaa! A dinar!

JÚLIA: Ara vinc, un moment.

Es veu com imprimeix unes pàgines i va a la cuina. Es deixa d’il·luminar l’ordinador i només es veu la cuina on estan els tres a punt de dinar.

JÚLIA: Avui, què tenim de dinar, mama?

MARTA: De primer plat, arròs a la cubana, i de segon, canelons. El teu plat preferit.

JOAN: Té, una gran ració d’arròs; i podràs repetir, si vols.

Pensa en la llista de coses que pot menjar, i fa una cara de gana.

JÚLIA: Moltes gràcies però no em ve de gust. Em sap greu. Puc agafar un iogurt i després anar a l’habitació?

ELS DOS PARES: Però, què dius?

MARTA: Ara no em diguis que no et ve de gust el teu plat?

JOAN: No em siguis així, i menja’t el que tens al plat.

JÚLIA: Ostres, és que no em ve gens de gust, i em fa mal la panxa.

JOAN: Bueno, si és així, ara et faig un  arròs blanc, i pollastre a la planxa,d’acord?

MARTA: Sí, nena, has de menjar alguna cosa, no pot ser que no dinis.

JÚLIA: Però per un dia no passarà res, si us plau, és que no em trobo gens bé, en serio, i a més sí que menjo, ja us he dit que m’agafo un iogurt.

MARTA: Mira, fes el que vulguis però després no et vull veure per la tarda que estàs buscant menjar perquè tens gana, entesos?

JÚLIA: D’acord, i ja et dic jo que no em veuràs a la cuina en tot el dia.

Agafa el iogurt i se’n va, mentres els pares es fan una mirada de desconcert.

TERCERA ESCENA

Es tornen a sentir les veus.

VEU AGUDA: Estàs fent mal fet, si seguixes així….

VEU GREU: Seràs la noia més guapa  de tota la platja, i podràs lluir el millor bikini.

JÚLIA: En serio, però és que tinc molta gana, i…

VEU GREU:  Res de i… pensa en el cos que vols tenir i en lo bé que et sentiràs quan l’hagis aconseguit.

JÚLIA: Estar bé, vaig a buscar més informació de dietes per aprimar-me.

La Júlia truca per telèfon.
Es sent la veu de la seva amiga.

JÚLIA: Hola, Sara, escolta, pots quedar?

SARA: Ah, hola Júlia, sí, sí, sí. Vols que quedem per anar a córrer, ja que aviat ve l’estiu?

JÚLIA: No gràcies, a mi no em fa falta anar a córrer, jo he començat una dieta.

SARA: Has anat a un metge i t’ha explicat què has de fer per poder-te aprimar?

JÚLIA: No, ho he buscat per internet, si vols t’explico com es fa i tal?

SARA: No, gràcies, jo prefereixo fer esport i menjar més sà que deixar de menjar.

JÚLIA:  Doncs, tu mateixa, ens veiem demà al col·legi.

SARA: Molt bé, però ves amb compte, eh?

JÚLIA: Clar. Fins demà

Penja el telèfon i s’estira al llit.
I es va apagant el llum il·luminant a la Júlia.

ESCENA CINQUENA

S’il·lumina el saló de la casa on estan el Joan i la Marta.

JOAN: Escolta’m, crec que a la nostra filla li passa alguna cosa, mai no havia deixat menjar a taula.

MARTA: Però és que li feia mal la panxa.

JOAN: Per molt mal de panxa….

MARTA: Res, Joan, acceptau, avui li fem un sopar lleugeret i ja veuràs que demà estarà com una rosa.

JOAN: Si tu ho dius….

MARTA: Sí, i ara parlem d’on anem unes setmanes de vacances.

JOAN: Sí, va, perquè la Júlia ja té l’edat per estar sola uns dies, no?

MARTA: Oh. i tant! Jo amb 15 ja m’estava durant dues setmanes sola, i ella amb 16, ja pot, i de sobres.

JOAN: D’acord, on t’agradaria anar? A mi m’encantaria anar a Praga.

MARTA: Doncs a Praga anem, jo sempre l’he volgut visitar, aquesta ciutat.

JOAN: Però quant de temps vols que ens estiguem fora? Perquè depèn de quant de temps haurem de contractar alguna senyora de fer feines, no?

MARTA: A mi m’agradaria estar allà unes dues setmanes, i així estarem aquí, quan sigui l’estiu, no?

JOAN: Sí, però per aquest temps jo contractaria a alguna dona que fes la neteja, i fes la compra, perquè la Júlia sense cotxe, ni moto, no és que es pugui moure molt per anar a fer tots els encàrrecs, no?

MARTA: No, jo crec que ja està acostumada a estar sola, a mi els meus pares mai em deixaven  ningú que em pugués ajudar, i vaja,  ja té l’edat per buscar-se una mica la vida, no?

JOAN: Bé, tens raó.

Hi ha un silenci, com si estiguessin pensant en la Júlia

JOAN: I quan hi anem, perquè jo demà me’n vaig a fer una venda de cotxes a Xina i no torno fins el diumenge al vespre.

MARTA: Ostres, doncs jo també marxo demà a l’Índia a fer una venda de teles, i no torno fins el divendres.

JOAN: Així, que no marxem a Praga fins dimarts de l’altra setmana, no?

MARTA: I per què no dilluns?

JOAN: Home, és que jo torno diumenge al vespre, i vull tenir al menys algun dia per descansar, i veure una mica la nostra filla, no?

MARTA: Tens raó, que la pobra no ens veu gairebé mai, com em va passar a mi amb els meus pares. Bé, doncs, començaré a buscar ofertes de vols i hotels.

JOAN: Molt bé, jo vaig a començar a fer la maleta, i quan acabi tu vas a fer la teva i mentres jo ja començaré a fer el sopar.

MARTA: Molt bé.

ESCENA SISENA

Estan els tres a taula, amb els plats a taula.

MARTA: Júlia, demà el teu pare i jo marxem de viatge per feina. I no tornarem fins el cap de setmana, d’acord?

JÚLIA: Sí, ja saps que ja estic acostumada a estar sola, d’un dia per l’altre.

JOAN: Doncs això, i quan tornem anirem de viatge a Praga unes dues setmanes, o sigui que no estarem aquí fins que comencis les vacances d’estiu.

JÚLIA: Ah, que tampoc estareu per la meva graduació de batxillerat?

MARTA: No, em sap greu, però un dia tu ens vas dir que no t’agradava aquesta festa, no?

JÚLIA: Sí, però una cosa és dir i l’altra és que al menys hi estigueu, no?

JOAN: Bé filla, no et posis d’aquesta manera, tranquil·la. Ens sap greu.

JÚLIA: Sempre dieu el mateix, que ho sentiu, però no ho intenteu ni canviar. Mira, ja soparé després quan estigui sola.

S’aixeca d’un bot i marxa.

JÚLIA: Així m’acostumo ja als dies que he d’estar sola.

MARTA: Júlia, però no et posis així que no n’hi ha per tant….

La Júlia fa un cop de porta que deixa a la mare amb les paraules a la boca.

MARTA: Vaig a parlar amb ella.

JOAN: No, millor que la deixis sola, i que hi pensi.

MARTA. D’acord. Recollim i anem ja a dormir que demà els dos hem de matinar.

JOAN:  Sí, tu ves ja cap al llit que jo ja ho guardo tot.

S’apaga el llum i s’il·lumina l’habitació de la Júlia
La Júlia està estirada al llit

JÚLIA: Estic farta d’aquesta família, mai compten amb mi, sempre em diuen les coses a l’últim moment. No és just.

VEU GREU:  Però Júlia, mira-t’ho pel cantó bo, ara que no hi són podràs començar a fer la teva “operació bikini” sense donar explicacions ni res.

JÚLIA: Ostres, tens tota la raó, no hi havia caigut en això. Té gràcia, no? Que tu siguis l’única persona que m’entén i que m’escolta, i que a sobre no siguis ni real. Em sembla que quan acabi l’estiu aniré al psicòleg a fer-m’ho mirar, però ara no, tranquil, que si no no podré estar bé per a l’estiu.

VEU GREU: Tu, tranquil·la, sempre estaré aquí, dins del teu cap.

JÚLIA: Quin consol !

S’apaga el llum, i només es veu enfocat el plat de la Júlia que no s’ha menjat

ESCENA SETENA

Pel matí a primera hora, s’il·lumina la cuina.

MARTA: Joan, vols un cafè o un got de llet?

JOAN: Res, gràcies, jo ja marxo que he d’estar ja a l’aeroport.

MARTA: Doncs, espera’m que vinc amb tu.

JOAN: Li escrivim alguna nota a la nena o no?

MARTA: Vale, però ràpid que el taxi està a punt de venir.

Mentres el Joan escriu la carta, la mare va cap a la porta.

MARTA: Joan, vinga, que el taxi ja està aquí.

JOAN: Ja està, vaig a agafar la maleta i vinc.

Es desperta la Júlia i va cap a la cuina a esmorzar.

JÚLIA: Al menys m’han deixat una carta.

Llegeix la carta en veu alta

JÚLIA: “Nena, en recorda’t que quan surtis de casa sempre hi hagi les finestres tancades i les portes, eh? “
No em podrien dir, ni bon dia, que em vagi bé aquests dies sola…, no res, abans la casa que jo mateixa… Pel que veig no els importa la meva salut ni res.

Marxa de casa sense esmorzar i va cap al cole

SARA: Hola Júlia, que com va la teva “dieta” ?

JÚLIA: Bé, crec.

SARA: Creus?

JÚLIA: Sí, és que encara no he notat res, només  que tinc molta gana i la veu greu em dóna ànims per poder-ho suportar, però..

SARA: Veu greu? Júlia ,segur que estàs bé?

JÚLIA: Sí, de veritat.

Acaben les classes i és hora de dinar

JÚLIA: Sara, vols venir a casa a estudiar i després anar al centre comercial?

SARA: D’acord, però, que no hi són els teus pares?

JÚLIA: No, un altre cop de viatge.

SARA: Bé, millor, tens més llibertat, no com jo que la meva mare no para de dir-me que si segueixo fent tant d’esport acabaré com els que surten a la tele, aquells que se’ls i marca tant els músculs.

JÚLIA: Bueno, anem tirant, però ja et dic jo, si vols et faig el dinar, però jo no dinaré, vale?

SARA: Bueno, vale, però jo ja et dic que el que estàs fent no acabarà gens bé.

ESCENA VUITENA

Arriben a casa de la Júlia i preparen alguna cosa de menjar

SARA: Júlia, al menys menja una amanida com faig jo.

JÚLIA: No, la veu greu m’ha dit que no mengi res, només per sopar una cosa molt lleugera, per poder dormir, perquè anar a dormir amb la panxa buida és una cosa…

SARA: Ai, mira, fes el que vulguis, que ara no vull que ens enfadem pel tema del menjar, però vull que sàpigues que si al final et passa alguna cosa, o no sé, veus que és millor fer el que faig jo, i que la veu greu no diu res en contra, jo estic aquí per ajudar-te, sí?

JÚLIA: Sí, moltes gràcies.

Se senten la veu greu que diu” em cau bé la Sara”

JÚLIA: Ah, la veu greu diu que li caus bé.

SARA: Ah, doncs, moltes gràcies.

La Sara es gira i mirant el públic diu:

SARA: Mira que estar parlant d’una veu, que si caic bé o malament…..

S’apaguen els llums

ESCENA NOVENA

Han passat les setmanes i ja és l’estiu.
La Júlia s’està mirant al mirall.

JÚLIA: Bueno crec que la veu greu tenia tota la raó, que aquest estiu seria la més guapa. I ara a veure si els pares em troben algun canvi.

Se sent com s’obre una porta

JOAN: Júlia, ja estem aquí!

MARTA: Júlia, carinyo.

JÚLIA: Ara vinc, pares.

MARTA: Què, filla, com t’ho has passat aquests dies sola?

JÚLIA: Bé, però us he trobat a faltar una mica, la veritat.

JOAN: A veure quines notes has tret aquest any?

JÚLIA: Són molt bones, ja us les donaré més tard, no m’heu de dir res?

MARTA: Que jo sàpiga avui no és ni el teu aniversari ni el teu sant, oi?

JÚLIA: No, no, no, però no em veieu res de diferent?

JOAN: Doncs la veritat és que no.

JÚLIA: Només em faltava això, que no em trobéssiu res de diferent.

MARTA: Júlia, tampoc et posis d’aquesta manera, et veig tan guapa com quan vam marxar.

JÚLIA: Ai, jo marxo que he quedat per anar a la platja.

JOAN: Molt bé, fins al vespre.

La Júlia tanca d’un cop de porta i es posa a plorar
Se sent la veu greu

VEU GREU: Júlia, no ploris, ja et vaig dir jo que jo seria l’únic que et faria costat i que t’entendria

JÚLIA: Ja, però és que és frustrant veure com ni els teus propis pares es fixen com has canviat.

La Júlia es comença a marejar de tant plorar i de no menjar durant dies
Cau a terra i es queda desmaiada
La Sara, que l’anava a buscar, la veu allà i crida.

SARA: Joan, Marta, veniu corrents la Júlia està al terra!

ELS DOS: Què?

JOAN: Marta, truca a l’ambulància.

MARTA: Sí, ara mateix.

Es va apagant la llum i se sent la veu de la Júlia

JÚLIA: Mai hauria d’haver fet cas a l’estúpida veu greu.

Laia B. 1r de batxillerat

DORMITORI DE LA CASA DELS SENYORS MARTÍNEZ.  

 

LA NOA DORMINT PLACIDAMENT AL LLIT.  

S’OBRE LA PORTA I ENTRA EN RAFA BORRATXO, S’ENTREBANCA AMB TOT EL QUE HI HA PEL MIG I DESPERTA A LA NOA.  

 

Noa  

Rafa? Ja ets aquí? Com ha anat? 

 

Rafa 

Sí. No em veus? Què fas dormint ja? No m’has preparat res per sopar? 

 

Noa  

És tard ja Rafa… són les 12. Pensava que menjaries alguna cosa amb els amics…  

 

Rafa 

Pen… pen… pensaves… últimament penses massa i cada cop demostres menys que ets la meva dona. Ja no em cuides, ni m’obeeixes.  

 

Noa  

Rafa, què dius? Vas borratxo un altre cop no? Has begut massa. Vine, estirat i dorm, ja en parlarem demà.  

 

Rafa  

Ja parlarem demà? Doncs no, en parlem avui. En parlem ara i aquí, i perquè jo ho dic, algun problema? 

 

Noa 

Mira, no sé que vols dir. Crec que ara no és ni el moment, ni vas en condicions perquè discutim res. Així que demà si t’ha molestat alguna cosa o vols parlar, en parlem. Ara no.  

 

Rafa 

Ara no? Però tu qui et penses que ets per triar res? No t’he preguntat, tros de suro. T’he dit que parlàvem ara, i en parlem! Últimament et creus molt forta eh? Creus que jo no tinc ni dret ni vot a triar res aquí? Creus que no tinc prou autoritat per fer d’home de la casa? Per triar que es fa i que es deixa de fer? Eh.. eh.. eh… Parla, parla ara! Et quedes callada eh..  

 

Noa  

Prou, Rafa prou! Només dius que bajanades! No saps el que dius…Però si sempre acabem fent el que tu dius! Vas borratxo, però que no et veus? 

 

Rafa 

Calla! No t’equivoquis! Qui m’ha de veure ets tu! Què passa, ara no podré arribar borratxo o què? Doncs faré el que em doni la real gana encara que no vulguis, no tens res a dir ni a fer, tu!  

Així que t’agradi o no, aquí mano jo!  

 

Noa 

Prou Rafa, si us plau… tu no ets així! Estic farta de només sentir tonteries, millor faré com si no he sentit res.. si, serà el millor… així que vaig a dormir i demà quan et llevis en parlem. 

 

LA NOA S’ESTIRA AL LLIT I GIRA LA CARA CAP A L’ALTRE CANTÓ. 

 

Rafa 

Tonteries? L’única tonta que hi ha aquí, ets tu! 

 

EN RAFA, AGAFA A LA NOA PEL BRAÇ I LA GIRA BRUSCAMENT CAP A ELL.  

 

Quan entendràs que si jo dic que ara toca escoltar-me i hem de parlar, en parlem? T’ho he de dir d’una altre manera? 

 

ELS ULLS DE LA NOA COMENCEN A OMPLIR-SE DE LLÀGRIMES I LI COSTA PARLAR.  

 

Noa 

Rafa, si us plau… jo t’escolto, però pensa-hi! Vas molt malament… no tinc ganes de discutir ara, no vull parlar am tu en aquest estat.  

Creu-me, el millor es deixar les coses per demà , ara estàs molt exaltat.  

No hi donis més voltes… T’estimo d’acord? Si això és el que t’angoixa no pateixis, t’estimo i ho saps.  

Saps perfectament que ho deixo tot per tu… però no et posis així… no ets tu.  

 

EN RAFA DONA UNA PATADA A LA PARET I ES SEU AL LLIT, TOT PENSATIU.  

AL CAP D’UNA ESTONA ES POSA EL PIJAMA, I S’ESTIRA A DORMIR. 

 

Veu en of: A L’ENDEMÀ EN RAFA ES VA LLEVAR D’HORA I VA MARXAR A CORRE. 

LA NOA, ES VA DESPERTAR UNA HORA DESPRÉS I VA TRUCAR A LA LAURA. 

 

Laura 

Si? Digui’m? 

 

Noa 

Laura! Com estàs? 

 

Laura 

Hola, Noa! Doncs molt bé, ja veus, anem fent… I tu, com estàs?  

 

Noa 

Bé… com sempre. 

 

 

Laura 

Et passa res Noa? Et trobo una mica estranya… 

 

Noa 

No… no em passa res. Bé, estic una mica amoïnada pel Rafa, però res més… 

 

Laura 

Noa, que sóc la teva millor amiga… Vinga, explica’m. Què ha passat? 

 

Noa 

Doncs ahir, jo estava dormint perquè ja era tard quan va arribar en Rafa d’estar una estona amb els amics, i… 

 

Laura 

No, espera… no m’ho diguis! Va arribar borratxo…? 

 

Noa 

Si… però aquest cop estava molt agressiu i a la defensiva, i vam començar a discutir. 

 

Laura 

No hem sobta, la veritat. Continua, si us plau… 

 

Noa 

Doncs res, em va començar a dir, que per què no li havia preparat res per sopar, em va llençar coses en cara, com per exemple, que no estic suficient pendent d’ell, que no li faig cas, etc. Jo li vaig dir que no en volia parlar, que anava borratxo i que millor ho discutíem avui, però ell, tan si com no, en volia parlar i va començar a cridar.  

 

LA NOA COMENÇA A PLORAR I FINS I TOT LI COSTA PARLAR. 

 

La veritat Laura, no sé què li passava… no era ell!  

 

Laura 

Per favor… aquest home està grillat! Ja t’he dit molts cops, que no et mereix! No deixis que et parli així, Noa, has de dir-li el que penses i poder fer el que tu vols sense patir pel que pugui pensar ell… 

 

Noa 

Però ell mai és així… ell també m’entén a mi, i també té en compte el que jo penso. 

 

Laura 

Mira Noa, en el moment en que arriba borratxo a casa, i no és el primer cop, i comença a escridassar-te i no t’agraeix res de cap manera, és el que té en compte el que tu puguis pensar. Li es igual tot a ell… 

 

Noa 

Laura, tampoc exagerem. És normal que si surti amb els amics de festa algun dia a prendre alguna cosa, quan arribi a casa, arribi més content de ho normal.  

 

Laura 

No, no és normal! Tu ho veus normal, però no ho és. No has de deixar que et tractin així. Has de fer alguna cosa al respecte, d’acord? 

 

Noa  

Potser sí que hauria de parlar amb ell i aclarar les coses. Potser li ha molestat alguna cosa que he fet, o té algun problema que no em vol explicar… Sí, tens raó, crec que el millor serà que en parlem.  

 

Laura  

Clar que sí Noa! Ja veuràs com li deixes les coses clares i d’ara endavant et té més en compte, i et valora més.  

 

Noa 

Sí, potser tens raó.  

 

LA NOA COMENÇA A SOMRIURE EIXUGANT-SE LES LLÀGRIMES QUE LI LLISQUEN PER LA CARA.  

 

Moltes gràcies Laura.  

 

Laura 

Per això estem les amigues, i vés en compte Noa, ja saps que a mi aquest home mai m’ha acabat de fer el pes.  

 

Noa 

No hi tornis Laura, en Rafa és molt bona persona, només l’has de conèixer una mica més.  

 

Laura 

No només jo. Jo crec que encara no el coneixes ni tu, Noa. Heu anat massa ràpid. Només fa un any que us coneixeu i ja us heu anat a viure junts. Tant de bó m’equivoqui nena, però aquest home em fa mala espina.  

 

Noa 

Aix… sé que tot això ho fas per ajudar-me, però no està bé que jutgis a la gent sense conèixer-la prou. Ja veuràs com us acabareu portant d’allò més bé.  

Mira, et sembla bé que fem un sopar divendres a la nit, aquí a casa? 

 

Laura 

Vols dir que ara estan les coses com per fer sopars? Ho podem deixar per més endavant Noa, no pateixis.  

 

 

Noa   

Que no. No se’n parli més. Divendres a la dos quarts de 10 a casa, d’acord? 

 

Laura 

Està bé, com vulguis. Allà estaré. 

 

Noa 

Així doncs, et deixo laura, que encara he de netejar tota la casa i he de fer el dinar, i ja és tard. 

 

Laura 

D’acord, guapa! Parlem aviat, sí? 

 

Noa 

No hi dubtis! Ens truquem!  

 

Laura  

Un petó maca, cuidat!  

 

Noa  

Un petó! Adéu!  

 

LA NOA PENJA EL TELÈFON I ES POSA A FER LA FEINA PER TENIR-HO TOT ENLLESTIT A L’HORA DE DINAR QUAN ARRIBI EN RAFA.  

 

Segon acte: 

 

S’OBRE LA PORTA I ENTRA EN RAFA, TOT CANSAT DE CORRE . 

 

Rafa 

Ja sóc aquí!  

 

Noa 

Hola, Rafa!  

 

LA NOA ESTÀ A ALA CUINA PREPARANT EL DINAR, I EN RAFA S’ACOSTA A ELLA, L’AGAFA PER LA CINTURA I LA GIRA PER FER-LI UN PETÓ. 

 

Rafa 

Uhm… quina bona olor… que m’has preparat avui princesa? 

 

Noa 

Doncs, carn amb salsa i sopa de peix, com a tu t’agrada. 

 

Rafa 

Que bé! Quina bona pinta que fa… uhm… si és que ets la millor cuinera del món!  

 

EN RAFA LI FA UN PETÓ I MARXA DE LA CUINA.  

 

Vaig a dutxar-me, Noa! Ara vinc.  

 

Noa 

D’acord, vaig parant la taula.  

 

Veu en of: LA NOA MOLT SORPRESA PEL CANVI DE CARÀCTER D’EN RAFA, S’HO PENSA MILLOR I DESIDEIX NO DONAR-HI MÉS VOLTES I SI ELL NO TREU EL TEMA, NO PARLAR-NE.  

EL DINAR VA ANAR D’ALLÒ MÉS NORMAL.  

A LA NIT, LA NOA S’ANÀ A UN SOPAR D’EMPRESA. 

 

EN RAFA ESTÀ SENTAT AL SOFÀ ESPERANT-LA QUAN ARRIBA.  

S’OBRE LA PORTA I ENTRA SENSE FER GAIRE SOROLL.  

 

Rafa 

Noa? 

 

Noa 

Hola, Rafa! Què fas despert? Que m’esperaves? 

 

Rafa 

Tu creus que aquestes són hores d’arribar? Tu no ets conscient de que ets una dona casada, que tens un home esperant-te a casa? No penses am el cap tu o què? 

 

Noa  

Rafa, tenia el sopar de l’empresa. He marxat quan hem acabat, igual que tothom!  

 

Rafa 

A mi més ben igual tothom! 

 

Noa 

No cridi Rafa, no són hores. 

 

Rafa 

Crido si em dona la gana, tu no ets ningú per fer-me callar. Hauries d’estar agraïda de que no et canti les quaranta més cops! Ets una desagraïda!  

 

Noa  

Mira Rafa, si algú és desagraït aquí ets tu, i no comencis amb aquest joc.  

 

Rafa 

Si jo sóc desagraït és perquè t’ho mereixes! I què passa, avui tampoc en vols parlar no? Avui quina és la teva excusa? Avui no vaig borratxo, sé perfectament el que hem dic.   

Noa  

Rafa, no em cridis!  

 

Rafa  

Crido si vull! Qui ha de callar ets tu, així que comença a escoltar-me. 

Últimament et prens masses llibertats tu, eh nena! Així que això ha de canviar, començant per complir més les teves obligacions a la cassa i amb el teu marit.  

 

Noa 

Rafa, tu no ets qui per dir-me si em prenc o no masses llibertats, i saps perfectament que gaire bé no tinc vida fora de casa, no sé de què et queixes!  

 

Rafa 

Que jo no sóc ningú!? Mira guapa, sóc el teu marit i et puc dir el que em surt dels nassos, i a mi no em tornis a alçar la veu, entesos?  

Que et creus molt valenta eh? Et poses “xula” no? Doncs ves amb compte Noa, que a mi ningú em parla així, t’enteres?  

 

Noa 

No m’ho puc creure. Estàs grillat noi! Fest-ho mirar, de veritat eh… tens un problema!  

 

LA NOA GIRA CUA I COMENÇA A CAMINAR CAP A L’HABITACIÓ.  

EN RAFA LA GIRA BRUCAMENT DEL BRAÇ I LI DONA UNA BUFETADA.  

 

Rafa 

Comença a calmar-te, eh! T’he dit que a mi ningú em contesta així, i menys tu.  

Mira’t, no vals res! Ets una desgraciada… les gràcies em tindries que donar per poder estar amb mi. Valora’m o el problema el tindràs tu!  

 

EN RAFA VA AGAFAR LA JAQUETA I LES CLAUS DEL COTXE I VA MARXAR. 

LA NOA ES VA SENTAR AL SOFÀ I ES VA POSAR A PLORAR.  

 

TOT FOSC.  

ÉS EL DIA SEGÜENT, LLUMS NOVES.  

 

ENTRA EN RAFA PER LA PORTA, DESPRÉS D’HAVER PASSAT TOTA LA NIT FORA, MENTRE QUE LA NOA ESTAVA ESMORZANT A LA SALETA MIRANT LA TELEVISIÓ.  

 

Rafa 

Bon dia.  

 

Noa 

Bon dia… 

 

Rafa 

Vaig a dutxar-me. 

Noa  

Bé… 

 

Rafa 

Et passa res? Encara estàs així per ahir? 

 

Noa 

No, no és res…  

 

LA NOA CONTESTAVA SENSE TREURE LA MIRADA DE LES TORRADES. 

 

Rafa  

Segur? 

 

Noa 

Estic bé, no pateixis.  

 

Veu en of: LA NOA ESTÀ MÉS FREDA QUE MAI, NO SAP EXACTAMENT QUE LI PASSA, EL QUE SENT PEL RAFA… ODI? AMOR? MENTRE AQUEST ES DUTXA, DECIDEIX TRUCAR A LA LAURA, NECESSITA PARLAR.  

 

Laura  

Digui’m? 

 

Noa  

Hola Laura!  

 

Laura  

Noa! T’he trucat avui al mòbil i no me l’agafaves… 

 

Noa  

No, és que l’he perdut, no sé on està… 

 

Laura 

Ja deia jo! Quin cap, carinyu! I què? Com va tot? Hi ha novetats? 

 

Noa  

Doncs… 

 

Laura  

Vas parlar am ell? 

 

Noa 

No, però… és que ell al dia següent estava més carinyós que mai i… tot era perfecte aquell dia Laura, i no vaig voler espatllar-ho amb qualsevol tonteria!  

 

 

 

Laura  

Jo crec que ho hauríeu de parlar, però bé, si ara esteu millor que mai… me n’alegro molt! Però… això no es tot, hi ha algú més oi Noa?  

 

Noa  

Doncs si… però no sé si… no sé si hauria de… bé, realment no sé si puc…  

 

Laura  

Som-hi Noa, no comencis, sóc jo! Explica’m va!  

 

LA NOA SOSPIRA PROFUNDAMENT. 

 

Noa 

M’ha pegat Laura… 

 

Laura  

Què? Què t’ha què? 

 

Noa  

Varem discutir i es va posar nerviós i… doncs… que em va donar una bufetada perquè em callès!  

 

Laura  

Noa, prou, ara mateix et vaig a buscar i et vens a casa meva, No permetré que estiguis amb aquet desgraciat ni un segon més, em sents? 

 

Noa  

No, Laura! Abans parlaré amb ell i li demanaré el divorci per les bones. Però gràcies… 

 

Laura  

Mira Noa, això ha arribat molt lluny ja, no sé ni si n’ets conscient, Ho has de denunciar d’acord? 

 

Noa 

No sé Laura… ell no és així. Va ser en un moment de molta tensií i crec que amb la separació tindrà més que suficient… 

 

Laura 

Jo no t’entenc, Noa, la veritat. No sé com encara tens el valor per defendre’l.  

 

Noa 

Escolta Laura, he de penjar… ja et trucaré d’acord? No et preocupis per mi nena, estic bé! Un petó guapa!  

 

Laura  

Vigília Noa! Cuidat carinyo!  

 

EN EL MOMENT QUE LA NOA VA PENJAR EL TELEFON VA ENTRAR EN RAFA AL MENJADOR.  

 

Noa 

Ja està el dinar. 

 

Rafa 

Perfecte.  

 

Veu en of: VAN SEURE TOTS DOS A LA TAULA I DURANT EL DINAR TOT VA SER MOLT FRED, CASI NO PARLAVEN . 

LA NOA NO TROBAVA EL MOMENT PER PARLAR AM ELL, INCLÚS CREIA QUE ELL ESTAVA ARREPENTIT I TENIA L’ESPERANÇA QUÈ LI DEMANÉS PERDÓ. 

 

QUAN AKABEN EN RAFA MARXA I LA NOA S’ASSEU EN UNA CADIRA I PENSA EN VEU ALTA. 

 

Noa 

On és l’amor? O millor dit, què és l’amor? Què sento pel Rafa? Amor, odi, por pena…? Mil preguntes sense resposta…  

Què fer en el moment que et sens atrapada dins d’una bombolla, de la qual no pots sortit, perquè no trobes la porta de sortida? Potser és que no busques prou, o que simplement no saps si el que realment vols és trobar aquesta porta? 

 

TOT FOSC. CANVI DE DECORATS.  

DORMITORI. LA NOA ESTÀ DORMINT AL LLIT.  

 

POC MÉS TARD VA ENTRAR EN RAFA.  

ES TREU TOTA LA ROBA QUE PORTA I ES QUEDA EN ROBA INTERIOR. AGAFA LA NOA I LI COMENÇA A DONAR PETONS.  

 

Noa  

Para Rafa. 

 

Rafa  

Tinc ganes… 

 

Noa  

Jo no. No vull… 

 

Rafa 

Una de les coses que fan les parelles, és el sexe. Nosaltres som una parella i ho hem de fer. Vinga va, posa’t sexy!  

 

Noa  

Rafa, deixa’m!  

 

Rafa  

T’he dit que ara ho farem, així que et recomano que disfrutis.  

 

Noa  

Rafa, t’estic dient que paris, em fas mal!  

 

Rafa  

Doncs, col·labora-hi, que ho saps fer molt bé.  

 

Noa  

T’estic dient que no vull! Para!  

 

Rafa 

Calla!  

 

TOT FOSC.  

 

Tercer acte:  

 

Veu en of: DESDE EL DIA DE LA VIOLACIÓ RES TORNA A LA NORMALITAT, LA NOA LI AGAFA MOLTA POR TOT I QUE EN RAFA ACTUA COM SI RES. 

EN RAFA VA TALLAR LA LINEA D TELÈFON I ESTAN PRÀCTICAMENT  INCOMUNICATS.  

LA LAURA EN VEURE QUE LA NOA NO LA TRUCA NI AGAFA EL TELÈFON, DESIDEIX ANAR A CASA SEVA.  

 

PIQUEN A LA PORTA.  

 

Noa 

Qui és? Què vols? 

 

Laura  

Noa sóc jo, obre’m si us plau.  

 

LA NOA VA CORRENS CAP A LA PORTA I L’OBRE.  

 

Noa  

Laura!  

 

S’ABRACEN I A LA NOA LI CAUEN LES LLÀGRIMES.  

 

Laura  

Noa, estàs bé? On està en Rafa? Què t’ha passat a la cara? T’ha tornat a tocar? Diga’m on està aquell desgraciat! 

 

Noa 

Ha sortit, no està a casa…  

Laura tinc por… el Rafa no és el mateix de sempre. 

Laura  

Noa, agafa les coses, ràpid! Marxem ara mateix d’aquí… et vens a casa meva, d’acord? 

 

Noa 

No, Laura. Quan s’assabenti de que he marxat serà pitjor. 

 

Laura  

Però, que no ho entens? No veus que no et pots quedar ni un segon més en aquesta casa? 

 

Noa 

No sé si podré… no tinc valor… 

 

Laura  

No se’n parli més! Vine ràpid Noa… i no pateixis que jo estic aquí amb tu, d’acord? No et deixaré sola ni un minut!  

 

LA LAURA I LA NOA VAN AGAFAR TOTES LES COSES NECESSÀRIES PER MARXAR, PERÒ ABANS LA NOA VA ECRIURE UNA NOTA A EN RAFA.  

 

Laura 

Què fas ara? 

 

Noa  

Li deixaré una nota i li diré que he marxat… sinó encara serà pitjor.  

 

LA NOA COMENÇA A FER LA CARTA DIENT EN VEU ALTA ALLÒ QUE ESCRIU.  

 

Noa 

Rafa, necessito pensar, necessito desconnectar, i dins de casa ja no aguanto més.  

Espero que ho entenguis. T’enviaré els papers del divorci pel meu advocat. Crec que serà el millor.  

L’únic que necessito ara és distància… qualsevol cosa que em tinguis que dir, serà a través dels advocats d’acord? 

Crec que d’una altra manera no ho aguesis entès i ara no hi ha més opcions.  

Cuida’t.  

Adéu.  

 

TOT FOSC.  

 

Veu en of: LA NOA VA MARXAR AMB LA LAURA, HO VAN DENUNCIAR I VAN ACONSEGUIR EL DIVORCI. D’EN RAFA, NO HAN TORNAT A SABER MAI MÉS RES, I ARA VIUEN TOTES DUES A LONDRES, ON LA NOA HA REFET LA SEVA VIDA I ÉS FELIÇ.  

 

Sara M., 1r de Batxillerat

ESTADI LLUÍS COMPANYS

 

EN MARC I L’IGNASI COMENTEN EL MOMENT DE FORMA DEL SEU EQUIP DE FUTBOL.

 

MARC-

Estimat Ignasi. Estem rondant gairebé el minut noranta i l’Espanyol segueix sense fer un míser gol…

IGNASI-

Ai Marc..! Seria convenient que ens busquéssim un nou equip si volem tenir de tant en tant alguna il·lusió… no ho penses tu també?

MARC-

Ignasi!! No siguis idiota!! Un equip no es busca així com així. Si ets d’un equip de futbol és perquè et sents proper a ell, perquè t’agraden les emocions que transmet, els jugadors que hi formen part, les emocions que et fan sentir, l’estil de joc…

IGNASI-

Talla al rotllo Marc i no comencis així que ens coneixem!! M’estàs dient que nosaltres som de l’Espanyol perquè ens agrada el seu joc i les emocions que ens fa sentir quan perd?

MARC-

Que no home.. Avui estem perdent però…algun dia també guanyem!

IGNASI-

Amic meu!! Jo ja saps que t’aprecio molt però en els últims l’Espanyol… de guanyar en sap ben poc !

MARC-

Però això també és l’essència del futbol. Avui pot ser una cosa i demà una altre totalment diferent. Si no ja em diràs, tu vols ser d’un equip que indiferentment del rival tingui gairebé assegurada la victòria i veure com passa per damunt de tots els rivals amb una gran golejada?
IGNASI-

Home doncs si m’ho dius així… Doncs la veritat és que no m’importaria perquè enganyar-nos.

 

EN AQUEST PRECÍS INSTANNT L’ÀRBIT FA SONAR EL SEU XIULAT INDICANT AL FINAL DEL PARTIT.

 

MARC-

Merda!! Ens hem perdut el final del partit per la teva gran idea de saber perquè som d’aquest equip..

 

 

IGNASI-

No et queixis tant ni ho paguis amb mi. Si l’Espanyol ha perdut i no ha jugat bé, és problema de l’entrenador, dels jugadors, de la directiva i de tots aquests pallussos que només estan aquí per cobrar els nostres diners, mengen cada dia a tots els restaurants de luxe que coneixen i es relacionen amb tothom qui volen. A més, per acabar-ho d’adobar viatjant amb l’equip a tots els estadis cada setmana i s’allotgen als millors hotels de la zona.

MARC-

Doncs fem-ho nosaltres també!

IGNASI-

Com?
MARC-

Això, fem-ho!. Ens allotgem a l’hotel dels jugadors o si més no a un proper a aquests, els acompanyem a cada desplaçament i els animem com a seguidors que som.

IGNASI-

Amic meu, he de reconèixer que has tingut una bona idea. Si viatgem arreu d’Espanya acompanyant a l’Espanyol podré observar tots els equips i un cop els hagi vist tots podré triar quin és el meu preferit..

MARC-

Com que un nou equip? Encara segueixes amb aquesta bajanada?

IGNASI-

Si Marc. M’has fet sentir malament anteriorment ja que jo no sento ni una tercera part del que sents tu per aquest humil club. No oblidis que jo vinc en aquest fred estadi els diumenges a la tarda per com es diu vulgarment, per desconnectar del treball i de les meves obligacions i per passar una estona amb tu ja que entre setmana anem molt atabalats i… i també vinc perquè no he de pagar ni un trist euro. Vinc amb el carnet del meu avi que ja degut a l’edat que té no hi ve mai i llavors doncs aprofito jo ja que, si no fos per ell….ara mateix estaria a casa meva ben calent al sofà mirant la televisió amb la meva xicota.

MARC-

Tant se me’n dona a mi el que estaries fen ara! Però, tu m’acompanyaries a tots els desplaçaments que li resten a l’Espanyol fins a final de temporada o no?

IGNASI-

És clar, però hem de tenir en compte el preu ja que això no són precisament 2€ eh?

Ei Marc, ja va sent hora d’abandonar l’estadi no? Fa vint minuts que ha acabat el partit. Els jugadors ja deuen haver-se dutxat i ja deuen haver fet la rodes de premses i tot.. Ja va sent hora d’anar cadascú a casa seva que les nostres dones deuen estar patint..

MARC-

Vés per on però tens raó, cosa estranya però la tens. Així que, fins divendres si Déu vol.

IGNASI-

Fins divendres Marc. T’encarregues tu de comprar els bitllets d’autobús cap a Bilbao per el dissabte no? O és diumenge?

MARC-

Sí sí, no et preocupis. Per cert, és dissabte el proper partit. Jo ja agafaré els dos bitllets i una habitació doble d’un bon hotel.

IGNASI-

Amic meu, a mi em sembla molt bé que estiguis molt il·lusionat ja que jo també ho estic però… recordes la paraula crisis?

MARC-

SI, per desgràcia la tinc bastant present aquesta paraula. No et preocupis. Et recordo que la meva germana treballa ens una empresa de Low Cost ( preus baixos ) i ens pot aconseguir bastants viatges i allotjaments a molt bon preu.

IGNASI-

Perfecte llavors. Ja m’aniràs informant durant la setmana d’acord?

MARC-

Que si pesat. Apa adéu!

IGNASI-

Adéu!

 

EN MARC TORNA CAP A CASA SEVA ON L’ESPERA LA SEVA DONA JUDITH AMB EL SOPAR GAIREBÉ A PUNT

 

MARC-

Bona nit carinyo!! Ja estic a casa

JUDITH-

Bona nit amor!! Com ha anat?

MARC-

Bé, bé..

JUDITH-

Això significa que han guanyat?

MARC-

No…

JUDITH-

Llavors no entenc res? A què es deu tanta felicitat?

MARC-

Bé doncs.. he estat parlant amb l’Igna..

SONA EL TIMBRE DEL FORN
RIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIING!!!

 

JUDITH-

Un moment vida que trec el peix del forn, sopem i m’ho expliques tot detalladament d’acord?

MARC-

D’acord Judith.

 

TREU EL PEIX DEL FORN, EL POSA DAMUNT LA TAULA JA BEN PREPARADA I ES SENTEN A SOPAR.

 

JUDITH-

Estimat, què em volies comentar?

MARC-

Doncs res.. que he estat parlant amb l’Ignasi i hem..

JUDITH-

Un moment! Dóna’m el teu plat que et serveixo el sopar que desprès fred no val res.

MARC-

Té…

JUDITH-

Gràcies. Perdona Marc segueix explicant.

MARC-

Doncs res això..

JUDITH-

El què?

MARC-

Que hem estat parlant i hem pensat que podríem seguir els desplaçaments de l’Espanyol d’aquí al final de la temporada.

JUDITH-

Com? Que us heu begut l’enteniment?

MARC-

No!! Pensa abans de parlar..

JUDITH-

Que pensi? Què punyetes vols que pensi?
MARC-

No és una mala idea…
JUDITH-

Et penses que ens ho podem permetre?

 

MARC-

La teva germana ens pot aconseguir viatges i hotels a millor preu…

 

 

JUDITH- (cridant)

Ah molt bé! Tenim diners per anar a veure a l’Espanyol arreu d’Espanya però no tenim diners ni per fer un trist viatge i gairebé no ens surten les comptes a final de mes!! És això el què dius?

MARC-

Sí! Emm.. no! Ai doncs no ho sé..

JUDITH-

Si no ho saps ja tu dic jo! Treu-te aquesta estúpida idea del cap.
MARC-

Bff..

JUDITH-

Ni bff… ni ximpleries de nen petit. Demà quedes amb l’Ignasi i li dius que per malgastar els diners d’aquesta manera que abans els inverteixi en una ONG o que els tiri al mar si vol però que amb tu no hi compti!!

MARC-

Però…

JUDITH- ( cridant )

No hi ha però que hi valguin! La resposta es no i punt!!

MARC-

És que, la veritat es que he estat jo el que li he proposat aquesta idea…

JUDITH-

Així m’agrada molt bé. A veure qui és mes tonto!! És això o què? Abans em pensava que eres una persona molt fàcil de manipular però es que ara me n’adono que el que passa és que no ets més imbècil perquè no t’entrenes!    Per què no t’entrenes no?

MARC-

No..!!

JUDITH-

Molt bé! Doncs ha quedat tot clar no?

MARC-

Cristal·lí!

JUDITH-

Millor. Ara a menjar i ràpid que sinó estarà encara més fred i no servirà de res el temps que he estat tancada cuinant.

MARC-

Bon profit..

JUDITH-

Igualment.

 

UN COP HAN ACABAT DE SOPAR, RECULLEN LA TAULA I VAN A DOMRIR GAIREBÉ SENSE DIRIGIR-SE LA PARAULA.

 

 

MENTRESTANT, L’ IGNASI I LA SEVA DONA CARLA TAMBÉ COMENTEN LA PROPOSTA QUE HAN PENSAT TANT ELL COM EL SEU AMIC EN EL TRANSCURS DEL PARTIT.

 

IGNASI-

Bona nit nena!

CARLA-

Bona nit! Té dit mil cops que no em diguis nena!!

IGNASI-

Jajaja! D’acord…

CARLA-

Hem sentit que he perdut l’Espanyol, no?

IGNASI-

Sí sí. Crec que sí

CARLA-

Com que creus? Que no has anat?

IGNASI-

I tant, i tant que he anat! Però resulta que al final he estat parlant amb el Marc i no l’he vist del tot.

CARLA-

AI noi… Com ets!

IGNASI-

JA saps que jo no sóc un fanàtic del futbol.

CARLA-

Aquí tens raó.

IGNASI-

Ja n’hi ha prou de conversar tant. Canviant de tema, que ja està llest el sopar?

CARLA-

Ai… sí, si que ho està.

IGNASI-

Bé!!! Com t’estimo Carla!

CARLA-

Només quan vols no?

IGNASI-

Jajaja! Saps que no! Jo t’estimo sempre i sempre t’estimaré.

CARLA-

Veus.. ara ho has arreglat! Vinga anem a seure a la taula  i a sopar.

IGNASI-

Perfecte. Què has preparat?

CARLA-

Sopa de primer i acompanyat d’un fricandó amb bolets, salseta, patates..

IGNASI-

Déu meu! Quin bon àpat per un diumenge al vespre!

CARLA-

Que vols dir? Que per un dimecres al migdia no ho és?

IGNASI-

No! El que vull dir és que normalment els diumenges mengem una amanida o un iogurt. Sembla que avui sigui un dia especial…

CARLA-

I qui ta dit a tu que avui no sigui un dia especial..

LA CARLA MIRA L’ IGNASI AMB UNA CARA D’AUTÈNTICA PASSIÓ.

 

IGNASI-

Ui ui ui! Feia temps que no em miraves amb aquests ulls..sembles, sembles..

CARLA-

Què semblo?

IGNASI-

Emm.. No ho sé! Perquè no mengem ràpid i ens deixem de paraules?

CARLA-

M’has llegit el pensament.. IGNASI-

Perquè vols menjar ara no? O més tard?

CARLA-

Mmmm.. te’n se val! Es pot menjar més tard. El menjar sempre estarà aquí no?

IGNASI-

Sí..

CARLA-

Preparat per l’acció?

IGNASI-

Jajaja.. quina pregunta! Vaig néixer preparat!

 

LLAVORS S’ALLUNYEN DE LA TAULA D’UNA FORMA APASIONADA I VAN CAP AL DORMITORI ON HI PASSAN UNS 30 MINUTS APROXIMADAMENT. ES DUTXEN, ES POSEN EL PIJAMA I ES DISPOSEN A SOPAR.

UN COP ESTAN A LA TAULA TORNEN A CONVERSAR.

 

CARLA-

Estimat, dóna’m el teu play que et serveixo la sopa i el fricandó i ho poso al microones que ja s’ha quedat glaçat..

IGNASI-

Joder nena! Ho dius com si t’arrapentissis.

CARLA-

Ignasi saps que no és així..

IGNASI-

D’acord. Si tu ho dius?

CARLA-

Sí, jo ho dic. Què he de fer perquè em creguis?

Deixa’m pensar…. Ja ho tinc!

CARLA-

A veure si es pot fer alguna cosa..

IGNASI-

Vull que em facis un petó com mai me l’has donat. Un petó que es demostri l’amor que em tens, un pet..

CARLA-

Calla babau i vine si vols un petó.

 

L’ IGANSI S’AIXECA I ES FONEN EN UN PETÓ. SONA EL MICROONES I ES SEPAREN PER SEURE A LA TAULA.

 

IGNASI-

Mmmm! És boníssima aquesta sopa.

CARLA-

Està feta amb el caldo de la meva mare.

IGNASI-

Doncs felicita-la de part meva.

CARLA-

Jajaja! Ja ho faré no t’amoïnis.

IGNASI-

Nena!

CARLA-

Què vols ara?

IGNASI-

Vull comentar-te una cosa..

 

CARLA-

Hòstia.. això no sona gaire bé..

IGNASI-

És sobre un tema que he estat parlant amb en Marc.

CARLA-

Amb ell?

 

IGNASI-

Sí, amb ell. Què passa?

CARLA-

No no. No, passa res. Va digues.

IGNASI-

Doncs hem estat parlant i hem pensat que podríem seguir l’ Espanyol a tots els seus desplaçaments i…

CARLA-

I què?

IGNASI-

Ah no ho sé, doncs això!

CARLA-

Puc opinar?

IGNASI-

Jajaja.. digues.

CARLA-

Jo no sóc ningú per prohibir-te res però no creus que aquests diners els podríem destinar a pagar la hipoteca, a destinar-los per fer un viatge.. No s,e si m’entens.

IGNASI-

Sí.. A destinar-los per alguna cosa útil!

CARLA-

Tampoc això. Jo diria per alguna cosa més útil! Ignasi que no estàs content d’anar al camp un cop cada dos setmanes que ara vols més?

IGNASI-

Ja, tens raó. Però en Marc m’ho ha demanat molt il·lusionat i no m’hi he pogut negar.

CARLA-

Fes el que creguis convenient però jo crec que el més sensat seria quedar-se amb aquests diners i estalviar-los o utilitzar-los per alguna cosa millor per els dos.

IGNASI-

Ja t’entenc i.. Sí, tens raó.

CARLA-

Parla-ho amb ell i digues que ho hem parlat i que hem arribat a aquesta conclusió. D’acord?

IGNASI-

Sí, demà parlaré amb ell. Li donaré un disgust però ho he de fer.

CARLA-

Gràcies.

 

IGNASI-

De res! T’estimo.

CARLA-

I jo! Ja ho saps però t’ho repeteixo.

IGNASI-

Anem a dormir que estic cansat i demà m’he d’aixecar ben d’hora d’acord?

CARLA-

D’acord! anem-hi.

 

ES BESEN I VAN A DORMIR.

 

L’ENDEMÀ AL MATÍ L’ IGNASI TRUCA AL MARC MOLT PREOCUPAT I MANTENEN UN CONVERSACIÓ PER MITJÀ DELS TELÈFONS MÒBILS.

 

MARC-

Si?

IGNASI-

Emmm.. d’això. Hola Marc. Què tal?

MARC-

Ei hola Ignasi. Bé, aquí treballant. I tu?

IGNASI-

Bé, jo també treballant. Una cosa..

MARC-

Digues.

IGNASI-

Que et vull comentar que ahir… que vaig estar parlant amb la meva dona i… a veure com tu dic..que l’hi vaig comentar allò que vam estar parlant i..

MARC-

Què passa?

IGNASI-

D’això que.. Ho sento no se com dir-t’ho però que…

MARC-

Que no et va deixar no?

IGNASI-

Home tampoc això però…

MARC-

D’acord cap problema. La veritat es que jo també volia comentar això amb tu ja que vaig estar parlant amb la meva dona i vam pensar que potser no seria molt sensat gastar tants diners per un simple partit de futbol i..

IGNASI-

No podria estar més d’acord. Crec que ens vam deixar portar per les emocions del partit i que vam anar massa lluny però, sort que tenim les nostres dones per fer-nos obrir els ulls…

MARC-

Jajaja! No fa falta que ho juris!

IGNASI-

Marc sent-ho tenir que dir-t’ho així per telèfon però es que estic treballant i tinc bastants encàrrecs a fer així que, si no t’importa hauria de penjar..

MARC-

Per favor, cap problema.

IGNASI-

No et preocupis, de veritat.

MARC-

Moltes gràcies. Ens veiem un dia d’aquests i t’invito a dinar. Et va bé?

IGNASI-

Perfecte.

MARC-

Doncs ja parlarem.

IGNASI-

Això mateix.

MARC-

Adéu. Fins una altra.

IGNASI-

Adéu. Records a la Judith.

MARC-

De part teva. Igualment a la Carla.

IGNASI-

D’acord. Adéu.

MARC-

Adéu.

Martín R.  1r Batxillerat B

PERSONATGES 

 

Amaia. 

Wanaida. 

Jamal. 

Mariah. 

Amanda (secretària de la presidenta dels Estats Units d’Amèrica). 

 

PRIMERA ESCENA. 

 

Santa Bàrbara, Estats Units, any 1998. L’Amaia, una nena de raça negre, està parlant amb la seva àvia en el menjador de casa seva.  

 

Amaia 

Iaia, explica’m coses de quan erets petita. 

Wanaida  

Doncs, quan era petita, tot era diferent; la vida era molt més complicada i molt més dura. Però gràcies a Déu, els temps han canviat. 

Amaia  

Per què? 

Wanaida  

Per què, simplement pel fet de ser negres, les altres persones tenien el dret de no respectar-nos. Ens discriminaven per tenir un altre color de pell, i això no era just. En definitiva, no teníem drets. Creien que la raça blanca estava per sobre de les altres, i consideraven que les altres no tenien res a fer dintre de la seva societat. Durant anys, la raça negra va voler establir una igualtat entre totes les demés races, i per aconseguir-ho, es va haver de recórrer a la lluita, primer pacífica, amb les manifestacions, però també, en alguns casos, la violència va sortir als carrers. De fet, la violència, va ser molt sovint utilitzada per aquells que volien reprimir els manifestants, els que volien callar les veus de la gent que demanava el que era just.   

Amaia 

Com quan antigament els homes de raça blanca esclavitzaven els negres de l’Àfrica? 

Wanaida  

En aquest moment ja no hi havia esclaus, però encara es considerava la raça blanca superior a la negra.   

Amaia  

I té un nom aquesta gent que es considera millor? 

Wanaida 

És clar que sí; se’ls anomena racistes i, jo diria més, fins i tot feixistes. Però no només són racistes, o feixistes,  els homes blancs, sinó qualsevol persona o societat que es cregui superior a les altres. Per exemple, el feixisme nazi que va estar dirigit principalment contra les persones d’origen jueu, a les persones gitanes, o dirigit contra la societat afroamericana o contra qualsevol que no fos ros amb ull clars, la raça ària. 

Amaia 

És veritat, la professora de socials ens ho va explicar la setmana passada.  

Wanaida 

Durant molt temps, no vam poder relacionar-nos amb les persones de raça blanca, ni seure’ns en el mateix rengle de l’autobús, ni podíem anar a l’escola de la mateixa manera que ho estàs fent ara. Recordo que en els primers anys de començar l’escola secundaria, teníem un professor que ens feia seure barrejats ja que creia que tothom havia d’estar amb tothom sense tenir en compte la raça de cadascú. Un dia, ja no va tornar, i el va substituir un nou professor. El cas és que un dels alumnes no estava d’acord amb el seu tipus de pensament, i el va denunciar. Tenint en compte que en aquell moment tothom havia de seguir les idees de la societat, el van fer fora de l’escola, i durant els següents anys, el nou professor, va ser el que ens va educar. No podíem parlar, havíem de seure’ns al fons de la classe com si fóssim uns marginats, etc.  

Amaia  

I no veu fer res per poder tornar a tenir els vostres drets? 

Wanaida 

Un dia ens vam rebel·lar però, lluny d’aconseguir el que demanàvem, tan sols va servir per rebre uns quants mastegots i un bon càstig.  

Amaia  

Però què veu fer? 

Wanaida  

Per les audicions de final d’any, les meves amigues i jo, vam voler compondre una cançó explicant que tots érem iguals i que no havíem de diferenciar-nos de la resta. En comptes de solucionar-ho, ens van expulsar de l’escola. Durant els darrers dies, la gent ens mirava malament pel carrer, no teníem ni llibertat d’expressió. Els que estaven en contra, els tancaven a la presó. Havíem de fer alguna cosa i no sabíem quina. Però, creiem que al cap dels anys, tot aquest fet aniria al nostre favor. Al final la societat es donaria compte de que haurien de trencar amb el racisme i que totes aquelles diferències que creien que tenien desapareixerien. 

Amaia 

Algú va fer alguna cosa perquè la gent pensés una mica en el que estaven fent? 

Wanaida  

Sí, però va costar molt de temps i molt patiment. Un d’ells, fou en Martin Luther King; un activista del moviment pels Drets Civils en el nostre país, pels afroamericans. Des de ben petit, va defensar els drets de la població negre, d’una forma pacifista, és a dir, sense utilitzar la violència. Per aquesta actitud, va rebre un Premi Nobel de la Pau l’any 1964. Gràcies als seus esforços va aconseguir que en els estats surenys s’abolissin algunes lleis discriminatòries amb la població negre. Per tots nosaltres va ser com un líder, encara que no aconseguís la igualtat.  

Amaia 

Recordes altres persones que intentessin defensar els drets humans de la població afroamericana? 

Wanaida  

Un altre activista dels drets humans va ser Malcolm X, que al contrari d’en Luther King, va practicar la violència per aconseguir igualar la societat. Va ser un dels més influents afroamericans de la història. Mai havia vist tantes persones en un funeral. Per una altra banda, una de les dones més representatives en el Moviment pels Drets Civils en Estats Units va ser Rosa Parks. El dia 1 de Desembre de 1955, Rosa es va negar a cedir el seu seient a una persona de raça blanca i moure’s a la part de darrere del autobús. Per el seu comportament, va ser acusada d’haver pertorbat l’ordre, i va ser tancada a la garjola. Per aquest fet, en Martin Luther King, va protestar en contra dels autobusos públics, que finalment van fer que s’acabés la segregació racial en els autobusos. Rosa Parks es convertí en un icona del moviment pels drets civils.  

Amaia  

Com va acabar tot? 

Wanaida  

La ONU, per combatre el racisme, va adoptar l’any 1965 la Convenció Internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial, i va establir el dia 21 de març com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, que precisament serà dintre de dos mesos.    

Amaia 

M’encanta escoltar aquestes històries, iaia. I saber que al final tot va acabar bé. 

Wanaida  

Però per què tot acabés bé, hi van haver moltes morts i moltes lluites. I ara a dormir. Seguiré explicant més coses demà. 

FOSC. 

 

SEGONA ESCENA. 

 

Al dia següent l’Amaia vol seguir parlant sobre el tema del racisme amb la seva iaia. 

 

Amaia  

Àvia, el papa i la mama com es van conèixer? Van tenir problemes amb la gent? 

Wanaida  

La veritat és que els teus pares mai es van rendir i intentaven que les opinions de la societat no els afectessin en absolut. Que com es van conèixer els teus pares? el teu pare i la teva mare, es van conèixer, el dia que la Mariah es va traslladar just al davant de casa nostre. Un dia, la Mariah va anar a jugar al carrer, i li va preguntar al Jamal, si volia jugar amb ella. Des d’aquell moment, no es van separar ni un instant. Anaven a passejar junts, a l’escola junts, a comprar gelats junts, reien, parlaven, etc. Fins que un dia, la gent del carrer els va començar a mirar malament i els pares de la Mariah van prohibir-li rotundament veure al Jamal.  

Amaia  

I durant quan temps no es van tornar a veure? 

Wanaida  

Durant 5 mesos. Quan la situació es va calmar una mica, en Jamal li va enviar una carta dient-li que es podrien veure en secret. Així ja no els veurien i podrien seguir gaudint del temps junts com abans. D’aquesta manera, es van poder continuar veient. Quan es van fer més grans, van voler no amagar-se més, i van explicar-nos, al teu avi i a mi, i als pares de la Mariah, que s’estimaven i que es casarien, i que ningú podria fer res per separar-los. Els pares de la Mariah es van sorprendre, i no entenien perquè la seva filla els hi havia fet això, i durant molts anys no la van voler ni veure. Des d’aquell instant la gent els va discriminar i els hi tirava menjar. Ells estaven tant units que res els hi afectava. Sabien que tot això al final s’acabaria, i que tothom descobriria que l’important està en el interior i no només en la raça de les persones.  

Amaia 

Pobres, van haver de patir molt.  

Wanaida 

Sí, però gràcies a ells, també van haver canvis importants.      

 

FOSC. 

 

TERCERA ESCENA 

 

Quan l’Amaia torna a l’escola explica a tots els seus companys la història de la discriminació racial, i el que la gent negre va haver de patir per millorar la seva situació. 

 

Amaia  

Veritat que és interessant? 

Un noi de raça blanca que estava per allà a prop i que havia escoltat la informació empeny a l’Amaia i la tira al terra. 

Amaia  

Però que fas? 

Paul  

Et penses que tot això ha acabat? Hi ha gent que encara fa el possible per fer entendre a tothom que els negres com tu sou inferiors a nosaltres i que no tenen cap dret encara que estiguin entre nosaltres.  

Amaia 

Però tu t’estàs sentint? Sí, tot això ja ha acabat i el que continuï pensant-ho és un racista fastigós. Has de seguir la societat, aquells temps han passat de moda. Tots tenim els mateixos drets i ningú es pot sentir superior ni inferior a l’altre.  

Paul  

Ja que la teva iaia sap tantes coses, que et digui si és veritat o no que encara hi ha discriminació racial. 

 

En tronar, l’Amaia li explica tot el que li ha passat a l’escola a la seva àvia. 

 

Amaia  

És veritat àvia, és veritat que encara hi ha gent que ens discrimina? 

Wanaida 

Realment, em pensava que això ja hauria acabat, i que no hauries d’aguantar a gent com en Paul. Però sí, encara hi ha gent que considera que hauríem d’estar separats. Com és el cas d’algunes organitzacions que hi ha en els Estats Units, com per exemple el Ku Klux Klan, que és un grup racista que està en contra de la raça negre i vol la superioritat de la raça blanca envers les altres. Aquestes organitzacions han recorregut al terrorisme, a la violència, etc. 

Amaia 

I què és el que podem fer per aturar-los? 

Wanaida 

Doncs, la veritat és que no ho sé. No crec que pugem fer res, ja que en són masses. El temps ho decidirà. Al cap i a la fi, ja són molt menys dels que havien sigut anteriorment. 

 

FOSC. 

 

QUARTA ESCENA 

 

Amaia 

Iaia, és per intentar que s’acabés la segregació racial, que l’avi va morir? 

Wanaida  

L’avi ho intentava, però no és per això que va morir. 

Amaida  

I per què va morir? 

Wanaida  

Per estar en un mal lloc a un moment erroni. Una nit, quan el teu avi estava tornant del treball més tard del previst, un grup de gent de raça blanca borratxa, intentaven robar-lo, però ell es va negar completament, i un dels del grup, que era racista, sabent que era negre, en comptes de deixar-lo que se n’anés, el va matar. Van trobar el seu cos, dos dies després en el camí de tornada cap a casa.  

Amaia  

I que va ser d’aquell noi? 

Wanaida 

Els del seu propi grup, en veure el que era capaç de fer, el van denunciar, i tots van anar a la presó. El qui va matar al meu marit, només durant tres anys, ja que el mort era de raça negre, i els que estaven amb ell, durant un any.    

Amaia  

Només tres anys? Ho trobo molt injust. L’avi tenia dret a que se li fes justícia com a qualsevol altre persona, com qualsevol ciutadà americà. 

Wanaida 

Sí, però en aquell moment, la gent no pensava igual que tu.  

Amaia  

Tinc una idea. Saps com es podria acabar del tot amb el racisme? 

Wanaida  

Com, Amaia? 

Amaia  

Doncs ajudaria força si el nostre pròxim president fos una persona de raça negre. D’aquesta manera, si la persona que té més poder al país és negre, ningú s’atreviria a maltractar els negres només pel fet de ser-ho, si més no des dels organismes oficials, i la resta de la gent poc a poc aniria contenint el seu odi per la nostra raça. No creus, iaia?  

Wanaida  

Doncs sí que és una bona idea i, en el nostre país, hi ha molta més gent a favor de la nostra igualtat que no pas del racisme. 

 

Des que l’Amaia va tenir aquesta idea han hagut molts més presidents blancs, fins fa un mes, que per fi es va realitzar el seu somni. Ara l’Amaia té 45 anys i durant aquests anys  ha intentat continuar amb les idees de Rosa Parks i en Martin Luther King, i tants d’altres, coneguts i anònims, però que han lluitat pels seus drets, pels drets de tots nosaltres.  

 

FOSC. 

 

 

CINQUENA ESCENA  

 

A la Casa Blanca. 

 

Amanda  

Senyora presidenta, està d’acord en abolir els grups que estan en contra de la segregació racial i oferir treball a tot aquell pobre que el necessiti? 

Amaia  

No només això, vull també que se’ls doni un lloc per refugiar-se.  

Amanda  

I relacionat amb els avortaments? L’Església està totalment en contra.  

Amaia  

Crec que això ho ha de decidir cadascú. Així que sí; els aprovo. Cada persona ha de tenir el dret de ser lliure per decidir i de fer el que trobi més oportú en les coses que els pot afectar la seva vida.  

 

L’Amaia se’n va al cementiri a on està enterrada la seva àvia. 

 

Amaia  

Àvia, gràcies per explicar-me totes les coses que em deies de petita sobre la història la qual va patir la societat afroamericana durant els anys del racisme i la segregació racial. Si veiessis en que m’he convertit ara i tot el que he fet pel nostre país… i tot t’ho dec a tu, per ajudar-me, per comprendre’m, per donar-me suport en tot. Has sigut una de les persones amb qui més he confiat. Sé que si estiguessis al meu costat em diries que estàs orgullosa de mi, i que mai canviï, i segueixi fent el que més desitjo en aquest món. Tot això ho he aconseguit gràcies a tu; un cop més et dono les gràcies. Gràcies, de debò.   

 

FOSC. 

Laia M. 1r de Batxillerat B.

1a escena

 

 

Camp de futbol  Camp Nou, Barcelona i l’Espanyol ja hi son sobre el terreny de joc disposats a començar el gran Derbi del futbol català quan l’àrbitre ho indiqui.

 

Era el minut 43 de la primera part i en una jugada d’atac de l’Espanyol Raül es va un embolic amb la pilota i la trepitja i cau al terra, i l’àrbitre assenyala penal, tot el Camp Nou comença a xiular perquè de cap de les maneres és penal. El capità de l’equip del Barça (Puyol) intenta explicar-li a l’àrbitre que de cap de les maneres pot ser penal.

 

 

Puyol :

No és penal que no ho vas veure!!

 

 

Àrbitre:

Aquí qui diu si és penal o no sóc jo així que calla d’una vegada!!

 

 

Puyol:

PERÓ QUE NO ÉS PENAL IDIOTA!! TU LO QUE VOLS ES QUE NO GUANYEM EL PARTIT!!

 

 

Àrbitre:

– treu una targeta groga-

 

Això per no callar!!

 

– Agafa la pilota perquè Raül llanci el penal, però per sort dels aficionats blau-granes Víctor Valdes  atura el penal i tot el camp nou es posa de peus per aplaudir el seu porter i al seu equip-

 

 

Puyol:

Molt be Víctor! Has fet justícia nen! Ara anirem a per el partit! A guanyar!

 

– El fet d’haver aturar el penal es converteix en una motivació extra per l’equip de casa. L’àrbitre xiula el final del primer temps. –

 

 

2a escena:

 

 

Els jugadors dels dos equips es dirigeixen als túnels de vestidors.

 

 

Pep Guardiola:

Esteu fent un bon partit, hem de seguir en aquesta mateixa línia, si baixem la guàrdia no guanyarem…

 

 

Puyol:

Però has vist la burrada que ha xiulat l’àrbitre.. és indignant… després diuen que a nosaltres ens ajuden els arbitres, en tot cas, ens ajudaran a perdre perquè a guanyar ho dubto…

 

 

Pep:

Si ho he vist… és vergonyós, però heu de saber que estem jugant contra el Reial Madrid i contra l’àrbitre… Però ens  provocaran… el que ells volen és que nosaltres juguem com ells, de mala manera… si us fan falta no us poseu nerviosos, nosaltres anem a demostrar que per guanyar un partit no hem de donar-li diners a cap àrbitre.

Però deixant el tema de l’àrbitre vull que jugueu per les bandes… no m’agrada que feu jugades pel mig, perquè així ens costarà molt mes marcar el gol.

I tu –assenyalant a Gerard Piqué-

 

 

Gerard:

Digues mister

 

 

Pep:

Controla més la teva ràbia, no pots anar a fer falta cada cop que a tu et facin una, o sigui que tranquil·litzat o et canviaré.. estàs avisat, i no feu burrades , ni tu ni cap dels teus companys, perquè vull que guanyem aquest partit. I podem, nosaltres podem!

 

 

Tots els jugadors:

Juntos podemos!

 

 

 

 

 

 

 

3a escena:

 

Mentre que al vestidor del Barça hi havia un ambient d’optimisme i ganes de voler guanyar al de l’Espanyol estaven enrabiats, el seu company, el gran Raül Tamudo que sempre li marca al Barça no va saber com marcar el penal que li van regalar, perquè és així s’ho van regalar…

 

 

Mauricio Pochettino:

Us adoneu del que esteu fent? Aquest club va donar-li una gran xifra de diners a l’àrbitre perquè ens ajudi i vosaltres no sou capaç de aprofitar aquestes coses!!

Anem a veure Raül… ets conscient de que si no guanyem aquest partit podem baixar a segona divisió? Es que ja no se que fer amb vosaltres! Ni amb ajudes sou capaços de guanyar! Sou uns ignorants!

 

 

Raül Tamudo :

Què passa que no em puc equivocar mai o que?! I si ens podem anar a segona divisió però també podem desaparèixer del mon futbolístic com alguna persona s’adoni del que vosaltres heu fet amb l’àrbitre.. fins i tot podeu anar a la presó..

 

 

Mauricio Pochettino:

Però vols callar idiota! Ningú sabrà mai això, així que si no vols que et posi a la banqueta calla i surt allà a callar a tot el camp nou!!

 

 

– Entra l’àrbitre al seu vestidor-

 

 

Alfons Xavier Álvarez Izquierdo:

Escolteu! No puc donar-vos tantes oportunitats, he de ser discret, o sigui que aprofiteu les coses o us espavileu sols.

 

– surt del vestidor de l’Espanyol. Acte seguit el delegat de camp s’encarrega d’informar als dos equips que en 3 minuts començarà la segona part, i que han de sortir ja i que han d’informar si faran alguna substitució.-

 

 

 

4a escena:

 

 

– els dos equips ja son sota el terreny de joc disposat a jugar la segona part del partit on es definirà qui és el guanyador d’aquest partit.

L’àrbitre xiula i la pilota comença a rodar, i també comencen els problemes… David Garcia li fa una dura falta a Messi, tots els jugadors del Barça corren cap a Messi per comprovar que no h sigut res greu, però a la seva cara és nota que no ha sigut una entrada lleu..-

 

 

Gerard:

No li penses treure cap targeta? No veus que per poc i el mata!! Però tu què?!!!

Et penses que pots venir aquí a xiular un partit a favor d’un altre equip i sense seguir la normativa arbitral?! Estàs boig ets un desgraciat!!

 

 

Álvarez Izquierdo:

CALLA D’UNA VEGADA O ET FARE FORA DEL CAMP!

 

 

Gerard:

I per què no em treus ara una vermella?? Què passa?? Què tens por de que digui davant de tothom tot lo que se? Perquè ens estàs robant!!

 

 

– Puyol intenta tranquil·litzar a Gerard. Mentre l’àrbitre ens va allunyar del costat de Piqué-

 

 

l’àrbitre li diu a Messi que s’aixequi que no faci teatre o li traurà una targeta.-

 

 

Xavier Hernández:

Però que no veus que no es pot ni aixecar estúpid! Ja sabem que estàs comprat per l’Espanyol però no siguis tan……!

 

 

– L’àrbitre per dissimular una mica allò que ha dit Xavi truca als metges del Barça perquè es portin a Messi a la banda, ni tan sols Pep Guardiola dona crèdit a tot el que esta passant, sembla irreal…-

 

 

– El joc continua mentre els metges atenen a Messi a la banda, després de dos 2 minuts torna a entrar recuperat de la forta entrada que va rebre. El partit sembla que es normalitza i deixen d’haver incidents.

 

En una jugada d’atac del Barça Messi es fa un sprint per la banda dreta i se’n va de tots el jugadors i quan arriba a l’àrea petita xuta, però el porter refusa i la pilota li cau als peus d’Eto’o de cop i volta tots els defensors envolten a Eto’o però ell veu un forat i li tornar a passar la pilota a Messi, que estava sol i marca. Messi corre cap a la banqueta i es treu la samarreta i s’abrasa amb els seus companys, mentre el Camp Nou aplaudeix i diu repetidament el nom del seu ídol. Desprès de celebrar el gol durant uns segons l’àrbitre es dirigeix cap a Messi i li treu una targeta vermella.

 

 

Messi:

Pero que haces si no he hecho nada!

 

– immediatament tots els jugadors van cap a l’àrbitre, fins i tot Pep Guardiola s’aixeca de la banqueta i entra dins el camp a recriminar-li a l’àrbitre lo que esta fent.

 

 

Pep Guardiola:

PERÒ QUÈ ESTAS FENT!! SI NO HA FET RES IDIOTA! QUI ET CREUS QUE ETS TU!!!

 

– segons la normativa un entrenador mai pot entrar dins el terreny de lloc fins que s’acabi el partit, llavors Álvarez Izquierdo li treu la vermella i Guardiola ha d’abandonar el camp, i mentre es dirigeix cap als túnels de vestidors parla amb el seu delegat de camp Carles naval.-

 

 

Pep:

Vull que deixin de jugar, parla amb Puyol i que abandonin el terreny de joc.

 

 

Carles Naval:

Però això mai s’ha fet…

 

 

Pep:

Doncs ara es farà…

 

– i entra als túnels de vestidors perquè no pot estar al camp, mentre sobre el terreny de joc els jugadors encara busquen una explicació per la targeta de Messi-

 

– Carles Naval crida a Puyol i aquest s’apropa a la banqueta-

 

 

 

 

Carles  Naval:

Diu Pep que abandoneu el terreny de joc, s’acaba el partit, al menys per nosaltres, en aquestes condicions no es just jugar. I no ho discuteixis, fes-ho.

 

 

– Puyol es dirigeix cap als seus companys i els informa que han d’abandonar el terreny de joc, ningú mostra cap impediment ja que tots són conscients de que aquell partit és un robatori.-

 

– Tots deixen de discutir amb l’àrbitre i s’enfilen cap als vestidors.. –

 

 

Álvarez Izquierdo:

On aneu?? Què feu?

 

 

Xavier H. :

Ens anem, no volem jugar aquest partit, tu i la teva colla de companys doneu fàstic!

 

– Els jugadors dels Barça van anar cap als vestuaris, on també hi era el seu president Joan Laporta-

 

 

 

5a escena:

 

 

Puyol:

Ara què passarà amb aquest partit? Ens poden sancionar o fer alguna cosa semblant?

 

 

Joan Laporta:

No ho crec, no us preocupeu, tinc a gent investigant l’Espanyol perquè esta clar que l’àrbitre volia perjudicar-nos. Aneu-vos a casa, si hi ha noticies us informarem.

Bona nit a tots.

 

– abandona el vestidor-

 

 

Pep:

Ja l’heu sentit, aneu-vos tranquils, si la justícia existeix es veurà clarament que això ha sigut un robatori.

 

 

 

6escena:

 

– A la sala de premsa. –

 

 

periodista 1:

Pep per què vau abandonar el terreny de joc?

 

 

Pep:

Ho ha vist tothom… avui lo que ha passat sobre el terreny de joc no s’havia vist mai, mai ens havien intentat robar tant com avui…

 

 

Periodista 2:

Però anàveu guanyant el partit…

 

 

Pep:

Sí. Però el que una institució com el F C Barcelona no pot permetre que ens perjudiquin d’aquesta manera, jo no puc permetre que als meus jugadors els tractin d’aquesta manera, ja em direu qui es creu que això era penal… o el fet de que un jugador es tregui la samarreta es una targeta vermella… que un jugador estigui estes a terra per una lletja entrada i que tingui la cara de dir-li que s’aixequi i deixi de fer teatre o li traurà una targeta groga… es que sembla irreal… Les intencions de l’àrbitre eren clares… i es molt difícil jugar contra un equip i contra l’àrbitre…

Bona nit.

 

– Pep s’aixeca i marxa.-

 

 

7a escena:

 

 

– A la zona mixta hi havia alguns periodistes esperant a alguns jugadors.-

 

– Surt Gerard Piqué-

 

Periodista 3:

Gerard! 

 

Gerard:

Digues digues!

 

Periodista 3:

Veus comprensible l’actuació de l’àrbitre?

 

Gerard:

Si soc sincer no. En absolut. Seria comprensible si això ho hagués fet una persona que no sap res de futbol i que no te diners per menjar i per tant, accepta els diners d’un club per perjudicar-nos, però com que no es el cas no es comprensible de cap de les maneres, es una infàmia! I ho sap tothom sigui “culé” o no tota Espanya ha vist la de barbaritats que ha xiulat aquesta àrbitre… si es diu àrbitre es clar…

 

 

8a escena:

 

 

– A les oficines del Camp Nou Joan Laporta i la junta directiva estan fent un informe per presentar davant la federació espanyola d’àrbitres.-

 

Joan Laporta:

Espero que per primer cop es faci justícia i sancionin a les persones adequades

 

 

Txiki:

Segurament serà així amb les proves que tenim esta clar que L’Espanyol li va donar diners a l’àrbitre per guanyar el partit.

 

 

Joan Laporta:

No estiguis tan segur…amb el  senyor Villar tot es pot esperar… i el fet d’haver abandonat el partit son 3 punts pel Espanyol, o lo que es lo mateix, 3 punts pel Reial Madrid…

 

 

– Mentre esperaven una resposta per part de la federació l’equip de futbol continuava amb la seva activitat normal. Un dia desprès va anar un representant de la federació a les oficines del Barcelona i de l’Espanyol.-

 

 

Aleix Moya:

Vinc a nom de la federació espanyola de futbol, us vull comunicar que el vostre cas ja esta resolt. Hem pogut comprovar, gràcies a les seves proves, que, efectivament, l’Espanyol li havia donat diners a l’àrbitre perquè xiules a favor seu.

I sabent això la federació ha decidit donar-vos a vosaltres els 3 punts del partit, i l’Espanyol rebrà una forta sanció.

 

 

Joan Laporta:

I què passa amb els jugadors que van ser expulsats? I amb l’entrenador?

 

 

 

Aleix Moya:

Per això no es preocupi. Les targetes que va treure el senyor Álvarez Izquierdo no tindran cap validesa.

 

 

Joan Laporta:

Moltes gràcies. Per fi s’ha fet justícia.

 

 

– Així doncs, l’Espanyol va rebre una forta sanció economia, i va baixar de categoria fins a tercera regional. –

 

Fi.

Pilar C., 1r de batxillerat B