La relació amorosa de Tristany i Isolda és el tema en el qual gira la novel·la sencera. Aquesta relació és embolcallada per diferents personatges, succesos i el seu inevitable final.

Els personatges estan clarament ambientats en el començament de l’Edat Mitjana (segles XI-XIV).

La zona que indica el romanç en si és  al nord d’Europa. Més concretament, ens indica els territoris de Bretanya (França),  de Gal·es, d’Englaterra i d’Irlanda.

A continuació tenim la definició aproximada de cada personatge i una frase extreta del llibre que ajudarà a complir aquest propósit.
PERSONATGES PRINCIPALS (NUS):

-Tristany

Fill de Rivalèn i Blancaflor. Va passar la infantesa a Kanoel, Leonís, però al ser raptat per uns pirates noruegs va ser portat a Tintagel. Allà passarà gran part de la seva vida. Ha sigut entrenat fins a excel·lir en el maneig de l’espasa, els instruments, la caça i la monta a cavall.

“En veure’l tan noble i tan gallard, ample d’espatlles, abrinat de flancs, fort, fidel i pros,tothom lloava Rohalt de tenir un fill com aquell.”

-Isolda la Blonda

Va ser portada de Irlanda per Tristany com a recompensa per haver matat el drac en Weisefort. Sentia odi cap a Tristany fins que van beure junts el filtre màgic per error. Va portar d’Irlanda la seva serventa Brangiana.

“…Isolda la Blonda, dels cabells d’or, labellesa la qual lluïa ja com l’alba que s’aixeca.”

-Gorvenal

El mentor de Tristany, quasi un fill per ell, l’acompanya on vagi ell i l’ajuda en la seva aventura amorosa.

“Rohalt confià Tristany a un mestre assabentat, el bon escuder Gorvenal.”

-Rivalèn

Era el pare de Tristany. Es va casar amb Blancaflor com a recompensa del Rei Marc, el seu aliat a la guerra. El va matar el duc Morgan.

“Rivalèn, rei de Leonís, passà el mar per portar-li el seu ajut. El serví amb l’espasa i amb el consell, com hauria fet un vasall,…”

-Blancaflor

Era la mare de Tristany i muller de Rivalèn. Al morir Rivalèn, va tornar-se feble i volia morir. Després de donar llum al seu fill, el va batejar Tristany per la tristor que havia sentit durant aquell any que l’havia estat esperant, el besà i es va morir. El fe-tinent Rohalt es va fer càrrec del nen.

“…Marc li donà en recompensa la bella Blancaflor, germana seva, que el rei Rivalèn estimava d’un meravellós amor.”

-Rei Marc

Es va casar amb Isolda i es va enamorar d’ella. Era instat a espiar Tristany péls quatre barons deslleials, per veure si tenia una aventura amb Isolda. Va donar a Rivalèn la seva germana Blancaflor com a recompensa de la seva ajuda.

“En els temps antics, el rei Marc governava Cornualla.”

-Els quatre barons deslleials

Andret, Ganeló, Denoalèn i Gondoine eren els quatre barons que odiaven a Tristany. Andret era nebot del Rei Marc al igual que Tristany. Al pensar que Tristany podía heredar les fortunes i terres del rei, tremolava d’enveja i animaven al rei a anar contra ell.

“Hi havia a la cort del rei Marc quatre barons, els més deslleials dels homes, que odiaven Tristany de mal odi per la seva valentia i per la tendra amor que el rei Marc li portava.”

-Perinís

Era el jove servent de Tristany, que va matar el forester que va delatar a Tristany i a Isolda quan s’amagaven en el bosc.

“Quan Perinís se’n torna cap a Tintagel, s’esdevigué que reparà dins un espessorall el mateix forester que, havent sorprès els enamorats dormits, els havia denunciat al rei. (…) Veié llançar-se-li damunt el vailet (…) el seu bastó giravolta dins l’aire brunzint. El bastó i el crani es romperen a la vegada.”

-Brangiana

La jove serventa de Isolda, que en el viatge d’Irlanda a Tintagel, portava el filtre màgic per enamorar el rei Marc i Isolda. Isolda va trobar l’ampolla i se la va beure amb Tristany.

“…Brangiana entrà i els veié que es miraven e silenci com extraviats (…) corregué a popa, el llançà dins les onades i gemegà:

-Malaurada!, maleït sigui el dia que he nascut, i maleït el dia que he pujat en aquesta nau! Isolda, amiga, i vós, Tristany, heu begut la vostra mort!”

-Kaherdí

Quan Tristany va anar-s’en de Tintagel, Kaherdí va ser el seu amic i el germà de Isolda de les Blanques Mans. Van combatre junts durant contades batalles, entre les quals hi ha la que fereixen a Tristany amb una llança enverinada i d’això mor.

“Kaherdí feu visitar al seu hoste les fortes muralles i la torre mestra, ben flanquejada de bretesques estacades, on s’emboscaven els ballesters.”

-Isolda de les Blanques Mans

Quan Tristany va arribar al castell de Carhaix, no van trigar a

casar-se. Era una bona filadora, d’allà el seu sobrenom.

“…i com les mans de la meva germana fan córrer els fils d’or sobre aquest xamit blanc. A fe, bella germana, amb raó teniu nom d’Isolda de les Blanques Mans!”

Pere N. 1r de batxillerat