Per a treballar la llibertat, proposo la lectura de dos contes: “El tigre sense color” i “Tururulandia”:
EL TIGRE SENSE COLOR
Hi Havia una vegada un tigre sense color. Tots els seus tons eren grisos, blancs i negres. Tant, que semblava sortit d’una d’aquestes pel·lícules antigues. La seva falta de color li havia fet tan famós, que els millors pintors del món sencer havien visitat el seu zoològic tractant d’acolorir-lo, però cap havia aconseguit res: tots els colors i pigments relliscaven sobre la seva pell.
Llavors va aparèixer Chiflus, el pintor chiflat. Era un personatge estrany que caminava pertot arreu pintant alegrement amb el seu pinzell. Millor dit, feia com si pintés, perquè mai mullava el seu pinzell, i tampoc utilitzava papers; només pintava sobre l’aire, i d’aquí deien que estava chifl. Per això els va fer tanta gràcia a tots que Chiflus digués que volia pintar al tigre gris. A l’entrar en la gàbia del tigre, el chiflat pintor va començar a murmurar-li a l’orella, al mateix temps que movia el seu sec pinzell dalt i baix sobre l’animal. I sorprenent a tots, la pell del tigre va començar a prendre els colors i tons més vius que un tigre pugui tenir. Va estar Chiflus molt temps murmurant al gran animal i retocant tot el seu pelaje, que va resultar bellíssim. Tots van voler saber quin era el secret d’aquell genial pintor.
Chiflus va explicar com el seu pinzell només servia per a pintar la vida real, que per això no necessitava utilitzar colors, i que havia pogut pintar el tigre amb una única frase que va murmurar a la seva orella contínuament: “en només uns dies tornaràs a ser lliure, ja ho veuràs”. I veient la tristesa que causava al tigre el seu tancament, i l’alegria per la seva llibertat, els responsables del zoo finalment ho van dur a la selva i el varen alliberar, on mai més va perdre el seu color.
TURURULANDIA
Tururulandia era un petit i preciós país de joguina que havia fet Paulina Perfectina amb les seves construccions. Paulina cuidava constantment Tururulandia perquè tot estigués en ordre, i mantenia els ninots vermells al costat de les seves cases vermelles, i els nens verds jugant en els gronxadors del parcs verds, i els papàs parlant tot el dia al costat de la plaça. Era un país tan bonic i perfecte, que Paulina somiava amb poder arribar a viure un dia en Tururulandia. I sense saber com ni per què, el seu somni es va complir, i un dia va despertar a la meitat de Tururulandia, vestida tota de rosa, i feta de piececitas de joguina. quina meravella! tot era com ella coneixia! I era realment preciós. Paulina aquesta totalment feliç, i després de la primera sorpresa, va córrer a veure els gronxadors dels nens del parc verd. Però abans que pogués arribar, una mà gegant la va arribar, i prenent-la d’un braç, la va dur de nou al costat del gran palau rosa. Paulina va quedar un poc estranyada, però de seguida ho va oblidar, perquè va veure les seves benvolgudes cases vermelles, i cap a allí es va dirigir. Però novament, abans d’arribar a elles, la gran mà va tornar a aparèixer, i la va tornar a deixar al costat del palau. – No t’esforcis-va dir una princesita rosa que apuntava per un dels balconades- mai podràs abandonar la zona rosa Llavors la princesita va explicar a Paulina com la gran mà mai deixava moure’s a ningú en Tururulandia, i que aquell era el país més trist del món, perquè ningú podia decidir què feia ni on anava. I Paulita va mirar les cares de totes les figuritas i ninots, i va comprovar que era veritat. I es va adonar que aquella gran mà era la seva, la qual utilitzava sempre per a mantenir-lo tot com ella volia. – Però llavors? No us agrada viure en un país tan bonic i organitzat?- va acabar preguntant Paulina. – Si no podem triar què fem o a on anem, para quin ens serveix tot això?- li van respondre – Si tan sols tinguéssim un dia per a veure altres coses… no ho entens? I vagi si ho va entendre. Després d’uns pocs dies sense poder decidir gens per si mateixa, ni moure’s del castell rosa, Paulina estava profundament trist; tant, que el seu preciós país li donava totalment igual. Fins que un matí, es va despertar de nou en la seva vida normal, i a l’arribar al costat del seu país de joguina, el primer que va fer @ser<3> canviar les figuritas de lloc. I així, cada vegada que trobava una fora del seu lloc, en comptes de retornar-la immediatament al seu lloc, esperava un dia, perquè tingués temps de gaudir d’aquell bell país. I moltes vegades, en el col·legi i a casa, van tractar d’explicar-li en què consistia la llibertat, i l’important que era. Però no li feia mancada, per a saber el que era la llibertat, només havia de recordar la tristesa extrema que sistió aquells dies en Tururulandia.
* Després de la lectura, seria convenient fer un petit debat amb tot el grup amb la finalitat de fer petites refleccions. I a continuació, que cada nen/a rumii un exemple de situació on es respecti el valor de la llibertat i un altre exemple de situació on no es respecti aquest valor, amb la finalitat de que ells sols puguin localizar el seu valor de la llibertat.