Basant-nos en la burla i la ironia que va utilitzar Gogol en sàtires com L’Inspector, hem elaborat aquest treball on volem fer veure tots els aspectes que van contribuir a que Gogol escrivís una obra d’aquest gènere, juntament amb un estudi dels elements satírics d’aquesta.
Per fer més amena aquesta exposició, introduirem la època en que Gogol viu i escriu. A continuació mencionarem les influències literàries i polítiques de la obra. I finalment veurem on i com ho reflecteix.
Com hem enunciat anteriorment començarem amb una contextualització històrica de la època en que Gogol viu i escriu.
Gogol viu a principis del segle XIX a la Rússia de transició. Després del fracàs de la insurrecció desembrista contra els tsars, sorgeix una nova època literària, el Realisme, on els socialistes i els lliberals, a favor de les influències occidentals, expressen tendències anticlericals, lliberals i socialistes. Dins d’aquest grup occidentalista trobem a Belinski, el qual va ser pioner del pensament que relacionava la societat amb l’art. Anys després la corrent filosòfica de l’idealisme alemany va ser substituïda pel positivisme, una nova corrent que creia en la utilitat de l’art com a camí per protestar i fer canvis en la societat (Teoria de l’ utilitat de l’art).
També comença a canviar el paper de la societat donant importància a les corrents socialistes, popularistes i revolucionaries*. A partir d’aquest canvi els artistes comencen a escriure sobre la situació social a Rússia i la realitat comença a tenir un paper molt important. Pel poble, l’artista es també important perquè pot mostrar la realitat i així la gent més ignorant s’adonaven.
Després d’haver situat Gogol històricament ens agradaria esmentar la seva principal influència: Pushkin, el primer escriptor nacional renovador de la literatura que acceptava les influències occidentals a condició d’aportar cultura oriental. Va ser model per a gent del voltant i altres generacions. Els temes que planteja Pushkin seran fonamentals en la literatura Rusa del segle XIX. Pushkin interpreta el final d’una època i el període aristocràtic de la literatura rusa.
Centrant-nos en la influència que va tenir Pushkin a la obra podem dir que va ser significativa, ja que:
“La idea de L’inspector li va donar a Gógol Alexandr Puishkin, que, com el seu amic, durant els viatges en cotxes de postes, patia quasi sempre les humiliacions a què el sotmetien els caps de postes, que donaven cavalls de refresc als grans senyors i alts funcionaris i deixaven encallats en mig del no res els viatgers sense més mèrit que el seu nom.
Va ser Puixkin qui va proposar en broma la idea d’enviar per endavant un amic que digués a l’estació de postes propera que arribava un inspector, a veure si d’aquesta manera se’ls tractava una mica millor.
Però, a més, per aquell temps ja hi havia a Rússia obres que recollien la idea de la confusió i de les falses aparences i la dels aprofitats en aquest món d’equívocs i enganys.”
Veure (http://www.teatral.net/asp/espectacles/index.asp?i=4351&g=9325)
Tenint en compte l’obra que estem analitzant, L’Inspector , Nikolai Gogol retrata amb ironia l’estupidesa, la cobdícia i la banalitat dels oficials i els alts càrrecs de les províncies russes. Es tracta d’una obra satírica, és a dir, una crítica que, en aquest cas, és de la societat.
A continuació, analitzarem la obra, fent referència a les tècniques que utilitza Gogol per fer crítica.
Començarem parlant dels personatges els quals, tenen un paper contradictori, és a dir, que fan la tasca contraria a la que els hi pertoca. Com podem veure reflectit a la obra, Gogol presenta els seus personatges principals, és a dir, l’alcalde, el jutge, el director de l’hospital, la directora de col·legi, el cap de correus, el cap de policia, en Dobtxinski i en Bobtxinski, com uns ignorants, incults i estúpits, que donen un toc d’humor a la obra.
ESCENA PRIMERA
alcalde
I ve amb instruccions secretes. Senyors, el que ens cau a sobre és una tocada de, de, de…
jutge
¿I quines són les instruccions secretes?
alcalde
Amic meu, sou el jutge d’aquest districte. Us respecto, us valoro, i per això crec que us he de parlar amb sinceritat. ¡Si les instruccions són secretes és perquè no se sap quines són, tros de totxo!
[…]
alcalde
Escolteu això. És una carta d’Andrei Ivanovich Tchmykov, un amic. Vós el coneixeu Artemi Filipovich. “Estimat amic, col·lega i benefactor…” Mmmm… “has de saber…” Ara hi arribo, “que acaba de posar-se en camí un funcionari…”
diRECTORA COL·LEGI
Oi, aquesta carta comença com un conte que diem a l’escola: “Vet aquí que una vegada, un funcionari, va posar-se en camí…”
[…]
alcalde
“…tota la província i, especialment, el vostre districte”
Cap de correus
¿Especialment el nostre? Això és favoritisme.
[…]
alcalde
Per l’amor de Déu, calleu, que m’atabalo. Feia vint anys que no llegia tantes paraules seguides.
[…]
alcalde
…“per això us aconsello que prengueu les precaucions que facin al cas, perquè l’inspector general deu ser a punt d’arribar, si no és que ja el teniu a la ciutat d’incògnit.”
Director
¿Incògnit? ¿Quina ciutat és això d’incògnit?
jutge
¿Que no venia de Petersburg?
[…]
alcalde
Tu vindràs amb mi, Bobtxinski, com si fossis el meu ajudant. Però sense obrir la boca, que encara la vessaràs. A partir d’ara ni una paraula.
bobtxinski fa gestos al alcalde
alcalde
¿Què passa? ¿Què t’agafa, ara? ¿Què fas?
dobtxinski
És que com que no pot parlar…
[…]
escena segona
alcalde
Si us plau. És clar que us entenc. Jo no sóc tan cultivat com vós, però també sé què és un uferisme, ufe…ssisme, eufe…
khlèstakov
Misme.
alcalde
Misme, misme. Això misme. O sigui, que si teniu manca de diners o de qualsevol altra cosa, estic disposat a servir-vos. El meu deure és ajudar els forasters.
[…]
escena cuarta
khlestakov
¿Què teniu?
malalt 2
Fongs als testicles.
khlestakov
¿Segur que no s’encomana, això dels fongs?
director hospital
Si no els toqueu, no.
khlestakov
No, no, no li tocaré res. Bé, us agraeixo la visita, però crec que és suficient.
[…]
director de l’hospital
Si hi ha res que cregueu que cal millorar, qualsevol suggeriment que vós ens féu…
khlestakov
No sé… No sóc pas un especialista… Però sempre he trobat els hospitals una mica tristos, tan blancs… Potser podríeu demanar a algun artista local que pintés un paisatge a les parets… Muntanyes, camps oberts, marines. L’aire pur sempre ajuda els malalts.
director de l’hospital
Ho trobo… Ho trobo brillant, fabulós, terapèutic.
khlestakov
Bona idea, ¿eh?
alcalde
Collonuda.
khlestakov
Us ho agraeixo. Estimats malalts, tant de bo gaudiu d’una ràpida recuperació, però si això no fos possible i les vostres vides arribessin a la seva fi en aquesta venerable institució, cosa que no desitjo però que veient l’estat en què us trobeu no m’estranyaria gens, que Déu Nostre Senyor us aculli al seu regne amb un exèrcit d’àngels tocant trompetes, violins, arpes i, en definitiva, tota mena d’instruments musicals.
[…]
ESCENA CINQUENA
khlestakov
I el dinar que ens han donat era boníssim. M’he afartat. Si els malalts també mengen així, no m’estranya que n’hi hagi tants.
[…]
ESCENA SISENA
jutge
Posem-nos com vulgueu, però aquest home, l’únic que vol, amb formació o sense, és que fem un bon cop de cap. Ja m’enteneu.
dobtinski
¿Un cop de cap? ¿Així?
fa una enèrgica salutació acotant el cap.
bobtxinski
¿Tu saps què és un eufemisme?
dobtxinski
¿Un medicament?
director de l’hospital
No, no és un medicament.
jutge
El que vull dir és que hem de prendre una decisió.
[…]
cap de policia
(Llegint síl·laba a síl·laba com un nen petit) “Vull fer-te saber, amic Triapitxkin, les històries meravelloses que aquí m’han passat. Pel camí, un soldat d’infanteria em va deixar ben pelat, fins al punt que el fondista em volia tancar a la presó per no deixar-li anar ni un kòpek, però en aquell moment…
alcalde
¿No pots anar més de pressa?
cap de policia
¿Que no anava de pressa?
[…]
directora col·legi
“El jutge sembla un lloro vestit de dol, amb l’única diferència que els lloros tenen més enteniment”. No ho entenc.
jutge
El diable sap què vol dir. Si digués “el jutge és un corrupte, lladre, delinqüent…”, això encara, però un lloro amb enteniment…
[…]
avdòtia
Porto un missatge pel senyor Alcalde i per les altres autoritats de la vila. El senyor inspector general vingut de Petersburg en missió imperial ja és aquí, s’allotja a la fonda i exigeix la vostra presència immediata.
alcalde
¿Quants diners porteu a sobre?
tots es miren les butxaques
Director hospital
Dos-cents.
DIRECTORA COL·LEGI
Cinquanta.
Jutge
Vuitanta-dos.
Cap de correus
Jo no he agafat el moneder.
bobtxinski i dobtxinski
Nosaltres tampoc.
Alcalde
Amb això no farem res. Aquest és un autèntic inspector i l’hem de tractar com a tal. A un funcionari de debò del govern no se’l compra amb quatre rals com volíem fer amb l’altre. Hem de fer servir tot el que tenim. Només així evitarem la desgràcia.
amb un gest, l’alcalde fa alçar altre cop les reixes de la presó.
Aneu a casa, als despatxos, a la caixa comunal, on sigui, i arrambeu amb tots els vostres estalvis.
jutge
Jo puc prendre els diners de les multes i sancions.
director hospital
El pressupost per medicaments no s’ha fet servir encara.
mentre van parlant, amb un gest de cadascú, les esquerdes de les parets es van tancant.
cap de policia
Jo vaig confiscar alguns centenars de rubles la setmana passada.
directora escola
Les quotes de l’escola es deuen haver pagat avui mateix.
cap de correus
En Potxètxuiev ha enviat diners al seu fill que està estudiant a la capital. Encara són a l’oficina.
dobtxinski
Jo podria, modestament…
bobtxinski
Jo igual. Modestament.
alcalde
Ho ajuntarem tot, ho ficarem en un sobre i que sigui el que déu vulgui. ¡El meu barret! ¡El barret i l’espasí! Vinga, tots a buscar els quartos.
tots corren cap a la sortida.
les darreres són anna i maria.
anna
Nena, vés a posar-te el vestit verd, aquell tan escotat. Se’ns torna a girar feina.
Una altre tècnica que utilitza Gogol per donar un toc d’humor i sobretot un toc crític a la obra, és la hipocresia. Aquesta característica està molt present en tota la obra. En molts casos, però, la hipocresia forma part de la defensa dels personatges de més alt càrrec, com són l’alcalde, el jutge, el director de l’Hospital… com a mètode de defensa envers al suposat inspector.
Aquest primer exemple, tal com podem veure, apareix hipocresía, ja que els ciutadants no están contents amb les entitats superiors, també apareix exageració, ja que a un inspector no cal anomenar-lo “excel·lència” ni cal moure a tot el poble per quedar bé, i, finalment, un to de corrupció, ja que manipulen i fan mentir als seus ciutadants.
escena PRIMERA
alcalde
Que tothom digui: “Estem molt contents de tot, excel·lència”. ¿Ho has entès? Repeteix el que han de dir.
cap de policia
Estem molt contents de tot, excel·lència.
alcalde
“De tot”. Que remarquin el “de tot”.
cap de policia
¿I si no estan contents?
alcalde
Si no estan contents, els fots a la garjola. ¿Queda clar?
escena segona
khlèstakov
¿L’alcalde? ¡Maleït sia! El fondista ja m’ha denunciat. Em vol tancar a la presó. A mi, que he intentat ensenyar-li què és l’elegància. A mi, que m’he empassat el seu verí. A mi, que he donat un punt de refinament a aquesta fonda de mala mort només amb la meva presència… ¿Què s’ha pensat aquest home, com s’atreveix? Li diré directament: ¿Com us atreviu…? ¿Amb quina mena de dret…?
la maneta de la porta s’obre i apareixen l’alcalde i bobtxinski. tots es miren uns instants i… l’alcalde es quadra militarment.
alcalde
Tinc l’honor de saludar-vos.
khlèstakov
L’honor és meu.
[…]
escena tercera
avdòtia
No. De cap manera. Em faria vergonya. Jo només sé fer coses ordinàries i tu no hi deus estar acostumat. Segur que quan el teu senyor s’entaula et deu donar dels plats mateixos que ell menja.
òssip
I tant, i tant. Ja ho pots ben dir. Ell i jo, sempre davant per davant, vinga a menjar coses delicades… Però com que avui no hem pogut dinar junts, encara acceptaria alguna d’aquestes coses ordinàries, ¿de quines en tens?
[…]
escena cuarta
director de l’hospital
Si hi ha res que cregueu que cal millorar, qualsevol suggeriment que vós ens féu…
khlestakov
No sé… No sóc pas un especialista… Però sempre he trobat els hospitals una mica tristos, tan blancs… Potser podríeu demanar a algun artista local que pintés un paisatge a les parets… Muntanyes, camps oberts, marines. L’aire pur sempre ajuda els malalts.
director de l’hospital
Ho trobo… Ho trobo brillant, fabulós, terapèutic.
ESCENA CINQUENA
alcalde
A les altres ciutats pensen més en l’interès propi. Aquí només vetllem pel bon ordre i la satisfacció dels nostres superiors.
[…]
klèstakov
Però, aquí, a més de… Perquè hi ha d’haver de tot en una ciutat com aquesta. El que vull dir és… ¿quines diversions teniu, què us diré, algun cau on per exemple es jugués una mica a cartes?
alcalde
Déu ens en guard! Aquí ni se’n coneix el nom d’aquests… caus. Jo no he agafat mai una carta, no sé ni com s’hi juga, em fan venir basques… No sé com és possible perdre el temps en coses tan abominables. El temps s’ha de dedicar al bé de la pàtria.
També en moltes intervencions dels personatges, hem pogut apreciar exageració de les coses, tant com per voler demostrar alguna cosa o per excusar-se d’alguna mal feta o bé per fer-se el/la interessant.
alcalde
¿Quina carta?
cap de correus
Aquesta carta d’ell mateix. Quan l’he vista una mica més i em desmaio de nervis. “Fixa’t –jo que penso- segurament ha trobat algun desordre i ara s’afanya a comunicar-lo al govern”. I llavors he agafat la carta i li he tret el segell.
alcalde
¿Com goseu…?
cap de correus
Ni jo mateix ho sé. Ha estat una força sobrenatural. Era a punt de portar-la al cotxe de correus, però llavors m’ha entrat una curiositat com mai abans. Un foc em corria pels membres, les mans em tremolaven, era com si un dimoni em digués a cau d’orella: “Obre-la, obre-la…” I jo sabia que podia ser la meva perdició, però tenia una boira davant dels ulls i finalment, he anat a buscar el Cap de Policia per demanar consell…
cap de policia
I jo li he dit que havia de seguir amb la rutina del servei. Si totes s’obren, aquesta també.
[…]
alcalde
Ha estat extraordinari. Ell mateix en persona me l’ha demanat. La mà de la nena, vull dir.
anna
De la manera més respectuosa i aristocràtica. Se m’ha acostat i m’ha dit: “Demano la vostra filla, però només per pura admiració dels valors de la vostra persona, ho faig només perquè estimo les vostres qualitats extraordinàries de les quals la vostra filla només n’és un pàl·lid reflex”
maria
Això no ho ha dit.
[…]
khlèstakov
Us acabo de dir que faria qualsevol cosa per estar al vostre costat. Casat amb ell viuria en aquesta casa i llavors… Decidiu: la mà de la vostra filla em donaria la vida, si no me la concediu només puc esperar la mort.
[…]
khlèstakov
Doneu-me-la ara. Estic desesperat, decidit a tot. Si m’engego un tret al cap, vós en sereu el culpable i haureu de respondre davant d’un jutge.
alcalde
Oh, déu meu… No, no… Jo no en tinc la culpa… Sóc innocent. Feu el que us plagui, excel·lència… Caseu-vos amb la meva filla, i tant, el que vós vulgueu… El meu cap corre com un cavall desbocat, jo mateix no sé què s’hi fa…
[…]
alcalde
Déu del cel… Això és… Això és… una catàstrofe. És un terratrèmol, és pitjor que si la nostra vila hagués estat engolida per les aigües del llac negre, és el judici final… Déu meu, tingueu misericòrdia de nosaltres. He pecat. Confesso que he pecat. Confesso la meva culpa, la meva grandíssima culpa… Dues setmanes… Si ho hagués sabut abans… ¿Per què no m’ho heu dit abans, inútils?
[…]
khlèstakov
Doncs avui li dius que… que m’estic menjant el farcit dels coixins de les cadires, que perdrà més diners si li destrosso els mobles que no pas si em dóna de dinar.
òssip
El farcit dels coixins…
criat
L’amo diu que és l’última vegada que us serveix i que el coixí vermell sisplau no el mossegueu.
A part d’aquests dos recursos, també podem apreciar la corrupció i els actes que fan cada personatge amb autoritat, sempre amb un toc humorístic i, evidentment, sarcástic. Cal dir que, durant els diàlegs no es mostra l’existent corrupció; Gogol també hi ha posat un punt d’exageració.
Aquest primer cas sembla extrany perquè no es pot apreciar la corrupció. Però aquest tros de converça va precedida d’una altre que té el suposat inspector amb tres habitants del poble que es queixen de l’alcale i, l’intel·ligent inspector els acaba subornant. No és el tipus de corrupció que s’aprecia en tota la obra però sí un acte que es duu a terme i que entra dins les activitats del que és la corrupció.
comerciant
Us he portat sucre i unes ampolles de vi.
khlèstakov
Ni parlar-ne. No accepto absolutament cap suborn.
[…]
li dóna unes monedes.
òssip
Gràcies. Déu us doni salut. Heu fet un favor a un home pobre. Tan pobre que aquests pocs kòpecs li semblen una fortuna, un tresor, malgrat que per una persona com vós no són res, són una cosa insignificant, irrisòria, menyspreable, són l’almoina que donaríeu a qualsevol miserable; un altre se sentiria ofès en rebre aquestes poques, minses, exigües monedes, però jo no, jo no sóc així…
alcalde
Entenc, entenc… Tu també parles amb aforismes d’aquests. T’he donat per al te, però també t’hauries de prendre unes pastes. ¿És això, oi?
òssip
Vós sou un home savi que sabeu comprendre l’ànima humana.
[…]
alcalde
Jo ja ho veia venir. Com un pressentiment. Aquesta nit he somiat cinc rates monstruoses, grosses, fastigoses, cinc rates amb cares humanes…
Jutge
Amb cares d’inspector general.
Alcalde
No. Amb les vostres cares.
[…]
alcalde
Sobretot vós, Artemi Filípovitx, quan vegi com està el vostre hospital no sé en què li direu que gasteu el pressupost. No netegeu l’edifici des de l’última guerra, els peus se t’enganxen al terra, i això encara, però com a mínim, podríeu netejar els malalts.
director de l’hospital
¿Netejar-los? No entenc…
alcalde
Collons, netejar-los. Amb sabó.
director de l’hospital
Ah, no. No en gastem.
alcalde
I que no fumin tant, que entres allà i no hi veus a un pam del nas. I és que n’hi teniu massa, de malalts, a l’hospital. Encara dirà que no els sabeu tractar.
director de l’hospital
El tractament que els fem és el més natural. L’última tendència. Medicines cares cap ni una. ¿Per què? L’home és una criatura senzilla. Si mor, és perquè havia de morir; si es posa bo, s’hi hauria posat igual. Confiem en la providència.
[…]
director de l’hospital
I aquí tenim els malalts més… Bé, com podeu veure, hi ha diversos tipus de malalts, els que tenen malalties més d’allò… i els que no tant. Són malalts de diferents tipologies de malaltia.
khlestakov
¿No seran contagiosos?
director de l’hospital
No, no, per Déu. Els contagiosos els tenim al soterrani. Només hi entra una monja.
khlestakov
I els metges.
ALCALDE
¿Els metges? Mai de la vida! Només en tenim dos. Imagini que ells també emmalaltissin.
khlestakov
Molt assenyat.
director de l’hospital
La monja els explica quina cara fan els infectats i els metges decideixen si cal donar-los més menjar o ja no és necessari alimentar-los més.
[…]
alcalde
(Al Jutge) I vós, Ammòs Fiodòrovitx, també teniu feina. No és gaire correcte que a l’entrada d’un jutjat, on es reben els demandants, els uixers hi criïn oques.
Jutge
Bé, diré que les amaguin a la cuina. Per cert, ¿dinem junts? Començo a tenir gana.
alcalde
Deixeu de pensar només en menjar, que endrapeu més que una truja. Tampoc és lògic que deixeu estendre roba a la sala d’audiències i… I cal que penseu en el vostre ajudant. No el podeu pas presentar tal i com està. Amb aquella ferum de taverna, aquella bravada d’aiguardent que escampa per allà on va…
jutge
Diu que no li ve de l’aiguardent, que li ve de quan mamava, que a sa mare se li va tallar la llet però ell va mamar igual perquè era de vida i des de llavors que escampa aquesta olor.
alcalde
Doncs que mastegui ceba o alls o… No. Millor amagueu-lo. Tanqueu-lo al calabós, que vegi que hi tenim algú, així l’inspector creurà que mantenim l’ordre…
Cap de policia
¿Voleu que el vagi a detenir ara? I li puc fúmer quatre bastonades de propina perquè tingui bon aspecte.
jutge
Jo he acceptat algun present, ho reconec, però ¿quins presents? Gossets de caça. Res.
alcalde
Gossets o caramelets. És igual. Tot són presents i si aquest home interroga algú…
[…]
malalt 1
Tinc gana…
director hospital
És que està a règim.
khlestakov
Em sap greu. Us hauria donat una mica de pollastre, però no puc pas anar en contra de les ordres del metge…
malalt 1
No estic a règim. No em donen menjar des de fa dos dies. He perdut deu quilos i m’ha sortit una nafra a l’engonal…
[…]
malalt 1
Tinc gana…
director hospital
És que està a règim.
khlestakov
Em sap greu. Us hauria donat una mica de pollastre, però no puc pas anar en contra de les ordres del metge…
malalt 1
No estic a règim. No em donen menjar des de fa dos dies. He perdut deu quilos i m’ha sortit una nafra a l’engonal…
[…]
alcalde
No parlo de llaminadures… Aquell professor que només fa que ganyotes, per exemple. Si les fa als alumnes, encara, però imagineu que arriba l’inspector i comença a mirar-se’l fixament amb aquells rictus de sonat. ¿Com justificareu el sou que se li paga? Perquè dir que és el vostre cunyat no crec que convenci l’inspector.
DIRECTORA COL·LEGI
Ja no sé què fer amb ell. Hem tingut polèmiques tantes vegades… No fa gaire, va venir un grup de pares i els va fer una carota… amb la llengua es tocava la punta del nas mentre amb un ull mirava contra el govern….
alcalde
Doncs feu-lo fora d’un cop.
[…]
cap de policia
Sou massa tova, senyora directora. Una mica de mà dura és el que fa falta en aquesta escola. M’han dit que fins i tot hi ha dies que no es pega cap nen.
DIRECTORA COL·LEGI
I ara per què us heu de ficar en la meva feina. ¿Vós què en sabeu de pedagogia? Si hi ha dies que no es pega cap nen, hi ha un motiu. En el càstig corporal és molt important el factor sorpresa. No s’han de crear rutines. Ai, alcalde, no sabeu què és servir en el ram de l’ensenyament públic. Tothom en sap, tothom hi fica cullerada.
[…]
alcalde
[…] Escolteu, Ivan Kuzmic, ¿no podríeu pas, pel nostre bé comú, vós, com a Cap de Correus amb totes les cartes que passen per les vostres mans… Ja m’enteneu, obrir-les una mica i llegir-les, només per fer-me saber si hi ha algun mal parit que hi hagi amagat alguna denúncia…? Si no hi ha res, la torneu a tancar i avall.
cap de correus
A veure si em vindreu a donar lliçons del meu ofici. No fa poc temps que m’hi practico, i no pas per precaució, sinó per pura curiositat. Us asseguro que no hi ha lectura més interessant.
alcalde
Vull dir en una carta dirigida a Petersburg, al ministeri…
[…]
alcalde
Això no és excusa. Dues setmanes… En aquestes dues setmanes… he fet assotar aquella vídua, els treballadors no han rebut la ració, els carrers no s’han netejat, he fet tancar les fonts públiques perquè em faltava aigua a casa, i a la tómbola anual la meva dona va guanyar tots els premis…
director hospital
Com cada any.
cap de policia
Bé, la vídua aquella tampoc va rebre gaire. Jo n’hi hagués clavat una dotzena més.
[…]
alcalde
Gràcies, Senyor. Si me’n surto d’aquesta us prometo construir la capella de l’hospital.
va per sortir però torna altre cop al centre de la sala i mira altre cop al cel.
Alcalde
Però aquest any no, l’any que ve… O l’altre. Si de cas, ja en parlarem.
Com hem pogut apreciar, Nicolai Gogol, l’autor d’aquesta obra satírica teatral, ha utilitzat diferents tocs d’humor que no hem sabut classificar, però si hem comentat.
En primer lloc, aquest dos exemples que venen a continuació, mostren que Khlèstakov és un mentider i està subornant i mentint als personatges amb qui dialoga. Ens els dos casos, és el mateix personatge el que dóna el toc d’humor i la informació que només sap el lector/públic que llegeix/veu la obra teatral i ell mateix.
khlèstakov
Alguna cosa deus tenir, per poc que sigui. Qualsevol quantitat em serà útil. ¿I tu?
dona
Tot el que tinc ho porto en aquesta bossa.
khlèstakov
Dóna’m, dóna’m. Buscaré el millor advocat i farem tornar el teu home.
dona
Gràcies, senyor excel·lentíssim, mil gràcies.
li dóna la bossa.
khlèstakov
No es mereixen. Us ho dic amb la mà al cor: no es mereixen.
[…]
maria
Fins demà. Comptaré cada segon.
khlèstakov
Sí, sí, vós aneu comptant segons. Fins demà.
Aquest exemple n’és un de molt interessant ja que, com podem veure, fa referència a fets de l’època. Com hem mencionat anteriorment en la contextualització històrica, Gogol viu en una època on molts corrents literaris, polítics, filosòfics… es creuen. En aquest cas, els liberalistes eren aquells que estaven d’acord en les corrents noves que venien de l’occident, i actuaven juntament amb els anticlericals i els socialistes. Podem observar que Gogol en fa referència. Com que els membres amb alts càrrecs són els corruptes i aquestes noves idees liberals no els són convenients, estan en contra d’elles; fàcilment ho podem apreciar a l’exemple.
dobtxinski
El just és que cada ciutadà contribueixi en relació als seus ingressos.
jutge
Aquestes idees liberals portaran el país al desastre.
Ens agradaria afegir un apartat que es digués Botxinski i Dobtxinski. Com tots els lectors de l’Inspector sabran, aquests dos personatges són dos ciutadans que donen un punt humorístic a la obra. Sempre van junts a tot arreu i quan parlen sempre es desvien del tema. Posarem aquests exemples que hem trobat a continuació per mostrar a aquesta parella tant divertida.
dobtxinski
Una cosa mai vista. Hem entrat a la fonda…
bobtxinski
A la fonda, sí, efectivament. En Dobtxinski i jo i hem entrat a la fonda…
dobtxinski
Permeteu-me, Bobtxinski, que sigui jo qui ho expliqui…
bobtxinski
No, de cap manera, sou vós que m’ho heu de permetre a mi, Dobtxinski. Desenganyem-nos, no teniu tan bon estil com jo…
dobtxinski
Però vós, en canvi, sou menys precís. Us embolicareu i no ho recordareu tot…
bobtxinski
Us juro que ho recordo tot. I no em torneu a destorbar. Senyors, feu que Dobtxinski no m’interrompi més.
alcalde
Voleu explicar-vos d’un cop, en nom de Déu. Seieu. Tots.
[…]
dobtxinski
Aquella casaca no es compra per menys de vint rubles.
bobtxinski
Això depèn d’on la compreu.
dobtxinski
A qualsevol establiment d’aquesta província.
bobtxinski
També hi ha casaques de segona mà.
dobtxinski
No, aquella casaca estava feta a mida.
bobtxinski
Una màniga li penjava.
dobtxinski
Perquè tothom té un braç més llarg que l’altre.
bobtxinski
Llavors no estava feta a mida.
alcalde
La mare que us va matricular! O acabeu d’un cop o us engego escales avall
En conclusió, podríem dir que utilitza diversos recursos molt diferents entre ells per fer una crítica de la corrupció a Rússia el segle XIX.
Per finalitzar aquest treball ens hem fet una pregunta respecte la intenció de la obra. La pregunta és: a què hagués fet referència la crítica de Gógol si hagués viscut el segle XIX? Aquesta pregunta té infinitats de respostes ja que avui en dia es poden criticar varies coses com: la crisis econòmica, la política, el consumisme, les noves generacions, etc.
MARTA B. I SOFIA H., 1r de BATXILLERAT B