La Júlia Mallarach ha estat una de les guanyadores del premi Sambori que organitza l’Òmnium Cultural. En aquest concurs hi participaven nens i nenes d’Osona, Garrotxa i Ripollès.

El nen blau

En un planeta que es diu Tuticolori al costat de Plutó hi feia un vent molt fort.

El vent canviava de color segons el temps, si feia molt fred totes les persones es convertien de color blanc, també podien ser blaves, vermelles, grogues, liles, negres, taronges, blaves turquesa, roses, verdes….

Allà, hi vivia un nen de color blau com el cel, tenia el cap de color blau com el mar, les orelles també de color blau però amb purpurina blava, els seus ulls blaus com el clip de la Iustina.

Aquest nen tenia la seva mare de color vermell grana i el seu pare de color blanc. Els nens de la seva escola no tenien purpurina a les seves orelles, no tenien els ulls blaus, ni el cap blau. Per això a la seva escola tots els alumnes es reien d’ell.

El nen blau cada dia s’enfadava més i més. Quan estaven al pati tirava pedres al cap dels nens i la senyoreta el renyava i castigava deu dies sense pati. Van passar tres mesos i el problema no estava solucionat.

Tres mesos després la seva mare li va dir:

–         Aquesta nit arribarà un àngel, que et dirà coses interessants i t’ajudarà arreglar els teus problemes.

A la nit l’àngel volia fer-li dues o tres preguntes.

– Jo et veig cada dia a l’escola- va dir l’àngel.- He vist que els nens i nenes es riuen de tu!!!!!!! Jo et vinc a protegir.

– Gracies àngel- va contestar el nen blau.

El nen blau ja s’havia adormit i estava roncant com un porc. A les dotze de la nit,  l’àngel se’n va adonar i se’n va anar a la cabana dels àngels.

Al dematí el nen blau es va despertar i va veure pols per tot arreu. Pel llit, pel menjador, per la cuina, pel lavabo, pel rebost…

– Has arribat molt tard quan tornis a fer-ho estaràs castigat tota una setmana. Ara a treballar!- va dir la senyoreta.

A l’escola cada matí feien mates, al nen blau no li agradava gens fer mates, com a mi. Després van sortir al pati. El nen blau no volia jugar amb els nens de la seva escola, perquè passaria com els altres dies.

Us en recordeu? Tenia problemes a l’hora del pati, però aquell dia quan va sortir tots els nens i nenes el van veure diferent. Els nens i nenes es van sentir culpables i li van demanar perdó, el nen blau els va perdonar.

Des d’aquell dia tots els nens es van convertir amb personatges de colors i ell va ser sempre molt feliç.

Júlia Mallarach Curto